|
La grip és una malaltia
respiratòria de gran transcendència en salut pública causada per virus
gripals dels tipus A, B i C. El virus de la grip A, el més important dels
tres, infecta l’home i també diferents animals mamífers i les aus. La
tendència dels virus de la grip a experimentar canvis freqüents i permanents
obliga a vigilar de forma constant la situació mundial de la grip i a
introduir cada any ajustaments en la composició de les vacunes. Aquestes
dues tasques són competència del programa mundial de la Organització Mundial de
la Salut (OMS) contra la grip, que va començar a funcionar l’any 1947.
Els brots epidèmics de grip es donen gairebé cada any durant els mesos freds,
com a conseqüència de variacions antigèniques menors (mutacions) dels virus.
Les variacions antigèniques majors del virus de la grip A apareixen per
recombinació del material genètic i fusió entre dues soques diferents del
virus que infecten a un mateix animal. Les soques parentals, que recombinen
el seu material genètic, poden ser virus animals i humans. Aquests nous
tipus de virus, davant dels quals la població no té immunitat, donen lloc a
grans epidèmies que afecten simultàniament diferents continents (pandèmies).
Probablement la pandèmia de grip més famosa es va produir de 1918 a 1919,
quan van morir 20 milions de persones. De fet van morir més persones de grip
durant aquest període que durant la primera guerra mundial. Els anys 1947,
1957, 1968 i 1977 es van produir altres pandèmies degudes a virus gripals
nous, però des de llavors no se n’ha produït cap més.
Epidèmies en les aus
La grip de les aus, ben coneguda des de fa anys en sanitat animal, va ser
identificada per primer cop a Itàlia fa cent anys. Pot infectar qualsevol
tipus d’au, encara que hi ha espècies més vulnerables que d’altres. En
aquests animals la malaltia pot desenvolupar-se de vàries formes. Hi ha
diferents subtipus (almenys 15) de virus gripal que poden afectar a les aus,
encara que els més virulents són els H5 i H7 del virus A.
Els virus de la grip de les aus no acostumen a infectar altres animals a
part de les aus i els porcs. Només de forma excepcional pot transmetre’s de
les aus a l’home, transmissió que requereix un contacte reiterat i molt
proper amb les aus malaltes. El primer cas documentat d’infecció humana per
virus de la grip aviària es va detectar a Hong Kong l’any 1997, quan la soca
H5N1 va produir una malaltia respiratòria greu a 18 persones, sis de les
quals van morir. Aquesta infecció va coincidir amb una epidèmia de grip
aviària causada pel mateix virus, en aus de corral.
Des de l’any 2003 s’ha tingut coneixement de diversos brots de grip aviària
H5N1 en aus en diversos països del sud-est asiàtic, que s’ha anat estenent
progressivament a altres països i que ha afectat també persones que estaven
exposades a les aus malaltes. A Espanya no s’ha detectat cap cas de virus de
la grip aviària (H5N1), ni en aus ni en persones.
Mutació del virus
El problema pot sorgir si el
virus muta i arriba a ser fàcilment transmissible entre persones (i no només
de les aus a persones com fins ara). Si això es produeix, es declararà la
situació de pandèmia.
Avui en dia disposem d’una vacuna per a les aus, ja que coneixem els
subtipus de virus que produeixen les epidèmies en aquests animals, i l’OMS,
des de la seva xarxa de laboratoris de grip, ha iniciat processos per a la
recerca d’una vacuna que protegeixi l’home contra la soca H5N1 de la grip de
les aus.
Mesures de protecció
Si es produís la pitjor de
totes les eventualitats possibles i es declarés la pandèmia pel nou virus es
trigaria entre quatre i sis mesos a tenir la vacuna i produir-la a gran
escala. Però fins que estigués disponible la vacuna, la grip aviària es
podria combatre amb fàrmacs antivírics efectius. Aquests podrien frenar la
malaltia en les persones infectades, donat que impedeixen la difusió del
virus en l’organisme i en redueixen les complicacions. Si s’arribés a
produir la pandèmia de grip en humans, s’aplicarien també les corresponents
mesures de barrera i de control de la infecció, com l’ús de mascaretes de
protecció o l’aïllament de malalts infectats, entre d’altres.
Tranquil·litzar la població
En aquests moments és
important tranquil·litzar la població. La situació sanitària d’avui en dia
és millor i molt diferent a la que existia en anteriors pandèmies. Els
països desenvolupats tenen bons sistemes de salut i recursos terapèutics
suficients, amb professionals molt qualificats i mitjans tècnics molt
avançats. A més, l’estat de salut general de la població és també molt
millor que fa anys.
Respecte a la situació actual de la grip aviària i el possible risc per a la
salut pública a Europa, el Centre Europeu de Control de les Malalties ha
informat que el risc de que apareguin nous casos humans a casa nostra
es pràcticament nul en el moment actual. I tot això es va fer públic tan sols
unes setmanes després que a través de la premsa, en una operació de
màrqueting sense precedents, s’ha mantingut alarmada la població sobre els
perills reals i potencials d’una pandèmia gripal per una nova soca del virus
de procedència aviària. De tot aquest enrenou, absolutament injustificat
fora dels organismes oficials que tenen competència en el tema, les grans
beneficiades han estat, un cop més, les multinacionals farmacèutiques que
disposen de les patents dels fàrmacs antigripals.
Vicenç Ausina
Cap de servei de Microbiologia
|
