|
"Els badalonins encara no s'ho creuen: ja hi
ha malalts a Can Ruti". D'aquesta forma començava el programa Comarques del
circuit català de Televisió Espanyola el dia 14 d'abril de 1983, el dia que
s'inaugurava l'Hospital Germans Trias i Pujol. La frase resumia les
dificultats per què va passar el centre abans que s'obrís.
El projecte
L'any 1971 l'Instituto Nacional de
Previsión aprovava la construcció d'una residència sanitària a Badalona en
uns terrenys de deu hectàrees cedits per l'Ajuntament de Badalona,
corresponents a l'antiga finca de Can Ruti. Aquest havia de ser el tercer
gran hospital de la Seguretat Social a Barcelona, que es plantejava amb una
capacitat total de 1.275 llits.
El projecte era colossal: mai s'havia
construït un hospital d'aquestes dimensions en una única actuació. Els
arquitectes que van dur a terme el projecte van optar per abandonar el model
vertical que en aquell moment dominava la construcció hospitalària a Europa.
En comptes d'aquest model van optar per una construcció mixta: un cos
horitzontal sobre el qual s'alçaven dos blocs: el més gran havia de ser
l'hospital general i el més petit, l'hospital maternoinfantil.
L'estructura bàsica es va fer entre els
anys 1973 i el 1977, però l'obra no va acabar-se fins el 1980 per problemes
amb les dotacions dels serveis urbans i amb els accessos. A final de l'any
1981 les competències de l'Insalud van passar a la Generalitat de Catalunya.
L'hospital va passar a l'administració autonòmica sense pressupost específic.
Hi mancaven molts serveis i equipaments i no es va poder obrir fins dos anys
més tard.
La inauguració
En concret, va ser el 14 d'abril de 1983
quan el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i el
conseller de Sanitat, Josep Laporte, van inaugurar el centre, que l’any 1982
havia rebut el nom d'Hospital Germans Trias i Pujol, en honor de Joaquim i
Antoni Trias i Pujol, dos catedràtics de cirurgia d'origen badaloní
represaliats pel franquisme.
L’hospital va obrir amb 166 llits i mica en mica es van posar en marxa nous
serveis. El 1984 va començar a funcionar la unitat d'Urgències. El 1985
l'hospital va ser acreditat com a centre docent, tant per a la formació de
pregrau com de postgrau, tot i que fins el 1986 no va ser acreditat
definitivament per al programa MIR. L'any 1990 es va consolidar com a
hospital universitari de la Universitat Autònoma de Barcelona. També cal
esmentar la seva col·laboració amb diverses escoles d'infermeria.
L'hospital creix
L'any 1988 es va crear la Unitat
d'Investigació i el 1995 es va constituir la Fundació per a la Recerca
Biomèdica Germans Trias i Pujol per aprofitar i canalitzar tots els esforços
de recerca al centre. Ara, aquesta fundació rep el nom d’Institut
d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol.
De tot plegat fa vint anys, durant els quals, malgrat les dificultats
inicials, l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol ha evolucionat fins
convertir-se en el centre de referència de la regió sanitària del Barcelonès
Nord i el Maresme, poblada per prop de 700.000 persones. L’hospital té 638
llits i disposa de serveis d'alta tecnologia, entre els quals destaca un
programa integral oncològic (oncologia mèdica, hematologia clínica i
oncologia radioteràpica) i la cardiologia terciària (hemodinàmica i cirurgia
cardíaca). |