|
Molts de nosaltres hem viscut en alguna ocasió
en els nostres familiars o amics l'aparició brusca d'un trastorn del parla o
de la comprensió, la paràlisi de les extremitats i la pèrdua de la
sensibilitat d'un costat del cos. Es tracta d’una malaltia cerebral
anomenada ictus, tot i que popularment és coneguda de diverses formes (embòlia,
trombosi, hemorràgia, feridura o apoplexia). L’ictus ocorre quan un vas que
porta sang al cervell es trenca o s’obstrueix per un coàgul, amb la qual
cosa una part del cervell deixa de rebre la sang que necessita.
Sense oxigen, poques hores després les cèl·lules nervioses de l’àrea
afectada moren. Per aquest motiu, és molt important que el malalt pugui
rebre assistència mèdica especialitzada en el temps més breu possible.
D’aquesta forma podran reduir-se’n les seqüeles, tant pel que fa al nombre
com a la gravetat.
L’ictus pot afectar diverses àrees funcionals que limiten l’activitat i la
participació de qui l’ha patit. L’ictus pot ser transitori o bé provocar
lesions que afectin la parla, la memòria, l’estat emocional o la funció
motora. En aquests casos, és molt important la rehabilitació posterior, que
ha de començar tan aviat com s’hagi establert el diagnòstic i s’hagi
assegurat el control de l’estat vital. Els pacients que inicien la
rehabilitació durant la primera setmana després de l’ictus tenen menys
discapacitat i més qualitat de vida a llarg termini que els que la comencen
més tard.
Símptomes bruscos
Els símptomes més comuns d’aquesta malaltia
són l’aparició de debilitat en una banda del cos, pèrdua de visió en un ull
o parcial en tots dos, pèrdua o dificultat de la parla, pèrdua de força o
paràlisi en un cantó del cos o de la cara, inestabilitat, desequilibri i
incapacitat per caminar i mal de cap intens i sobtat. La característica
principal de l’ictus és que qualsevol d’aquests símptomes es presenta de
manera brusca.
L’ictus és un problema assistencial complex i creixent. Actualment, és la
primera causa de mort a Catalunya en les dones per sobre dels 65 anys i en
els homes per sobre dels 75, i és la primera causa d’incapacitat a llarg
termini i la segona de demència. A Catalunya es produeix un ictus cada
trenta minuts i un de cada vint succeeix en persones menors de cinquanta
anys. Un de cada tres pacients moren i dos terços dels que sobreviuen
presenten seqüeles permanents que els incapaciten per realitzar les
activitats més bàsiques de la vida diària.
Millor pronòstic
En els darrers anys, però, l’atenció d’aquesta
malaltia està presentant un canvi molt important, amb l’aparició de nous
tractaments que milloren el pronòstic dels pacients i la incorporació
d’unitats específiques en els grans hospitals. Per tal de poder atendre el
malalt de la forma més ràpida possible és imprescindible que els
professionals implicats en els diferents nivells de la cadena assistencial
estiguin ben coordinats. Desgraciadament, en l’actualitat menys del 20% dels
pacients arriben a temps a l’hospital.
Per tal de millorar l’atenció de la malaltia en totes les seves fases, l’any
2004 es va dissenyar el Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral de la
Generalitat de Catalunya. El primer lloc on s’ha posat en marxa aquest pla
director és la regió sanitària del Barcelonès Nord (Badalona, Santa Coloma
de Gramenet i Sant Adrià de Besòs) i el Maresme. El centre de referència per
atendre els malalts de la regió que han patit un accident vascular cerebral
és l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona.
Unitat d’ictus
A la nostra regió, tots els centres sanitaris estan coordinats perquè, quan
una persona pateix un accident vascular cerebral pugui ser traslladada de
forma immediata a l’hospital Germans Trias. Un cop al centre, el malalt és
ingressat a la Unitat d’Ictus, on rep el tractament adient. La Unitat
d’Ictus del centre badaloní disposa de quatre habitacions individuals i una doble,
monitoritzades mitjançant videocàmeres des d’un control d’infermeria
independent. Aquesta àrea està separada de la resta de la planta
mitjançant portes.
Antoni Dávalos
Coordinador de Neurociències
|
