|
[11/02/08] Una acumulació elevada de greix a l’abdomen pot predir l’aparició
d’apnees del son, segons un estudi realitzat a l’Hospital Universitari Germans
Trias i Pujol publicat al número de gener de la revista nord-americana Obesity.
Segons els resultats de la investigació, la realització de mesures
antropomètriques simples permetria realitzar estudis del son més simplificats
(poligrafies), cosa que suposaria un estalvi de recursos.
D’aquesta forma, a més dels criteris ja existents per realitzar aquesta prova
(hipersomnolència, roncs durant el son i evidència d’apnea nocturna referida
pels cònjuges), els autors de l’estudi proposen afegir el mesurament del
diàmetre del coll, la cintura i els malucs.
Patologia freqüent
La síndrome de l’apnea obstructiva del son (SAOS) és una patologia freqüent
que es caracteritza per l’oclusió intermitent i repetitiva de la via aèria
superior durant el son, cosa que origina una interrupció completa (apnea) o
parcial (hipoapnea) del flux aeri i, per tant, de la quantitat d’oxigen que
arriba als pulmons. La SAOS afecta entre un 2% i un 4% de la població. La
malaltia pot comportar complicacions greus, com l’aparició de malalties
cardiovasculars i d’alteracions del son, i augmenta el risc de patir accidents
de trànsit i laborals.
Entre el 60% i el 70% de les persones que pateixen SAOS són obeses i, segons
algunes investigacions, la meitat dels afectats pateixen obesitat mòrbida. El
tractament de la malaltia és multifactorial i inclou la correcció de
l’obesitat, la supressió dels fàrmacs sedants i l’alcohol. El tractament
d’elecció és l’ús durant el son d’una mascareta amb pressió positiva contínua
en la via aèria (CPAP). En el cas que es detectin anomalies estructurals de la
via aèria superior, que de vegades estan associades a la síndrome, pot ser
necessària una solució quirúrgica.
En l’estudi realitzat a l’hospital badaloní han participat 192 pacients, 152
dels quals homes i 40 dones. Tots ells manifestaven tenir hipersomnolència,
roncs durant el son i evidència d’apnea nocturna referida pels cònjuges.
Tots els pacients van ser sotmesos a una polisomnografia nocturna
convencional, en la qual es valorava la qualitat del son (mitjançant
electroencefalografia, electrooculografia i electromiografia), el flux d’aire
respirat, la saturació d’oxigen en sang, el ronc, i el moviment toràcic i
abdominal. Segons el nombre d’apnees o hipoapnees registrades, i a partir de
criteris clínics, els investigadors van diagnosticar finalment SAOS a 124
pacients (65%). Els 68 restants van ser considerats com a simples roncadors.
Els investigadors també van mesurar el pes i l’alçada dels pacients per
calcular-ne l’índex de massa corporal (dividint el pes per l’alçada al quadrat,
kg/m2), la circumferència del coll, de la cintura i dels malucs.
Diferències significatives
Els autors de l’estudi no van trobar diferències significatives entre l’índex
de massa corporal dels pacients diagnosticats de síndrome d’apnea obstructiva
del son i la dels roncadors, però sí que les van trobar en comparar els
paràmetres d’obesitat troncal (és a dir, acumulació de greix a l’abdomen) dels
dos grups. Tant el diàmetre de la cintura com la relació entre la
circumferència de la cintura i la dels malucs eren significativament superiors
en el cas de les persones diagnosticades de SAOS. El diàmetre del coll també
era més gran en els pacients amb SAOS. Segons la investigació, els pacients
amb obesitat abdominal tenen tres vegades més risc de patir SAOS que la resta.
El pneumòleg Carles Martínez, primer signant de l’estudi, explica que “els
resultats de la investigació poden ajudar a optimitzar les indicacions de les
polisomnografies i a desenvolupar protocols diagnòstics més eficients de la
síndrome de l’apnea obstructiva del son, tenint en compte que l’obesitat
troncal és un predictor de la malaltia”.
Referència de l’article:
Carlos Marínez, Jorge Abad, José Antonio Fiz, José Ríos, Josep Morera
Usefulness of Truncal Obesity Indices as Predictive Factors for Obstructive
Sleep Apnea Syndrome. Obesity Jan. 2008
Article complet a:
http://www.nature.com/oby/journal/v16/n1/full/oby200720a.html
|
