|
[14/05/08] Durant quatre anys, del mes de desembre de 2001 fins al novembre de
2005, investigadors del Servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari
Germans Trias i Pujol, amb la col·laboració d’altres serveis del centre, van
analitzar els ronyons de molts pacients intervinguts d’obesitat mòrbida a
l’hospital, amb el seu consentiment. Cap d’ells patia malaltia renal, però els
investigadors van detectar lesions al teixit del ronyó precursores de malaltia
en un percentatge significatiu dels pacients que van participar en l’estudi.
Fa poques setmanes en van publicar els resultats a la revista de referència de
l’especialitat, Kidney International, que hi va dedicar l’editorial. La
publicació manifestava que, amb aquest estudi, s’obre una nova línia d’investigació
en malaltia renal.
L’obesitat és una malaltia associada a problemes de salut greus, que tenen un
gran impacte social. Fa temps que se sap que molts d’aquests problemes (diabetis,
hipertensió, malalties cardiovasculars) poden comportar malaltia renal. Tot i
així, aquest és el primer cop que es descobreix que l’obesitat,
independentment de les malalties associades, pot desencadenar problemes al
ronyó per si mateixa.
En l’estudi van participar 95 pacients amb un índex de massa corporal (pes en
kg dividit per l’alçada, en metres, al quadrat) superior a 40, cosa que es
considera obesitat mòrbida. Els investigadors van comparar els resultats
obtinguts en aquests pacients amb els d’un grup de control, composat per 40
pacients amb pes i funció renal normals, sotmesos a biòpsia renal.
Lesions glomerulars
En el primer grup van detectar un nombre força més elevat que en el segon de
lesions glomerulars (és a dir, danys en el teixit del ronyó: acumulació de
matriu mesangial, hipertròfia dels podòcits, proliferació de cèl·lules
mesangials i glomerulomegàlia), que poden precedir al desenvolupament de
malaltia renal crònica. Aquestes lesions eren més freqüents a mesura que
augmentava l’índex de massa corporal. Concretament, un 77% de pacients del
grup amb obesitat mòrbida tenien algun tipus de lesió glomerular, enfront un
5% de les persones del grup de control.
Segons la primera signant del treball, Assumpta Serra, “els resultats de la
investigació podrien explicar la relació entre l’obesitat i el risc de
desenvolupar malaltia renal crònica”. Sigui com sigui, l’equip
investigador continua estudiant els pacients amb obesitat mòrbida que han
participat en l’estudi per saber si les lesions detectades acabaran donant
lloc a malaltia renal crònica i, si és així, esbrinar si hi ha altres factors
a més de l’obesitat que contribueixen a que aparegui, i quin és el tractament
preventiu que s’ha de donar a aquests pacients.
Referència: A Serra, R
Romero, D Lopez, M Navarro, A Esteve, N Perez, A Alastrue and A Ariza. Renal
injury in the extremely obese patiens with normal renal function. Kidney Int
Vol 73, Issue 8 April (2) 2008.
|
