Logo Hospital Universitari Germans Trias i Pujol

Logo Institut Català de la Salut 

 

mapa del web

contacta amb nosaltres

versión en castellano

 
  ciutadà professional hospital informació
 
inici> ciutadà> fem salut

Consultes externes

Urgències

Hospitalització

Si heu de ser mare...

Horaris de visita

Al vostre servei

Drets i deures

Fem salut
Medicaments
 

fem salut

 
Hepatitis C: la pandèmia amagada
 

Es creu que 170 milions de persones estan infectades pel virus de l’hepatitis C (VHC) al món, cosa que equival, aproximadament, a un 3% de la població mundial. A Espanya, la prevalença dels anticossos contra el VHC (anti-VHC) se situa al voltant del 2,5% (i és del 4,1% en els majors de 60 anys) de la població. Un 70% d’aquests casos (unes 800 mil persones) pateixen hepatitis C crònica, és a dir, que el VHC es multiplica contínuament dins dels seus fetges. Si apliquem aquests percentatges a les aproximadament 800 mil persones que tenen com a referència l’Hospital Germans Trias i Pujol, la xifra de pacients amb hepatitis crònica C en el Barcelonès Nord i Maresme és d’uns 15.000 casos.

Factors de risc

 
El VHC es transmet fonamentalment per via sanguínia. Els factors de risc que tradicionalment s’han relacionat amb l’adquisició del virus són les transfusions de sang i dels seus derivats fetes abans de l’any 1990 (a partir d’aleshores i gràcies al coneixement del VHC i del seu cribatge, pràcticament ha desaparegut aquest risc de les transfusions), la drogaaddicció per via intravenosa, la transmissió de la mare infectada al nadó (amb un risc baix d’entre el 3% i el 5% dels casos), la promiscuïtat sexual i la realització de tatuatges i piercings (si aquests procediments no es fan de manera adequada respecte a l’esterilització i no reutilització del material emprat).

De tota manera, s’ha de tenir en compte que al voltant del 30% dels pacients amb hepatitis crònica C no presenten cap factor de risc conegut. Es pensa que en la majoria d’aquests casos van adquirir el VHC a través de l’ús de material mèdic reutilitzable, pràctica freqüent a Espanya fins fa uns 25 anys, cosa que explicaria l’alta prevalença de la malaltia en els majors de 60 anys.

Conseqüències

 
El gran perill de la infecció crònica pel VHC és que pot ocasionar cirrosi i càncer de fetge. De fet, en tot el món occidental, incloent el nostre país, les conseqüències de la infecció crònica per aquest virus són la principal causa de mort per malalties del fetge i la principal causa de trasplantament hepàtic. Això és degut a que, un cop establerta l’hepatitis crònica C, entre el 2% i el 20% dels malalts desenvoluparan una cirrosi al cap d’uns 20-30 anys i, quan el malalt ja té una cirrosi, el risc anual de desenvolupar un càncer de fetge és del 1% al 4%. És molt difícil saber quin risc té de patir cirrosi i càncer de fetge una persona concreta amb hepatitis crònica C, però el que sí sabem és que aquest risc augmenta amb l’edat del pacient, amb el consum d’alcohol i amb la presència de coinfecció per altres virus, i, en canvi, disminueix en el sexe femení i si s’adquireix la malaltia en edat jove.

La importància del diagnòstic

 
El diagnòstic de l’hepatitis C és fàcil de realitzar: només cal una simple anàlisi de sang que determini l’antigen del virus i, si el resultat és positiu, s’ha de comprovar analitzant el material genètic del VHC. Si el diagnòstic és tan senzill, com s’explica que només s’hagi diagnosticat una quarta part dels pacients infectats? Això és així perquè la major part de les persones amb hepatitis crònica C no saben que estan malaltes. I és que la infecció no dóna molèsties fins que el fetge està molt deteriorat, moment en què el pacient difícilment podrà beneficiar-se del tractament. Per tat d’evitar que l’hepatitis evolucioni en una cirrosi i, a la seva vegada, en un càncer, cal fer tots els esforços possibles per detectar el virus, no només en les persones que presentin factors de risc en el seu historial, sinó també en les persones a qui s’hagi detectat alteracions de l’analítica hepàtica, sobretot de les transaminases.

Tractament

 
Si és possible, les persones diagnosticades d’hepatitis C crònica han de rebre tractament, perquè, si la resposta terapèutica és satisfactòria i s’aconsegueix eliminar el virus, evitarem que la malaltia progressi cap a la cirrosi i el càncer de fetge. Tot i que el tractament és llarg (habitualment entre 24 i 48 setmanes) i està acompanyat d’efectes adversos, en l’actualitat aconseguim curar al voltant del 65% dels casos, percentatge que augmenta fins gairebé el 90% si el malalt està infectat pels genotips 2 i 3, i baixa fins al 55%, aproximadament, si està infectat pel genotip 1 (malauradament, el més freqüent en el nostre país). Si el malalt no és tributari de rebre tractament perquè presenta contraindicacions o té una edat avançada, també és important fer el diagnòstic a temps per tal poder fer el seguiment apropiat del pacient i actuar el més aviat possible davant de l’aparició de possibles complicacions.


Ramon Planas
Cap de la Unitat d’Hepatologia. Servei de l’Aparell Digestiu.

 

Pàgines web recomanades
Asociación Española para el Estudio del Hígado: www.aeeh.org
Associació Catalana de Malalts d’Hepatitis C: www.asscat.org
Asociación Española de Enfermos de Hepatitis C: www.aehc.es

 

 

 
 

La major part de les persones amb hepatitis crònica C no saben que estan malaltes. I és que la infecció no dóna molèsties fins que el fetge està molt deteriorat, moment en què el pacient difícilment podrà beneficiar-se del tractament

         
         

© 2006 Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Institut Català de la Salut. Departament de Salut.

Carretera de Canyet s/n. 08916 Badalona. Telèfon: 93 465 12 00 Fax: 93 497 88 43