Durant les últimes dècades, l’increment del
càncer de pell ha motivat a tot el món la posada en marxa de campanyes que
insisteixen en els efectes nocius del sol i en la necessitat d'adoptar
mesures per protegir-nos. L'energia lluminosa procedent del sol és
primordial per a la vida de l'home i del seu entorn. Tot i així, els efectes
perjudicials poden superar els beneficiosos si exposem la nostra pell al sol
d'una manera indiscriminada. I és que la pell pot arribar a perdonar els
efectes aguts de l’exposició al sol, però mai els oblida.
Radiacions nocives
El sol emet radiacions electromagnètiques,
l’espectre de les quals s'estén des de les radiacions ionitzants fins a les
ones de ràdio. Les radiacions més perilloses per als éssers vius no arriben
a la Terra gràcies a l’ozó de l'estratosfera. De la radiació que ens arriba,
la meitat correspon a la radiació infraroja que ens proporciona calor, el
40% és llum visible i el 10% restant és radiació ultravioleta. Aquesta
darrera es divideix en ultravioleta C (UVC), ultravioleta B (UVB) i
ultravioleta A (UVA). Els UVC i la major part dels UVB no arriben a la
superfície terrestre.
Els efectes nocius més coneguts són els que ocasionen en la pell els UVB i
els UVA. Es divideixen en efectes adversos aguts com l'eritema i la cremada
solar, i en efectes crònics com el fotoenvelliment i la fotocarcinogènesi.
Els UVB són els responsables de l'aparició de l'eritema i la cremada solar,
mentre que el fotoenvelliment es deu a l'efecte dels UVA. La
fotocarcinogènesi, que és la inducció de lesions precanceroses i tumors per
l'efecte de l'exposició solar, apareix per l'acció dels UVB i probablement
també dels UVA.
No tothom té la mateixa pell
Per evitar els efectes negatius del sol, la
pell disposa de diversos mecanismes naturals. El més important és el
realitzat per la melanina, una substància capaç d'absorbir la radiació
solar. La seva producció s'estimula amb l'exposició solar i determina el
bronzejat. Però la resposta de la pell davant l'exposició solar no és
uniforme en tots els individus. En aquest sentit, hi ha sis tipus de pell:
la corresponent al fototip I, de persones que sempre es cremen i mai es
bronzegen; al fototip II, d’individus que sempre es cremen i es bronzegen
lleugerament; al fototip III, de persones que poques vegades es cremen i es
bronzegen gradualment; al fototip IV, dels individus que mai es cremen i
sempre es pigmenten, i als fototips V i VI, de les ètnies pigmentades i
negra, respectivament.
Protecció artificial
Tot i així, ni el bronzejat ni la resta dels
mecanismes fisiològics protegeixen prou de la radiació solar, per la qual
cosa és necessari utilitzar una fotoprotecció artificial. La manera més
eficaç de protegir-nos és allunyant-nos del sol durant les hores de més
intensitat de radiació (entre les dotze del matí i les quatre de la tarda).
Però també es pot aconseguir una protecció adequada utilitzant roba, barrets,
ulleres i fent ús dels filtres solars. Aquests productes poden ser de dos
tipus: filtres químics i filtres físics.
Els filtres químics estan constituïts per molècules capaces d'absorbir els
UVA i els UVB, mentre que els filtres físics tenen micropartícules que
actuen com petits miralls que reflecteixen la radiació. Alguns productes
estan formats només per filtres físics, d’altres per filtres químics, però
la majoria són una combinació dels dos (són filtres mixtes). Tots ells
porten a l'envàs una numeració que indica el factor de protecció solar, que
és el número de vegades que podem multiplicar el temps d'exposició solar
abans que es produeixi eritema. Això vol dir que si una persona presenta
eritema després de deu minuts d'exposició, amb un filtre 6 podria estar fins
a 60 minuts sense cremar-se.
La major part dels filtres solars ofereixen una bona protecció als UVB però
no a l'acció dels UVA. Per aquest motiu, l'ús habitual de filtres solars pot
proporcionar una falsa idea de fotoprotecció. Això es pot evitar utilitzant
filtres d'ampli espectre que ofereixen protecció davant els UVB i els UVA.
Als envasos dels filtres solars d’ampli espectre apareixen dos números: el
primer és l’índex de protecció als UVB i el segon als UVA. Els filtres
normals només estan identificats amb el factor de protecció dels UVB.
Ús dels protectors solars
No obstant això, existeixen diversos sistemes
de mesura per establir el factor de protecció d'un filtre i això pot donar
lloc a errors quan es comparen diversos índexs. A més, per garantir
l'eficàcia d'un filtre és necessari aplicar-se’l correctament: s’ha
d’estendre per tota la pell exposada al sol trenta minuts abans de prendre
el sol i renovar la seva aplicació cada tres o quatre hores. També s’han de
tenir en compte les condicions ambientals. Si som a la platja, a la neu o si
l'altitud és elevada, la radiació solar és major i cal fer servir un
fotoprotector amb un índex elevat. A més, cal comprovar que el filtre és de
confiança i que es troba en bones condicions. Alguns filtres químics són
inestables quan s'exposen a la llum i la calor i s’han de guardar a l'ombra.
Sigui com sigui, la utilització dels filtres solars no ha de substituir
altres precaucions com evitar l’exposició solar i cobrir la pell amb roba.
Els filtres solars sempre han de ser de protecció elevada (FPS 15 o
superior) i el seu ús es obligatori en els nens. També és obligatori l’ús de
filtres solars amb protecció elevada en les persones amb un fototip I, II i
III i en totes les persones que habitualment estan sotmeses a una intensa
exposició solar.
Tot i així, cal tenir en compte que l'ús de filtres solars no elimina els
riscos que comporta prendre el sol, només els disminueix. L’ús d’un filtre
solar en cap cas ha de ser un argument per incrementar la durada de
l'exposició solar, especialment si s'utilitzen productes que no cobreixen
l'espectre dels UVA. També s’ha de tenir clar que no existeix cap manera de
bronzejar-se sense risc, inclòs el bronzejat amb fonts artificials d'UVA.
Isabel Bielsa
Dermatòloga |
