Prevenció i suport a l’alta a l’hospital Germans Trias

El centre posa en marxa un programa de l’Institut Català de la Salut per prevenir ingressos a l’hospital

Cada vegada és més freqüent veure publicat en els mitjans de comunicació que els serveis d’urgències se saturen i que no hi ha prou llits als hospitals per poder ingressar malalts. Les notícies acostumen a coincidir amb epidèmies de grip durant el període hivernal però també apareixen amb certa freqüència a l’estiu, els dies de més calor, i, fins i tot, en dies en què no fa ni massa fred ni massa calor ni sembla haver cap motiu que expliqui l’allau de malalts als centres sanitaris.

Aquestes situacions desestabilitzen els centres d’atenció primària i, sobretot, els hospitals, on totes les peces encaixen com en un engranatge i qualsevol alteració en una d’elles afecta la resta. Així, quan augmenta considerablement el nombre d’urgències s’han d’habilitar nous espais per ingressar malalts, desprogramar operacions quirúrgiques per poder fer lloc a les habitacions i dotar els centres de recursos extraordinaris.

A l’hospital Germans Trias, a més, aquestes situacions es veuen agreujades per les limitacions d’espai existents a Urgències, i que aviat es podran solucionar amb la construcció d’una nova unitat, més gran i més funcional. Des de l’any 1994 fins el 2004 l’activitat a Urgències ha augmentat més d’un 30% i els casos atesos són cada cop més greus. Ja fa anys que a l’hospital Germans Trias la pressió d’urgències, és a dir, el percentatge de malalts ingressats que provenen de la Unitat d’Urgències, supera el 60% i en els moments de major afluència ha arribat a fregar el 80%.

Els pacients atesos són cada cop més grans. A l’hospital un de cada tres malalts ingressats té 70 o més anys, mentre que fa deu anys era un de cada cinc qui tenia aquesta edat. El seu estat de salut també és més delicat i molt sovint pateixen malalties cròniques que, amb l’arribada del fred o de la calor es compliquen i fan que aquestes persones hagin de ser ingressades a l’hospital. De fet, durant l’hivern els casos greus que s’atenen a urgències s’arriben a triplicar.

El programa PISA

Davant d’aquesta situació, l'Institut Català de la Salut s’ha plantejat de quina forma es pot evitar que les persones grans amb un estat de salut delicat hagin d’ingressar sovint a l’hospital, especialment durant els mesos més freds de l’any. Les solucions han estat recollides en el Programa de Prevenció i Suport a l’Alta, amb les sigles PISA, que ha entrat en funcionament en els hospitals catalans a començament de gener. L’aplicació del programa és flexible, és a dir, que segons les necessitats i les característiques de cada centre s’aplica d’una forma o una altra. En tots els casos, però, s’intenta prevenir els ingressos hospitalaris de les persones amb un estat de salut més delicat i oferir alternatives als pacients menys greus perquè no hagin de recórrer a les urgències dels hospitals.

A l’hospital Germans Trias, el programa es basa en quatre grans actuacions: la identificació i el seguiment dels malalts d’alt risc, l’obertura d’una consulta d’atenció específica per a persones amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) que se suma a la que ja existeix per a insuficiència cardíaca, la posada en marxa d’una consulta d’atenció immediata (CAI) per a malalts aguts a qui no està previst hospitalitzar i el reforçament de la Unitat d’Hospitalització a Domicili. A més, tot i que no estigui inclòs al PISA, també s’ha reforçat la coordinació amb l’atenció primària per poder avançar l’alta d’alguns pacients (l’anomenat programa PREALT).

“Sóc el metge, que es troba bé?”

Anem a pams. L’hospital badaloní ha identificat un grup de malalts especialment febles, de 75 anys o més, que han ingressat almenys tres vegades durant el darrer any o durant un mes com a mínim. Aquestes persones són controlades freqüentment des de l’hospital, via telefònica. L’equip de la Unitat d’Hospitalització a Domicili també els visita de forma periòdica i reforcen l’educació sanitària sobre les malalties que pateixen.

Control dels malalts amb insuficiència cardíaca i respiratòria

L’hospital badaloní també realitza un seguiment especial de les persones amb cardiopaties i amb insuficiència respiratòria, que són les que acostumen a freqüentar més les urgències. L’any 2001 es va obrir una unitat d’insuficiència cardíaca multidisciplinària en la qual participen professionals dels serveis de Cardiologia, Medicina Interna, Geriatria, Rehabilitació i Psiquiatria. També compta amb un metge de família i amb una infermera. Un estudi publicat per la unitat el mes d’abril de 2005 a la Revista Española de Cardiología conclou que els pacients controlats des de la unitat ingressen menys que els que no ho estan. Concretament, les unitats d’insuficiència cardíaca redueixen a gairebé la meitat els ingressos hospitalaris, segons la investigació.

Aquest mateix objectiu, el de reduir els ingressos a l’hospital i les visites a urgències, es persegueix ara amb l’obertura d’una consulta específica per a persones amb MPOC. Aquesta consulta està coordinada des del Servei de Pneumologia i compta amb la participació de professionals d’altres especialitats.

Atenció immediata

L’altra mesura que s’ha pres a l’hospital Germans Trias per prevenir ingressos a l’hospital és l’obertura d’una consulta d’atenció immediata per a aquells malalts aguts que no hagin de ser hospitalitzats. Els malalts atesos en aquesta consulta hauran de ser derivats per un altre metge, ja sigui des del centre de salut o des de les consultes externes. Si és necessari, a la consulta, a més de la visita mèdica i d’infermeria, es realitzen les proves diagnòstiques bàsiques: radiografia, electrocardiograma, analítica bàsica, gasometria i espirometria.

Com a casa, enlloc

Un altre dels aspectes que s’han reforçat per millorar el benestar dels malalts i aprofitar més els recursos de l’hospital és l’hospitalització domiciliària. L’hospital Germans Trias té una unitat d’hospitalització a domicili des de l’any 2001 que dóna assistència contínua, les 24 hores del dia durant els 365 dies de l’any, a una població de més de 400 mil habitants d’una àrea compresa pel Barcelonès Nord (Badalona, Sant Adrià, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs) i part del Baix Maresme (el Masnou, Alella, Teià, Montgat i Tiana).

La Unitat d’Hospitalització a Domicili funciona com una unitat d’hospitalització més del centre. Els malalts reben la visita diària de metges i infermeres. Es tracta, doncs, d’una alternativa a l’hospital convencional en què el malalt requereix cures de nivell hospitalari, tant en la seva freqüència com en la seva complexitat. Així, la unitat és capaç d’atendre qualsevol pacient hospitalari que pateixi un procés agut, sempre i quan estigui ben diagnosticat, es trobi en una situació clínica estable i no presenti cap símptoma que indiqui una evolució negativa del seu procés mèdic o quirúrgic.

Des de final de 2005, la unitat compta amb més professionals, de forma que han passat de poder atendre al mateix temps un màxim de 24 malalts a 36.

Hi ha una altra mesura que, tot i que no s’inclou en el programa PISA, també permet augmentar la rotació a les plantes i millorar el confort del malalt, en aquest cas, escurçant el temps d’ingrés. Es tracta d’un altre programa del Departament de Salut anomenat PREALT, que, en el cas de l’àrea d’influència de l’hospital Germans Trias, permet avançar l’alta a domicili de malalts cardiològics, de Medicina Interna, respiratoris i neurològics. Per poder-ho aconseguir ha estat necessari reforçar la coordinació amb l’atenció primària de salut, mitjançant la incorporació d’una infermera d’enllaç a primària i de la gestora de casos a l’hospital.

Quan el metge valora la possibilitat d’avançar l’alta a un malalt, sempre que en doni el consentiment, el seu equip d’atenció primària es fa càrrec de fer-li el seguiment al domicili i, si és necessari, de realitzar-li les cures necessàries. Des d’infermeria també es reforça l’educació sanitària del malalt per tal que, en la mesura del possible, es pugui realitzar ell mateix o algun familiar les cures bàsiques.

Tot plegat podrà permetre oferir alternatives a l’hospitalització, evitar la saturació de les urgències i millorar el benestar de les persones que és, en qualsevol cas, l’objectiu principal de qualsevol centre sanitari.