Maite Arqué, alcaldessa de Badalona

“Gràcies a l’hospital de Can Ruti som ciutat de referència en salut”

A final de gener, després d’haver tingut una reunió amb vostè a l’ajuntament, la direcció de l’Institut Català de la Salut va anunciar que invertirà prop de 56 milions d’euros en els propers anys en els centres de Badalona gestionats per l’entitat, majoritàriament a l’hospital Germans Trias. Com ha acollit l’Ajuntament aquest anunci?

Molt bé. Nosaltres havíem manifestat en diverses ocasions la necessitat de fer inversions a l’hospital de Can Ruti, sobretot a l’àrea maternoinfantil i a la unitat d’urgències. També ens va alegrar molt que s’hagi decidit tirar endavant un nou centre sociosanitari i, per tant, ens vam posar a disposició de l’ICS per continuar mantenint el compromís de la cessió del terreny per fer possible un nou centre sociosanitari a la ciutat.

Fa un any, durant una visita a diversos centres sanitaris de la ciutat, la consellera de Salut va exalçar el “model sanitari de Badalona” referint-se als centres gestionats per l’empresa municipal Badalona Serveis Assistencials. Quines peculiaritats creu que té aquest model que el faci tan bo?

Un dels motius és la implicació municipal en la gestió dels serveis sanitaris, que no es dóna a tot arreu. L’Ajuntament s’ha implicat, no només en l’hospital sinó en l’atenció primària, en l’atenció especialitzada, en la sociosanitària i en la salut mental. I ara, dins de l’àrea sociosanitària des de serveis socials, també en l’atenció domiciliària. Això el converteix en un model únic de gestió a tot Catalunya i a l’Estat. És un dels projectes de ciutat dels quals em sento més orgullosa.

L’hospital Germans Trias podria tenir cabuda dins d’aquest model?

Evidentment. Jo crec que en el futur l’hospital de Can Ruti i tota l’atenció primària de l’ICS treballarem en un model més integrat encara. Aquest és el pròxim pas que hem de fer. Jo tinc molta confiança en la consellera i en tot el seu equip per fer-ho possible.

Precisament des del Departament de Salut es vol potenciar la presència dels ajuntaments en la gestió dels centres sanitaris públics.

En el moment que la conselleria decideix donar més protagonisme als ajuntaments ja tenim un pas fet. El que cal ara és trobar espais de trobada, d’acord, de consorci si cal, on aquestes necessitats de relació i de coordinació es facin possibles i que siguin factibles d’aquí a poc temps.

Quin creu que ha de ser el paper de l’hospital Germans Trias?

L’hospital de Can Ruti és el germà gran. En una família tots som necessaris i Can Ruti aporta investigació, docència i les grans especialitats. L’hospital Germans Trias té per una banda la continuïtat d’un procés des de l’atenció primària i, per l’altra, les especialitats d’alta tecnologia i l’aportació d’un nou centre de recerca i de la facultat de medicina. Tenim tot el circuit complet. I això no sempre passa en una ciutat.

Creu que l’hospital de Can Ruti està prou arrelat a la ciutat?

Jo crec que sí. És cert que es va tirar molt amunt. Potser a Montigalà o a Morera hauria estat millor, però la ciutat ha anat creixent i s’hi ha anat acostant. En aquest moment hi ha propostes per acostar-la més encara. Per una banda hi ha els mitjans de transport. Un projecte que sabem que acabarà fent-se realitat és l’arribada d’un metro lleuger a Can Ruti. També estem pensant en fer un accés amb voreres, bancs i més il·luminació a la carretera de Can Ruti. Ara ho farem des d’on acaba la Guttmann fins la carretera, però m’agradaria que fóssim capaços de fer una avinguda fins a Pomar o fins a Bonavista, de forma que la gent tingui la temptació de, com a mínim, baixar passejant. Aquesta és una idea de futur per la qual buscarem recursos.

L’obertura de l’hospital va estar envoltada de força polèmica. Després d’acabar-se les obres, va estar anys tancat i no se sabia què fer amb l’edifici. Fins i tot algú va proposar fer-hi un hotel. Finalment va acabar obrint com a hospital i, mica en mica, ha anat fent-se gran. Però realment era necessari l’hospital de Can Ruti en aquell moment?

El Barcelonès Nord i el Maresme necessitaven un hospital de referència. Jo, sent regidora de Sanitat, sempre vaig defensar l’obertura d’aquest hospital. Una altra cosa és si està en el lloc més adequat. Penso que [tenir un hospital de referència] és importantíssim pel Barcelonès Nord i el Maresme i, per tant, això també ens converteix en ciutat de referència. Per altra banda, tenim un hospital de segon nivell, que fa de filtre, i així Can Ruti no rep tanta pressió. Penso que el disseny que tenim en aquest moment és bo: un hospital petit, de segon nivell, al centre de la ciutat, i el de referència.

Quins creu que són els problemes més importants de la sanitat a la nostra ciutat?

En aquest moment el que fa falta és fer tota aquesta gran reforma al Germans Trias, a les urgències, al maternoinfantil, el sociosanitari... Cal que tirem endavant amb força aquest tema. Per altra banda, potser hauríem d’aprofundir més en la salut mental. Crec que, tot i que vam fer un salt en aquest tema, continua quedant enrere.

Un dels reptes, no només de la sanitat, sinó de tota la societat, és abordar l’envelliment progressiu de la població. Quines mesures pren l’Ajuntament respecte a aquest tema?

Des dels centres d’atenció primària, almenys als que es gestionen des de l’Ajuntament, s’han tirat endavant projectes de prevenció adreçats a la gent gran. Crec que les actuacions han de passar per la medicina preventiva i per l’educació sanitària, i això ho poden fer els centres d’atenció primària perfectament. La sanitat també necessita més professionals que coneguin els problemes de la gent gran. A Badalona en tenim bons especialistes. En aquest moment podem tirar endavant projectes que ajudin més aquest col·lectiu, com ara potenciar l’atenció domiciliària, els serveis de telealarmes, la bugaderia, els menjars a domicili i fer una bona tasca en els casals i en els espais de trobada de la gent gran. A Badalona tenim els elements per fer-ho possible.

I en relació a la immigració?

És evident que s’ha d’atendre tothom que està malalt, perquè no fer-ho podria tenir implicacions negatives, no només per a la pròpia persona, sinó per al seu entorn. El que això comporta és fer tot el possible perquè aquestes persones estiguin regularitzades, perquè només amb la seva regularització tindrem els recursos necessaris per poder atendre’ls. Això vol dir que cotitzen i es paguen la sanitat que els correspon. Aquest pas que s’ha fet ara de legalitzar la gent que treballa, fins i tot mirant-ho egoistament, ens interessa a tots.

D’una forma més general, de quina forma s’afronta la immigració a la ciutat?

A nivell general s’ha de treballar molt en millorar la convivència. El problema que hem tingut és que els últims tres o quatre anys hi ha hagut un impacte molt fort. Crec que el que hem de fer és donar molta informació als nouvinguts pel que fa als seus drets però també als seus deures. En definitiva, d’explicar les normes que ens hem imposat a nosaltres mateixos per viure bé, amb pau, amb tranquil·litat, amb dignitat i amb respecte. Per tant, els hem de donar aquesta informació i demanar, i fins i tot exigir, que actuïn d’acord amb aquestes normes i no deixar-los tancats, i acostar-nos-hi per trobar els espais de convivència necessaris.

Badalona és la tercera ciutat de Catalunya pel que fa a nombre d’habitants, amb una gran diversitat territorial i social. Creu que la ciutat està ben cohesionada?

Cada vegada més, perquè cada cop hi ha més mobilitat. El que vivia en un barri ara viu en un altre, i fa esport en un i va a un centre cívic a l’altre. Ara estem fent passos perquè la gent senti que vivim en un sol espai, en una sola Badalona. Hem endegat un projecte per fer un gran centre, un gran espai central a la ciutat, lligat amb els barris mitjançant grans bulevards. Tot i que hem patit un creixement desmesurat, en aquest moment, amb una mica d’urbanisme que fem per trencar les barreres físiques aconseguirem vertebrar més la ciutat. La finalitat de moure’s amb transport públic també ajudarà la gent a sentir-se ciutadans de Badalona. De tota manera, les enquestes que fem ens diuen que la gent se sent molt satisfeta de ser de Badalona.

De cara enfora, Badalona és alguna cosa més que la ciutat de Montigalà?

Jo crec que fa molts anys que en som alguna cosa més. La gent ja sap que a Badalona hi ha una vida cultural, esportiva i social molt intensa. Musicalment se’ns coneix per tot arreu. El nostre conservatori té fama. Els concerts, el Blues and Ritmes, el Festival de Filmets, el festival de màgia. Tot això es coneix molt. També en l’àmbit sanitari la gent sap que tenim un model diferent, un model que funciona. L’hospital Municipal i el Germans Trias han tingut premis. És cert que l’autopista ens ha fet molt de mal, però la gent que no passa de llarg i entra a la ciutat, canvia d’opinió.

Quins reptes se li plantegen a la Badalona del segle 21?

Un de molt important és estructurar-la socialment, fer un bon treball amb els nouvinguts, un treball d’integració que permeti una bona convivència. Aquest és un dels reptes importants. Un altre és crear una ciutat més educada, des del punt de vista ampli, és a dir, augmentar els nivells de formació i d’educació dels ciutadans i les ciutadanes. També acabar amb aquesta gran transformació urbana de la ciutat. Molts d’aquests reptes ja estan començats: el gran eix central amb les vies d’anada cap amunt, o la Rambla de Sant Joan i l’Estrella, la transformació del litoral, l’acabament de les zones industrials, construir més hotels. I, evidentment, lligar la salut amb els temes socials. En definitiva, hi ha reptes urbanístics, socials, educatius i de convivència. Penso que Badalona té un gran futur.

De tot el temps que vostè porta a l’Ajuntament, de què se sent més orgullosa?

Potser d’haver pogut desenvolupar serveis de salut, socials i, fins i tot, educatius a la ciutat. La resta, són pedres, i les pedres les pot fer tothom. Allò altre necessita una dedicació molt especial.