Ah’äbba (estimar)

“Hola, Germans Trias i Pujol, com estàs?

No m’agraden els hospitals però m’agrades tu. Saps per què? Perquè ets com casa meva. Des de l’any passat uns mesos estic aquí i altres estic a casa. Així passa tot l’any. Tu tens totes les coses molt bones. Els metges, les infermeres, la mestra i les altres persones que treballen aquí. Els metges són com amics. Jo tinc molts amics d’aquest hospital: Dr. German Javier, Dr. Sancho, Dr. Frank, Dr. Robert, Dra. Ferran, Dra. Noemí, Dra. Dolores i els altres també però no en sé els noms. Les infermeres són molt bones, les auxiliars, tothom. M’agrada com treballen, m’agrada com parlen, però no m’agrada quan em punxem la mà. M’agraden molt els bebès.

Hi ha una escola nova, una nova sorpresa, nova mestra: la Roser. Ella és molt llesta; també intel·ligent. Ella és una altra amiga meva. Estic fent moltes coses amb la Roser i amb els voluntaris.

Aquesta escola té la TV, els ordinadors, les joguines, la música, els llibres i moltes coses. M’agraden els nens i nenes que venen cada dia per fer les coses una estoneta a l’escola.

Bé, vull dir una cosa a Germans Trias i Pujol: que no et cansis mai de nosaltres. Si no venim nosaltres (malalts) et quedes sol i trist. Tampoc no volem venir però que hi farem!, és la malaltia.

Que vagi bé. Bon Nadal.

Moltes gràcies."

Norieta Abul. 16 anys