|
 |
Informació |
El 25 d'octubre de 2003 es va publicar en el BOE l'Ordre
SCO/2958/2003 de 23 d'octubre segons la qual es determinen
els nous conjunts de presentacions d'especialitats farmacèutiques
(EF) i se n'aproven els preus de referència corresponents.
Aquesta nova Ordre ministerial suposa un canvi important
respecte al càlcul del preu de referència de cada conjunt
i respecte a l'obligació de dispensar l'especialitat
farmacèutica genèrica (EFG) de preu menor, en cas que
es prescrigui una especialitat farmacèutica de preu
superior al de referència.
S'elimina la possibilitat que l'usuari opti pel medicament
que li ha prescrit el metge si és de preu superior al
del preu de referència, abonant la diferència entre
els imports.
El farmacèutic està obligat a substituir el medicament
prescrit per l'EFG de preu menor. Si l'usuari vol el
medicament que el metge li ha prescrit, n'ha de pagar
l'import sencer.
Posteriorment, el 17 de maig de 2004 es publica l'ordre
SCO/1344/2004 de 5 de maig que crea nous conjunts de
presentacions d'especialitats farmacèutiques
i aprova els preus de referència corresponents.
|
|
Què són els preus de referència? |
El preu de referència (PR) és el
preu màxim que paga la sanitat pública pels medicaments
inclosos en els conjunts d'especialitats farmacèutiques
establerts a l'Ordre
ministerial SCO/2958/2003 de 23 d'octubre i SCO/1344/2004
de 5 de maig
El nou sistema de preus de referència ha entrat en vigor
l'1 de gener de 2004.
|
|
Què
són els conjunts d'especialitats farmacèutiques? |
Els conjunts d'EF són agrupacions
que inclouen totes les especialitats farmacèutiques
que contenen el mateix principi actiu i via d'administració
(independentment de la seva dosificació i forma farmacèutica).
Queden excloses dels conjunts les formes farmacèutiques
innovadores, fins que s'autoritzi l'especialitat farmacèutica
genèrica corresponent (la qual cosa no vol dir que no
puguin ser finançades mitjançant fons públics).
Cada conjunt ha d'incloure, obligatòriament, un mínim
d'una especialitat farmacèutica genèrica.
Les EFG són medicaments amb la mateixa qualitat, seguretat
i eficàcia que els seus equivalents amb marca.
|
|
De quins
conjunts parlem? |
Actualment n'hi ha 94. Constitueixen
conjunts independents les presentacions indicades per
a tractaments de pediatria, així com també les presentacions
d'EF per a les quals existeixi una dosificació significativament
diferent per a una indicació determinada.
|
|
Com els
identifiquem? |
Informació que es troba a l'embalatge
i cupó precinte:
Les especialitats farmacèutiques bioequivalents han
d'incloure la sigla EQ (que indica la bioequivalència)
en el cupó precinte.
Les especialitats farmacèutiques amb un preu superior
al de referència per a les quals no existeix un genèric
de preu menor amb idèntica composició qualitativa i
quantitativa han de portar a l'embalatge, al costat
del cupó precinte, una etiqueta justificativa conforme
es dispensen segons el preu de referència.
|
|
Com s’han calculat els preus de referència? |
Els preus de referència de cada
conjunt s'han calculat fent la mitjana aritmètica dels
tres costos/tractament/dia menors, calculats d'acord
a la dosi diària definida, de les presentacions d'especialitats
farmacèutiques agrupades en cada conjunt segons la seva
via d'administració.
Sempre que sigui possible, les tres especialitats farmacèutiques
seleccionades per fixar el preu de referència han de
pertànyer a grups empresarials diferents.
Per tal de garantir el proveïment de les oficines de
farmàcia no es poden seleccionar per al càlcul del preu
de referència presentacions d'especialitats farmacèutiques
amb un preu de venda de laboratori inferior a 2 euros.
Les especialitats farmacèutiques genèriques no poden
superar el preu de referència establert.
|
|
Cada
quan s'han d'actualitzar els preus de referència? |
Els preus de referència fixats per a cada conjunt tenen una validesa mínima d'un any. També amb una periodicitat d'un any s'han d'aprovar altres conjunts amb els preus de referència corresponents.
|
|
PR i llibertat de prescripció |
Les substitucions de l'especialitat
farmacèutica prescrita que ha de dur a terme el farmacèutic
s'han d'ajustar a les situacions següents:
| • |
Quan
el metge prescriu una especialitat farmacèutica
de preu igual o inferior al de referència, s'ha
de dispensar l'especialitat farmacèutica prescrita. |
|
|
| • |
Quan el metge
prescriu una especialitat farmacèutica de preu
superior al de referència, s'ha de substituir
l'especialitat farmacèutica prescrita per l'especialitat
farmacèutica genèrica de preu menor. |
|
|
| • |
Quan el metge
prescriu per principi actiu, s'ha de dispensar
l'especialitat farmacèutica genèrica de preu menor.
|
|
|
| • |
Quan el metge
prescriu una especialitat farmacèutica de preu
superior al de referència i no existeix una especialitat
farmacèutica genèrica de substitució, s'ha de
dispensar a preu de referència l'especialitat
farmacèutica prescrita.
En aquest cas, els laboratoris han d'abonar al
magatzem de distribució o a les oficines de farmàcia
la diferència entre el preu de venda del laboratori
autoritzat i el preu de referència. |
|
|
| • |
Quan el metge
prescriu per principi actiu i no existeix una
especialitat farmacèutica genèrica de substitució,
s'ha de dispensar a preu de referència l'especialitat
farmacèutica corresponent.
En aquest cas, els laboratoris han d'abonar al
magatzem de distribució o a les oficines de farmàcia
la diferència entre el preu de venda del laboratori
autoritzat i el preu de referència. |
|
|
Aportació econòmica dels pacients en el sistema de PR |
La majoria de
les especialitats farmacèutiques afectades pel
nou sistema de preus de referència han igualat
el seu preu de venda al públic (PVP) al preu de
referència.
Vegeu
la taula de l'aportació econòmica
|
|
