Per citar aquest document cal fer-ho de la manera següent: Bendahan G, Fortuny M, Garolera D, Gras R, Narbona P, Vila MA. Recomanacions per a l'ús de bolquers en la incontinencia urinària. [En línia] Barcelona: Institut Català de la Salut, 2002. Guies de pràctica clínica i material docent, núm. 4 [URL disponible en: http://www.gencat.net/ics/professionals/guies/ bolquers/index.htm]

04 Recomanacions per a l'ús de bolquers en la incontinència urinària   • Versió breu • Classificació de la incontinència • Diagnòstic • Abordatge • La incontinència urinària (IU) es la pèrdua involuntària d ’orina en quantitat i freqüència suficient per produir un problema social i d ’higiene per a la persona que la pateix. Pot ser un símptoma en el curs d ’una malaltia,una malaltia per ella mateixa o un signe provat per urodinàmica. Pot anar acompanyada d'incontinència fecal. Transitòria Sol ser secundària a infeccions, deliris, efectes adversos de fàrmacs, restrenyiment, mobilitat restringida i es pot controlar amb tractaments. Establerta o persistent És la que no desapareix abans de les quatre setmanes de la seva aparició després d'haver actuat sobre les seves possibles causes (tractament d'infeccions, revaloració de tractaments farmacològics, modificació d'hàbits). N'hi ha cinc tipus diferents • IU d'esforç o d'estrès. Pèrdues de petites quantitats d'orina quan la pressió intraabdominal supera la intrauretral (esforços, tossir, riure, exercici físic o canvis sobtats de posició) per disfunció de la musculatura pelviana. • IU d'urgència. Desig imperiós d'orinar per inestabilitat del múscul detrusor seguit d'una pèrdua de petites quantitats d'orina. De vegades hi pot haver una micció completa. • IU mixta. Presenta característiques dels dos tipus anteriors. • IU per sobreeiximent. Són pèrdues petites i freqüents per sobreeiximent en una retenció crònica en bufeta sobredistesa. Hi ha una dificultat per iniciar la micció, amb pol·laciúria, disminució del doll urinari i sensació de micció incompleta. Pot ser neurògena, traumàtica, obstructiva i secundària a fàrmacs. • IU funcional. Pèrdues d'orina per la incapacitat física o mental d'arribar al bany. El diagnòstic es fa per: Anamnesi. • General. • Qüestionari orientatiu específic per a detecció clínica d'IU d'esforç, d'urgència o mixta (taula 1). • Detecció de factors de risc (taula 2). • Descartar possible latrogènia farmacològica (taula 3). • Registre miccional, com a mínim, de tres dies. Exploració • Exploració física general. • Abdominal: globus vesical. • Ginecològica: prolapse uterí, vesical o rectal • Urológica: síndrome prostàtica i globus vesical. Suggereix IU per sobreeiximent. • Anorectal: fecalomes, incontinència fecal, restrenyiment. • Neurològica/Trauma: bufeta neurogènica. Antecedents que ho suggereixen. IU per sobreeiximent. • Funcional: valoració capacitat física i estat cognitiu. Suggereix IU funcional. Exploracions complementàries • Orina: perfil d'orina elemental. • Sang: BUN, creatinina, glucosa i calci (només si hi ha sospita de compromís renal o en el cas de poliúria en absència de diurètics). • Ecografia genitourinària amb valoració d'orina residual davant la sospita d'IU per sobreeiximent. • Urodinàmica: si s'escau (vegeu pautes d'actuació). Prova específica no necessària en l'avaluació bàsica inicial. Valorar criteris de derivació (taula 4) En l'abordatge de la incontinència urinària, un cop fetes l'anamnesi i l'exploració, s'ha de valorar la pauta d'actuació en funció del tipus d'incontinència urinària(figura 1). Quins hàbits ajuden a prevenir o millorar la incontinència? (taula 5). Quins tipus de bolquers hi ha? (figura 2). Quins i quants bolquers cal prescriure? (figura 3). Seqüència del nombre de receptes de bolquers a fer (de paquets de 80 unitats) segons les necessitats individuals de la persona incontinent (nre. bolquers/mes) (taula 6).