Per citar aquest document cal fer-ho de la manera següent:
Ariza Carrió G, Bago Granell J, Bras Marquillas J, Cabré Segú J, Giner Aguiló, C. Escoliosi idiopàtica. [En línia] Barcelona: Institut Català de la Salut, 2004. Guies de pràctica clínica i material docent, núm. 8
[URL disponible en:
http://www.gencat.net/ics/professionals/guies/
escoliosi/escoliosi.htm]
|
|
|
| 08 Escoliosi
idiopàtica |
• Versiķ
breu |
   |
|
|
|
 |
|
|
L’escoliosi es
defineix com una curvatura lateral de la columna amb una rotació
de les vèrtebres. Es considera que una escoliosi és
estructurada quan la seva magnitud és superior a 10º.
Per sota d’aquesta xifra es parla d’actitud escoliòtica.
Malgrat els extensos estudis que s’han dut a terme, la
causa i la patogènesi de l’escoliosi són
desconegudes. En qualsevol cas, no hi ha cap evidència
que relacioni l’escoliosi amb factors nutricionals, ni
amb postures poc elegants, ni amb la pràctica de determinats
esports ni amb l’ús de motxilles escolars. |
 |
|
L’escoliosi idiopàtica es classifica en:
a) escoliosi infantil, es presenta
abans dels tres anys
b) escoliosi juvenil, entre
els tres anys i l’inici de la pubertat
c) escoliosi de l’adolescent,
des de l’inici de la pubertat fins a la fi de la
maduració esquelètica.
Segons l’àpex de la corba, les escoliosis
es classifiquen en toràciques,
toracolumbars, dobles i lumbars.
|
|
|
 |
|
La prova principal de sospita clínica d’escoliosi
es basa en l’examen físic de l’esquena. En
el nen gran es practica la maniobra d’Adams
o de la reverència: l’examinador s’ha
de situar assegut a una distància d’1,5 metres observant
el nen des del darrere. El nen flexiona el tronc endavant, a
poc a poc, tant com sigui possible, amb les cames juntes en
extensió i el cap i els braços penjant en actitud
simètrica. Amb aquesta maniobra es pot evidenciar la
prominència del costat de la convexitat de la corba (dorsal
o lumbar) i estimar el grau de rotació dels cossos vertebrals.
Figura 1
Davant d’una maniobra d’Adams positiva (figura 1),
el diagnòstic es du a
terme amb una RX de columna en bipedestació i projecció
posteroanterior. La mesura de l'angle de l’escoliosi es
calcula mitjançant el mètode de Cobb (figura 2):
es traça una línia seguint la vora superior de
la vèrtebra superior que s’inclina més cap
a la concavitat i una altra seguint la vora inferior de la vèrtebra
inferior que s’inclina més cap a la concavitat.
La intersecció d’aquestes línies forma l’angle
de curvatura de l’escoliosi. La mesura radiològica
de l’escoliosi no és una tècnica del tot
exacta ja que s’han observat errors entre els resultats
d’exploradors diversos.
Figura 2
El cribratge massiu a les escoles no està justificat
ja que no s’ha mostrat eficaç: augmenta el nombre
de derivacions però no redueix el nombre de casos que
requereixen tractament quirúrgic.
|
 |
|
Davant la sospita d’escoliosi, s’ha de dur a terme
la maniobra d’Adams; si aquesta maniobra és negativa,
es descarta l’escoliosi.
Si la maniobra d’Adams és positiva, s’ha de
fer un estudi radiològic posteroanterior del raquis en
bipedestació; si la corba té un angle inferior
a 10º, es recomana un seguiment clínic anual durant
l’adolescència.
Si la corba té un angle superior a 10º, s’ha
de derivar el pacient al metge especialista expert en les deformitats
del raquis (traumatòleg o rehabilitador).
|
 |
|
| 1. |
No es recomana
tractament en corbes de <10º.
|
| 2. |
En corbes
d’entre 10º - 20º no hi ha evidències
a favor del tractament i s’aconsellen controls radiològics
periòdics fins a la maduració òssia.
|
| 3. |
Les corbes
d’entre 20º - 40º en període de
creixement s’han de tractar amb ortesis rígides. |
| 4. |
En pacients en creixement,
les ortesis rígides modifiquen la història
natural de l’escoliosi. |
| 5. |
En els pacients que han finalitzat
la maduració òssia no és recomanable
la utilització d’ortesis rígides.
|
| 6. |
No hi ha cap evidència
que la teràpia física
modifiqui la història natural de l’escoliosi.
|
| 7. |
No hi ha evidència que
el tractament conservador millori el component dolorós
de l’escoliosi i l’autopercepció de la
imatge corporal. |
L’únic tractament sobre el que hi ha
alguna evidència d’efectivitat en escoliosis idiopàtiques
durant l’època de creixement són les ortesis
rígides. L’exercici i la teràpia física
no han demostrat tenir cap efecte sobre la magnitud de la corba,
però es mantenen com a teràpia coadjuvant.
Les pautes que cal seguir en el tractament conservador durant
el període de creixement són:
| - |
Corbes amb
angles de Cobb de menys de 10º, per definició,
no
són escoliosi i només necessiten un seguiment
clínic anual durant
l’adolescència. |
| - |
Corbes amb angles de Cobb entre
10º - 20º no necessiten tractament, però
és recomanable fer-ne un seguiment radiològic
cada 4 mesos o 6 mesos. |
| - |
Corbes amb angles de Cobb entre
20º - 40º necessiten ser tractades amb ortesis
rígides. |
El tractament amb ortesis rígides és eficaç
perquè altera la història natural de l’escoliosi
idiopàtica de l’adolescent. A llarg termini, hi
ha una pèrdua gradual de correcció.
Els problemes de compliment limiten l’eficàcia del
tractament amb ortesis rígides, ja que s’acostuma
a recomanar la seva utilització durant 23 h/dia.
No hi ha cap evidència en favor de cap dels diferents
models d’ortesi rígida que es poden trobar al mercat.
|
 |
|
En termes generals, hi ha consens suficient per recomanar el
tractament quirúrgic en:
| 1. |
Escoliosis majors de 60º
simptomàtiques |
| 2. |
Escoliosis majors de 40º
en individus en període de creixement, especialment
en aquells casos en què s’hagi observat progressió
de la corba malgrat el tractament ortèsic correcte. |
| 3. |
Escoliosis amb deformitat inacceptable
per al pacient. |
|
|
| |
|
|
| |
Autors:
Gemma Ariza Carrió, Joan Bago Granell, Josep Bras Marquillas;
Joana Cabré Segú, Carme Giner Aguiló |
|
|
|
|
