Per citar aquest document cal fer-ho de la manera següent: Amado Guirado E, Brotons Cuixart C, Dalfó Baqué A, Gibert Llorach E, Pepió Vilaubí JM, Salleras Marcó N. Hipertensió arterial. [En línia] Barcelona: Institut Català de la Salut, 2003. Guies de pràctica clínica i material docent, núm. 6 [URL disponible en: http://www.gencat.net/ics/professionals/guies/ hipertensio/hipertensio.htm]		06 Hipertensió arterial   • Versió breu • Definició • Avaluació • Tractament • Seguiment La hipertensió arterial (HTA) es defineix com l'elevació de les xifres de pressió arterial sistòlica (PAS) ≥ 140 mmHg i/o pressió arterial diastòlica (PAD) = 90 mmHg. La pressió arterial (PA) s'ha de mesurar dues vegades per cada visita en tres visites consecutives i s'ha de calcular la mitjana per visita. Per poder diagnosticar HTA, les xifres mitjanes de PA han de ser elevades en cadascuna de les tres visites. S'ha de calcular el terme mitjà de les mitjanes de les tres visites. • Hipertensió definida: PAS ≥ 140 mmHg i/ o PAD ≥ 90 mmHg. • Hipertensió sistòlica aïllada: PAS ≥ 140 mmHg amb PAD <90 mmHg. • Hipertensió clínica aïllada: Pacients hipertensos a la consulta amb PA ambulatòria PAS < 135 mmHg i/ o PAD < 85 mmHg. • Hipertensió resistent: PAS ≥ 140 mmHg o PAD ≥ 90 mmHg tot i que hi ha un compliment adequat i reben triple teràpia farmacològica sent algun dels fàrmacs un diürètic.   Cribatge de la PA   14 - 40 anys   Cada quatre anys    40 anys   Cada dos anys   PAS 130-139 mmHg i/o PAD 85-89 mmHg   Cada any Seguiment dels adults (≥18 anys) amb xifres de PA elevades   Categoría   PAS (mmHg)   PAD (mmHg)   Interval recomanat per a una nova determinació. *     HIPERTENSIÓ                 Estadi 1   140-159   i/o 90-99   Confirmar abans de dos mesos.**     Estadi 2   160 - 179   i/o 100-109   Consirmar i avaluar abans d'un mes.     Estadi 3   ≥ 180   i/o ≥ 110   Confirmar i avaluar immediatament o abans d'una setmana (depenent de la clínica).   * Si la PAS o la PAD estan en categories diferents, l'interval recomanat és el menor indicat. ** Modificable en funció de les xifres prèvies de PA, afectació d'òrgans diana i presència d'altres factors de risc cardiovascular. Estudi i avaluació inicial del pacient hipertens Objectiu: • Descartar raonablement l'HTA secundària. • Analitzar l'existència o no de manifestacions en òrgans diana (MOD). • Saber si hi ha altres patologies que puguin influir en el pronòstic i tractament de l'HTA. • Establir un perfil de risc cardiovascular • Procedir a l'abordatge individual de les necessitats bàsiques. • Antecedents familiars: Factors de risc cardiovascular (FRC) i malaltia cardiovascular clínica (MCC) . • Antecedents personals i anamnesi: Patologia renal, endocrina, síndrome d’apnea del son, fàrmacs hipertensors, FRC associats i història prèvia d'HTA. • Valoració d ’infermeria. • Exploració física: PA (establir braç control), pes, talla, índex de massa corporal IMC), coll (polsos i bufs carotidis, estasi jugular, goll), cardíaca (freqüència, ritme, 3r i 4rt soroll, bufs), extremitats, (edemes, polsos), abdominal (visceromegàlies, bufs). Valorar pràctica fons d'ull: És recomanable en l'estudi inicial i en la urgència, i obligatòria en casos de diabetis. • Exploracions complementàries: Anàlisi de sang: Creatinina, sodi, potassi, glucosa, àcid úric i colesterol. Anàlisi d'orina: Tira reactiva (proteïnúria i hematúria). En cas de diabetis mellitus: microalbuminúria. • Electrocardiograma. • Automesura de la PA (AMPA): En cas de sospita d’HTA clínica aïllada. Estratificació del risc cardiovascular A partir de les xifres de PA, FRC, MOD i MCC, cal iniciar modificacions d'estil de vida soles o amb tractament farmacològic (taula 1 i 2). Veure taula 1 Veure taula 2 El risc de patir un esdeveniment cardiovascular depèn no solament de les xifres de PA, sinó també de la presència o no d'altres factors de risc cardiovascular (FRC), de manifestació en òrgans diana (MOD) i de la presència o absència de malaltia cardiovascular clínica (MCC) i/o condicions clíniques associades Veure taula 1 Objectius de control de la pressió arterial     Xifres de la pressió arterial GR*   Control òptim PAS< 140 i PAD< 90 mmHg.   Diabetis mellitus Insuficiència cardiaca Insuficiència renal PAS< 130 i PAD < 85 mmHg.   Insuficiència renal + proteïnúria >1 g/dia PAS< 125 i PAD< 75 mmHg. GR*: Grau de recomanació Algoritme de tractament de l'HTA Veure l'algoritme Indicacions d'elecció (excepte que hi hagi contraindicacions)   Hipertensió no complicada ................... Diürètics tiazídics o blocadors ß-adrenèrgics.   Diabetis mellitus amb proteïnúria.......... IECA.   Insuficiència cardíaca........................... IECA blocadors beta* i/ o diürètics.   Hipertensió sistòlica aïllada (gent gran).................................................. Diürètic tiazídic a dosis baixes (preferent). BCC dihidropiridínic d’acció perllongada.   Infart de miocardi................................ Blocadors beta no ASI), IECA (amb disfunció sistòlica) . * Carvedilol, bisoprolol i metoprolol en insuficiència cardíaca estable (vegeu Guia extensa) Indicacions i contraindicacions dels fàrmacs antihipertensius.   Fàrmacs   Indicacions específiques   Contraindicacions   Blocadors a- adrenèrgics   •  Prostatisme.   •  Hipotensió postural.   •  Incontinència urinària d'esforç.   •  Insuficiència cardíaca.   Blocadors ß-adrenèrgics   •  Postinfart de miocardi (evitar ASI+).   •  MPOC i asma. •  Angina de pit (evitar ASI+).   •  Bloqueig A-V de 2n i 3er grau. •  Taquicàrdia sinusal i extrasístole (evitar ASI+).   •  Bradicàrdia. •  Hipertensos joves.   •  Insuficiència cardíaca descompensada. •  Angoixa.       •  Cefalees vasculars.       •  Hipertiroïdisme (no cardioselectius).       •  Hipertensió portal (no cardioselectius).       •  Tremolor essencial ( no cardioselectius).       •  Insuficiència cardíaca. (carvedilol, bisoprolol, metoprolol) sempre amb valoració cardiològica prèvia.         Blocadors dels canals del calci   •  HTA sistòlica aïllada gent gran. (DHP acció perllongada).   •  Bloqueig A-V de 2n i 3er grau (no DHP). •  Angina de pit (no DHP).   •  Síndrome de preexcitació (verapamil). •  Taquicàrdia sinusal (no DHP)   •  Insuficiència cardíaca per disfunció •  Fibril·lació auricular (verapamil SR).   •  Sístole (excepte amlodipina i felodipina). •  Postinfart amb funció sístole conservada (no DHP).   •  Bradicàrdia (no DHP). •  Disfunció diastòlica ventricle esquerre.   •  Embaràs. •  Insuficiència renal crònica.         Diürètics   •  Insuficiència cardíaca.   •  Gota. •  HTA sístole aïllada gent gran.   •  Insuficiència renal (estalviadors de potassi). •  Insuficiència renal (diürètics de nansa).   •  Al ·lèrgia a les sulfamides (si és un diürètic-tiazídic) •  Majors de 65 anys.         IECA   •  Insuficiència cardíaca (amb disfunció sístole).   •  Embaràs. •  Diabetis tipus II amb proteïnúria.   •  Estenosi bilateral de les artèries renals. •  Diabetis tipus I.       •  Postinfart de miocardi.       •  Proteïnúria d'origen renal.       •  Insuficiència renal (creatinina<3 mg/dl; <265 Micromol/l)         ARA II   •  Diabetis tipus II amb proteïnúria i insuficiència renal. (Cr: 1,3- 3 mg/dl).   •  Embaràs. •  Diabetis tipus II i microalbuminúria.   •  Estenosi bilateral de les artèries renals. •  En cas d’intolerància o d’efectes secundaris als IECA.       En negreta les indicacions d'elecció. IECA: inhibidors de l'enzim conversos de l'angiotensina; ARA II: Antagonistes dels receptors de l'angiotensina, ASI. Activitat simpaticomimètica intrínseca; DHP: Dihidropiridínics. Associacions d'antihipertensius Objectiu • Assegurar un control correcte d'aquest i altres FRC. • Comprovar compliment tractament i descartar efectes secundaris i interaccions. • Valorar la repercussió en òrgans diana i l'aparició d ’altres factors de risc. • Plantejar modificacions terapèutiques, si s'escau. • Fer el seguiment dels problemes i diagnòstics d'infermeria detectats. Visita control: PA, pes, IMC (si sobrepès i/o obesitat), freqüència cardíaca (més si hi ha fàrmacs que puguin modificar-la). Seguiment del pla de cures. Adherència a les MEV i tractament, hàbits, FRC, ingesta excessiva d’enol. Si hi ha signes o símptomes nous, cal fer valoració mèdica. Exploracions complementàries: Creatinina anual, ECG cada dos anys (si el previ és normal) . Altres proves: Individualitzar. Periodicitat dels controls: Hipertensos lleus i moderats, amb bona tolerància i resposta al tractament pot ser: • cada 3- 6 mesos per part de l'/ de la infermer/ era* . • un cop l'any per part del/ de la metge/ essa** . Altres casos: Individualitzar segons patologia, FRC o tractament. * Personalitzar les necessitats i adequar les intervencions. * * Exploració física completa: Mínima anual, amb resultat d ’exploracions complementàries. Algoritme d'actuació en les elevacions tensionals agudes * En pacients amb HTA clínica aïllada i ben reconeguda, aquest esquema pot aplicar-se, especialment en l'apartat de tractament farmacològic.     ** Tractament oral: Es desaconsella l'ús de nifedipina oral o sublingual. Cal donar qualsevol fàrmac d'acció relativament ràpida (p. ex., captopril si no està contraindicat). Cal evitar el descens excessiu de la PA. ELS PACIENTS AMB AVC AGUT NO HAN DE REBRE TRACTAMENT, tot i presentar xifres molt elevades de PA, fins que no puguin ser atesos en un centre hospitalari. Criteris de derivació i/o consulta especialitzada •  Sospita d'HTA secundària no farmacològica. •  HTA associada a insuficiència renal crònica (creatinina > 2 mg/ dl) i/o a anomalies de la funció renal (hematúria, proteïnúria > 0,5 g/ dia). •  HTA refractària o resistent (un cop descartat l’efecte de "bata blanca"). •  HTA durant l'embaràs. •  Sospita d'HTA de "bata blanca" quan no pugui confirmar-se mitjançant MAPA o AMPA. •  Tractament d'algunes urgències hipertensives. •  Tractament de les emergències hipertensives. Autors: Ester Amado, Carles Brotons, Antoni Dalfó, Elvira Gibert, Josep M. Pepió, Narcís Salleras.