












 










Per citar aquest document cal fer-ho de la manera següent:
Bordas JM, Forcada J, Garcia JA, Joaniquet FX, Pellisé F, Mazeres O, et. al. Patologia de la columna lumbar en l'adult. [En línia] Barcelona: Institut Català de la Salut, 2004. Guies de pràctica clínica i material docent, núm. 7
[URL disponible en:
http://www.gencat.net/ics/professionals/guies/
lumbalgies/lumbalgies.htm]
|
|
|
| 07 Patologia
de la columna lumbar en l'adult |

Versió
breu |
   |
|
|
 |
 |
|
|

Patologia de la columna lumbar
en l'adult:
Dolor o molèstia localitzat a la regió baixa de l ’esquena,
amb o sense símptomes radiculars. En la valoració global del
dolor lumbar cal observar la presència d’algun senyal d’alerta
que ens ha de fer sospi-tar que hi ha una malaltia subjacent
potencialment greu.
Aquests senyals d'alerta són:
| |
Edat superior a 55 anys. |
| |
Traumatismes severs o traumatismes
lleus en pacients osteoporòtics. |
| |
Antecedents
de càncer, virus de la immunodeficiència
humana (VIH) o immunodeficiències. |
| |
Simptomes constitucionals:febre,
pèrdua de pes, malestar general. |
| |
Infecció urinària.
|
| |
Presa perllongada de corticoides. |
| |
Addicció a drogues per
via parenteral. |
| |
Dolor de ritme inflamatori |
| |
Incontinència d'esfinters, anestèsia intradural
de sella. |
| |
Dèficit neurològic
significatiu a una extremitat inferior (balanç
muscular 4/5) o progressiu. |
| Es
poden definir vuit situacions clíniques en funció de: |
| |
1. Durada del dolor
|
| |
|
Agut : < de 3 mesos. |
| |
|
Crònic : > de 3 mesos. |
| |
2. Distribució
i patró del dolor |
| |
|
Dolor lumbar : dolor o molèstia
a la regió inferior de l ’esquena o a les natges. |
| |
|
Dolor radicular : dolor que
segueix un dermatoma definit de les extremitats inferiors
o varis. |
| |
|
Dolor referit : dolor d’origen
lumbar projectat a una extremitat inferior que no segueix
un dermatoma definit. |
| |
3. Presència de
senyals d ’alerta |
| |
|
Dolor simple : No associat
a senyals d ’alerta. |
| |
|
Dolor secundari a una malaltia
potencialment greu : s ’acompanya de senyals d’alerta.
|
| |
Les vuit situacions
clíniques possibles són: |
| |
|
Lumbàlgia aguda simple. |
| |
|
Lumbàlgia aguda secundària
a una malaltia potencialment greu. |
| |
|
Dolor radicular agut simple. |
| |
|
Dolor radicular agut secundari
a una malaltia potencialment greu. |
| |
|
Lumbàlgia crònica simple. |
| |
|
Lumbàlgia crònica secundària
a una malaltia potencialment greu. |
| |
|
Dolor radicular crònic simple. |
| |
|
Dolor radicular crònic secundari
a una malaltia potencialment greu. |
Veure figura 1. Valoració
i seguiment del pacient amb senyals d'alerta
|
 |
|
| |
Situació
clínica |
Exploració |
Grau
de recomanació |
Comentari |
 |
 |
| |
Lumbàlgia
amb senyals d'alerta |
Diagnòstic
per la imatge |
Indicada |
La
RM acostuma a ser la millor prova. No s'ha d'endarrerir
la visita a l'especialista per estar esperant les
proves d'imatge |
 |
 |
 |
| |
Dolor
radicular agut
|
RX |
No
indicada sistemàticament
|
La
lumbàlgia aguda està produida per
quadres clínics que la RX simple no permet
diagnosticar, a excepció de l'aixafament
osteoporòtic.
|
| TAC/RM |
No
indicats, en un primer moment.  |
La
prova d'elecció és la RM nuclear (RMN),
si el tractamernt conservador no és efectiu. |
 |
 |
 |
| |
Lumbàlgia
aguda secundària a malaltia potencialment
greu (sospita de fractura) |
RX
lateral |
Indicada |
Acostuma
a posar de manifest la fractura. La RM i la gammagrafia
són més útils per diferenciar
entre fractures antigues i recents. Poden contribuir
a descartar fractures patològiques. |
 |
 |
 |
| |
Lumbàlgia aguda
secundària a malaltia potencialment greu
(sospita de neoplàsia) |
Gammagrafia |
Indicada |
Estudia
l'aparell locomotor en el seu conjunt i és
més sensible que la RX però menys
específica. |
 |
 |
 |
| |
Lumbàlgia aguda
secundària a malaltia potencialment greu
(sospita d'infecció) |
RX
més gammagrafia o RM |
Indicada |
La
gammagrafia és més sensible que la
RX en la detecció precoç. Però
els seus resultats poden ser inespecífics. |
 |
 |
 |
| |
Lumbàlgia
crònica simple (sense sospita d'infecció,
o neoplàsia) |
RX |
No
indicada sistemàticament
|
Els
processos degeneratius són habituals i inespecífics.
Valor més gran en pacients per sota de 20
anys o majors de 55 anys. |
 |
 |
 |
| |
Dolor radicular crònic
secundari al canal estret |
RMN |
Indicada |
La
RM és de primera elecció respecte
de la TAC |
 |
 |
|

|
|
 |
|
Mesures
no farmacològiques
Tipus més freqüents
de teràpies físiques
Veure
figura 2. Valoració i seguiment de la lumbàlgia
aguda
Veure
figura 3. Valoració i seguiment del pacient amb lumbàlgia
crònica
Veure
figura 4. Pacient amb dolor radicular agut
|
 |
|

| 1. |
Dolor lumbar o radicular associat
a un senyal d'alerta, que no constitueixi una urgència
hospitalària: sospita de neoplàsia, fractura
per traumatisme menor, malaltia inflamatòria. |
| 2. |
Dolor radicular de més
de quatre - sis setmanes d'evolució, sense dèficit
neurològic significatiu ni hiperalgèsia,
que no millora amb tractament farmacològic ni amb
mesures no farmacològiques. |
| 3. |
Dolor lumbar de més
de quatre - sis setmanes d'evolució, associat a
troballa radiològica específica (espondilolistesi,
escoliosi, ...). |
| 4. |
Dolor lumbar crònic
que no millora amb tractament farmacològic ni amb
mesures no farmacològiques. |
|
|
Autors: Josep M. Bordas, Jordi Forcada, Juan Antonio
García, Xavier Joaniquet, Ferran Pellisé, Oscar
Mazeres, Núria Prat, Montserrat Romera.
|

|
|
|