Per citar aquest document cal fer-ho de la manera següent:
Sara Bonet Monné, Àngels Casals Font, Josep M. Cots Yago, Vicenç Falcó Ferrer, M. Isabel González Saavedra, Inma Hospital Guardiola, Anna Luque Alonso, Albert Pahissa Berga, Joan Pericas Bosch, M. Teresa Serrano de Marco, Pere J. Simonet Aineto, Diego Van Esso Arbolave. Patologia infecciosa del tracte respiratori baix. [En línia] Barcelona: Institut Català de la Salut, 2006. Guies de pràctica clínica i material docent, núm. 11
[URL disponible en:
http://www.gencat.net/ics/professionals/guies/
tracte_respiratori_adult/
tracte_respiratori_adult.htm]
|
|
|
| 11 Patologia infecciosa del tracte respiratori baix a l'adult |
• Versiķ breu |
   |
|
|
|
 |
|
|
En els pacients prèviament sans, la majoria de les infeccions agudes del tracte respiratori baix són virals, moderades i autolimitades. En aquest sentit, nombrosos estudis han demostrat que el tractament antibiòtic de les infeccions respiratòries baixes no complicades, si excloem les pneumònies, no és beneficiós. 
1.1 Etiologia
Més del 90% dels casos de bronquitis aguda en pacients sense comorbiditat tenen una etiologia majoritàriament vírica 
1.2 Diagnòstic i proves complementàries
El diagnòstic de la bronquitis aguda és clínic. La presència d’esput purulent no té cap implicació clinicoterapèutica 
1.3 Tractament
1.3.1 Consells generals. Es recomana beure més aigua i deixar de fumar.
1.3.2 Tractament simptomàtic. Si el pacient presenta mal estat general o febre, es recomana tractament amb paracetamol (500 mg a 1.000 mg, cada 4 h - 6 h fins a un màxim de 4 g al dia).
No es recomanen antitussígens, ni mucolítics.
1.3.3 Tractament específic.
El tractament de la bronquitis aguda és simptomàtic.
No es recomana l’ús d’antibiòtics , excepte en la sospita d’infecció per Bordetella pertussis.
Els betaagonistes podrien estar indicats en pacients amb evidència d’obstrucció aèrea. |
| |
 |
|
2.1 Etiologia
Un 50 % - 80 % de les aguditzacions són de causa infecciosa (40 % -
50 % d’origen bacterià, 5 % - 10 % causades per bacteris atípics i 30 %
per virus), i un 20 % - 50 % tenen altres causes (insuficiència cardíaca,
tromboembolisme pulmonar i contaminació atmosfèrica).
2.2 Diagnòstic. Clínic
Proves complementàries. No s’ha de sol·licitar una radiografia de
tòrax de forma rutinària, només si hi ha mala evolució clínica o sospita
de pneumònia.
L’espirometria en el curs d’una exacerbació no està indicada. La
pulsioximetria és un mètode útil per valorar si el pacient presenta
insuficiència respiratòria. Criteris de derivació a l’hospital, paràmetres
que s’han de valorar (vegeu la taula 1).
Taula 1. Criteris de derivació a l’hospital.
Si bé no hi ha un nombre de paràmetres a partir del qual s’ha de determinar
la derivació a l’hospital, la necessitat de decidir-la serà més intensa
com més paràmetres estiguin presents.
| • |
Dispnea greu o taquipnea > 30 rpm |
| • |
Nivell de consciència alterat |
| • |
Hipotensió: pressió arterial sistòlica (PAS) < 90 mm Hg; pressió arterial diastòlica (PAD) < 60 mm Hg |
| • |
Cianosi o saturació d’oxigen < 90 % |
| • |
Malalties cròniques associades |
| • |
Gravetat de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC)
[volum expiratori forçat en el primer segon (VEF1) ≤ 50 %] |
| • |
Exacerbacions l’any previ ≥3 |
2.3 Tractament
2.3.1 Tractament general (vegeu l’apartat 1.3.1)
2.3.2 Tractament específic (vegeu la taula 2)
Els broncodilatadors han demostrat la seva eficàcia. En el cas de les
exacerbacions, cal augmentar la dosi i freqüència. No s’han trobat diferències
entre els adrenèrgics b2 i els anticolinèrgics. La via d’administració ha de ser inhalada.
Els glucocorticoides sistèmics redueixen la gravetat i la duració de l’exacerbació en el cas d’exacerbacions moderades-greus.
Ús d’antibiòtics. En l’MPOC lleu (VEF1 basal > 50 % del teòric) el tractament
antimicrobià no està indicat, excepte si hi ha factors de risc de fracàs
terapèutic (vegeu la taula 3).
En l’MPOC moderada (VEF1 entre el 40 % i 50 %) i en la greu (VEF1 < 40 %)
s’han d’utilitzar si presenten dos dels criteris clàssics d’Anthonisen:
• Augment de la purulència de l’esput (aquest és el que millor es correlaciona
amb la infecció bacteriana).
• Augment de la dispnea.
• Augment del volum de l’esput.
Taula 2. Tractament
|
Fàrmacs |
Via d'administració |
Dosi |
 |
|
| Broncodilatadors: |
|
|
| |
• |
Agonistes beta d'acció curta |
|
|
| |
|
- |
Salbutamol |
Inhalada (ICP) |
100 μg – 200 μg/4 h - 6 h |
| |
|
- |
Terbutalina |
Inhalada (ICP) |
250 μg – 500 μg/4 h - 6 h |
| |
• |
Anticolinèrgics d'acció curta |
|
|
| |
|
- |
Bromur d'ipratropi |
Inhalada (ICP)
(DPS) |
40 μg – 80 μg/4 h - 6 h |
|
|
|
| Glucorticoides sistèmics |
|
|
| |
|
- |
Prednisona * |
Oral |
0,5 mg/kg pes/dia x 5 dia - 7 dia |
|
|
|
| Antibiòtics d'elecció: |
|
|
| |
|
- |
Amoxicilina + àcid clavulànic |
Oral |
500-875/125 mg/8h x 5 dia - 10 dia |
| Al·lèrgic a penicil·lina: |
|
|
| |
• |
Quinolones respiratòries |
|
|
| |
|
- |
Levofloxacina |
Oral |
500 mg/24 h 7 dies - 10 dies |
| |
|
- |
Moxifloxacina |
Oral |
400 mg/24 h 5 dies - 10 dies |
|
|
ICP= inhalador de cartutx pressuritzat; DPS= dispositiu de pólvora seca.
* En el tractament curt (< 10 dies), no cal fer pauta decreixent.
Taula 3. Factors de risc de fracàs terapèutic
1. |
Augment del nombre de visites mèdiques per símptomes
respiratoris (> 3/any) |
2. |
Augment del nombre d’aguditzacions prèvies (> 3/any) |
3. |
Dispnea basal entre moderada i greu |
4. |
VEF1 < 35 % |
5. |
Ús d’oxigenoteràpia a domicili |
6. |
Comorbiditat cardíaca. |
|
|
|
 |
|
3.1 Etiologia
Streptococcus pneumoniae és el germen més freqüent en la pneumònia adquirida a la comunitat (PAC), englobant tots els tipus de pneumònia. Mycoplasma pneumoiae és el germen més freqüent aïllat en la PAC a l’atenció primària.
3.2 Diagnòstic
Clínic + Radiologia de tòrax (posteroanterior i lateral). 
Radiologia de control després de les 6 setmanes en pacients amb clínica persistent, fumadors, persones grans (> 75 a). En cas de mala resposta al tractament o si hi ha deteriorament important de l’estat general es podria fer abans.
3.3 Criteris de derivació a l’hospital (taula 4)
S’ha d’aplicar l’escala d’estratificació de risc CRB 65.
Si el pacient presenta algun d’aquests paràmetres és criteri de derivació a l’hospital.
Taula 4. Escala d’estratificació de risc CRB 65
|
C = Confusió |
|
R = freqüència respiratòria ≥ 30 respiracions/minut |
|
B = pressió arterial sistòlica < 90 mm Hg o diastòlica < 60 mm Hg |
|
65 = edat ≥ 65 anys |
3.4 Algoritme de derivació i tractament
* Estaria indicada amoxicil·lina + àcid clavulànic: Pneumònia en pacient gran
institucionalitzat o comorbiditat: malaltia cardiovascular, diabetis mellitus
(DM), hepatopatia, insuficiència renal, MPOC, alcoholisme.
Dosis d’antibiòtics
Amoxicil·lina |
1 g/8 h/10 dies |
Amoxicil·lina+àcid clavulànic |
875 mg/125 mg/8 h/ 10 dies |
Claritromicina |
500 mg/12 h/14 dies |
Eritromicina |
500 mg/6 h/14 dies |
Levofloxacina |
500 mg/24 h/10 dies |
|
 |
|
Vacuna de la grip
Es recomana anualment, a tota la població més gran de 60 anys i a
població de qualsevol edat, amb:
• Malaltia respiratòria crònica, incloent-hi asma.
• Insuficiència cardíaca crònica
• Malaltia renal crònica
• Immunosupressió secundària a malaltia o a tractament
• Diabetis mellitus
• Pacients institucionalitzats
• Treballadors sanitaris o socials que puguin estar en contacte directe
regular amb pacients de risc o clients
La vacuna de la grip està contraindicada en els pacients amb hipersensibilitat
a la clara d’ou
Vacuna de la pneumònia pneumocòccica
Els estudis no han demostrat que sigui efectiva per disminuir la incidència
de pneumònia.
Les recomanacions del nostre entorn són vacunar:
• Persones més grans de 60 anys, especialment les persones ingressades
a institucions.
• Persones immunodeprimides: persones amb asplènia, infecció per
VIH, limfomes, mieloma múltiple, anèmia de cèl·lules falciformes,
malaltia de Hodgkin, trasplantaments.
• Pacients amb malalties cròniques: pacients amb insuficiència cardíaca,
pneumopaties cròniques, cirrosi hepàtica, DM, insuficiència renal,
alcoholisme, fístules del líquid cefaloraquidi.
Revacunació:
• Quan han transcorregut més de 5 anys de la vacuna en aquells
pacients amb risc alt de malaltia pneumocòccica.
• Les persones més grans de 65 anys rebran una segona dosi si la primera
va ser administrada abans dels 65 anys i ja han passat més de 5
anys.
|
|
Autors: Sara Bonet Monné, Àngels Casals Font, Josep M. Cots Yago, Vicenç Falcó Ferrer, M. Isabel González Saavedra, Inma Hospital Guardiola, Anna Luque Alonso, Albert Pahissa Berga, Joan Pericas Bosch, M. Teresa Serrano de Marco, Pere J. Simonet Aineto, Diego Van Esso Arbolave.
|
  
|
|
|
