| Farmàcia | |
| Medicaments avaluats | [ Tornar a Farmàcia ] | |
|
[
Informe estàndard
] |
| |
|
Nom comercial: Novo Rapid ®, NovoRapid Penfill ®, Novo Rapid Novolet ®. Composició: INSULINA ASPART 100U/ml. Avaluació*: Poca o nul·la millora terapèutica Laboratori fabricant: Novo Nordisk Pharma Forma farmacèutica: injectable subcutani Data de revisió: octubre 2001 El Comitè d'Avaluació de Nous Medicaments (CANM), després de realitzar l'estudi comparatiu de la INSULINA ASPART enfront de les alternatives terapèutiques actualment disponibles per a les indicacions aprovades a l'Estat espanyol i segons l'anàlisi de l'evidència científica publicada fins a aquest moment, recomana:
|
||||
| ||||
|
El CANM resta obert a posteriors revisions si sorgeix nova evidència que ho faci necessari.
Teniu a la vostra disposició un informe més extens d'avaluació de la INSULINA ASPART del qual s'ha extret aquest dictamen. El podeu demanar al responsable de farmàcia de la vostra Direcció o a la Divisió d'Atenció Primària. *Possibles avaluacions: - Important millora terapèutica - Modesta millora terapèutica - Ús restringit - Poca o nul·la millora terapèutica | ||||
|
RESUM DE LA INSULINA ASPART
| ||
|
INDICACIONS APROVADES:
| ||
|
Tractament de pacients amb diabetis mellitus (DM) tipus 1 i tipus 2.
| ||
|
MECANISME D'ACCIÓ:
| ||
|
La insulina aspart és un anàleg de la insulina humana d’acció ràpida. Té un efecte hipoglucemiant que facilita l'assimilació de la glucosa, lligant-se als receptors de la insulina en les cèl·lules dels músculs i del greix, i inhibint, al mateix temps, la producció hepàtica de glucosa.
| ||
|
POSOLOGIA I FORMA D'ADMINISTRACIÓ:
| ||
|
Les dosis d’insulina s'han d'individualitzar i establir-se en cada cas, segons les necessitats de cada pacient. Normalment cal utilitzar-la en combinació amb insulina d'acció intermèdia o retardant, administrada almenys una vegada al dia. Les necessitats individuals d'insulina solen ser de 0,5 a 1,0 U / kg de pes / dia. Si s'administra en relació amb els menjars, un 50-70% dels requeriments diaris poden procedir d'insulina d'acció ràpida com és la insulina aspart (IA) i la resta d'insulina d'acció intermèdia o retardant. També cal tenir en compte que caldrà ajustar la dosi si el pacient intensifica l’exercici físic o bé si canvia la dieta habitual. S'administra en injecció subcutània immediatament abans dels àpats.
| ||
|
DADES D'EFICÀCIA:
| ||
|
L’eficàcia de l’IA administrada immediatament abans dels àpats és similar o lleugerament millor en el control de les glucèmies postprandials a la de la insulina humana soluble (IHS), administrada 30 minuts abans de la ingesta en pacients DM tipus 1 i 2. La petita diferència a favor de l’IA en l’HbA1c va ser atribuïda a l’increment de la insulina NPH en els pacients tractats amb IA. En altres 3 estudis breus, les fluctuacions de la glucèmia van ser significativament menors en els pacients tractats amb IA.
No hi ha estudis comparatius d'IA amb insulina lispro.
| ||
|
DADES DE SEGURETAT:
| ||
|
Reaccions adverses:
L’efecte advers més freqüent és la hipoglucèmia.
Contraindicacions: Hipoglucèmia, hipersensibilitat a IA o a algun dels seus excipients. Nens menors de 6 anys, gent gran, insuficiència hepàtica i renal: per manca d’informació en aquests grups de població. Precaucions: Les mateixes que amb la resta d'insulines en situacions en què es requereixi especial cura en la dosificació i en situacions que requereixin especial alerta per la seva perillositat en cas d'hipoglucèmia (conducció, màquines perilloses, etc.). Pel seu ràpid inici d'acció cal anar en compte en aquells malalts i situacions en què sigui previsible una absorció retardada dels aliments pel risc d' hipoglucèmia que comporta. Interaccions amb medicaments: Medicaments que disminueixen els requeriments d’insulina: hipoglucemiants orals, octreòtida, IMAO, bloquejadors adrenèrgics no selectius, IECA, salicilats, alcohol, esteroides anabolitzants, sulfonamides. Medicaments que augmenten els requeriments d’insulina: anticonceptius orals, tiazides, glucocorticoides, hormones tiroïdals, simpaticomimètics, danazol. Els betabloquejadors poden emmascarar una hipoglucèmia. L'alcohol pot intensificar i perllongar l'efecte hipoglucemiant de la insulina. Utilització en grups especials: - Embaràs: Hi ha experiència limitada. Es recomana intensificar el control mèdic de la gestant diabètica ja que les necessitats d'insulina generalment disminueixen en el primer trimestre i augmenten en el segon i el tercer trimestre. - Lactància: No hi ha restriccions durant la lactància ja que el tractament de la mare amb insulina no representa un perill per al lactant. Sí que pot ser necessari ajustar les dosis d’insulina. | ||
|
|||
![]() |
![]() |
| Sou a: Professionals » Farmàcia » Comitè d'avaluació de nous medicaments » Medicaments avaluats |