 | Farmàcia |
 | ||
 | Medicaments avaluats | [ Torneu a Farmàcia ] |
 | ||
| [ Informe estàndard ] |  | |
|
|
Fàrmac avaluat: DEXIBUPROFÈN Comparador/s: Ibuprofèn Avaluació*: Poca o nul·la millora terapèutica Data d'avaluació: febrer 2003 El Comitè d'Avaluació de Nous Medicaments (CANM), després de realitzar l'estudi comparatiu del DEFIBUPROFÈN enfront al comparador actualment disponible per a les indicacions aprovades a l'Estat espanyol i segons l'anàlisi de l'evidència científica publicada fins a aquest moment, recomana:
|
||||
| ||||
|
El CANM resta obert a posteriors revisions si sorgeix nova evidència que ho faci necessari.
Teniu a la vostra disposició un informe més extens d'avaluació del DEXIBUPROFÈN del qual s'ha extret aquest dictamen. El podeu demanar al coordinador de farmàcia del vostre Servei d'Atenció Primària. *Possibles avaluacions: - Important millora terapèutica - Modesta millora terapèutica - Ús restringit - Poca o nul·la millora terapèutica | ||||
|
RESUM DEL DEXIBUPROFÈN
| |||||||||||||||||||||||
|
INDICACIONS APROVADES:
| |||||||||||||||||||||||
|
Tractament simptomàtic del dolor i de la inflamació associats a l’artrosi. Tractament simptomàtic del dolor agut produït per la menstruació (dismenorrea primària). Tractament simptomàtic del dolor de lleu a moderat, com ara el dolor musculosquelètic. Tractament simptomàtic del dolor dental. | |||||||||||||||||||||||
|
MECANISME D'ACCIÓ:
| |||||||||||||||||||||||
|
Inhibició de la síntesi de prostaglandines. El dexibuprofèn és l’isòmer S de l’ibuprofèn que és l’enantiòmer farmacològicament actiu.
| |||||||||||||||||||||||
|
POSOLOGIA I FORMA D'ADMINISTRACIÓ:
| |||||||||||||||||||||||
|
La dosi diària recomanada és de 600 - 900 mg de dexibuprofèn repartida en 3 preses. La dosi màxima per presa ha de ser de 400 mg, i la dosi màxima diària de 1.200 mg. Per al tractament del dolor de lleu a moderat es recomanen 200 mg, tres cops per dia. Es recomana prendre’l amb aliments per disminuir la irritació gastrointestinal encara que fer-ho pot disminuir la velocitat d’absorció.
| |||||||||||||||||||||||
|
DADES D'EFICÀCIA:
| |||||||||||||||||||||||
|
S’ha demostrat que el dexibuprofèn i l’ibuprofèn racèmic presenten una eficàcia analgèsica i antiinflamatòria comparable en la relació de dosis següent (1:2), encara que els estudis que ho proven tenen algunes deficiències ja que són de dimensions reduïdes o abasten períodes curts de temps.
| |||||||||||||||||||||||
|
DADES DE SEGURETAT:
| |||||||||||||||||||||||
|
•
Reaccions adverses:
Les reaccions adverses citades són les que es van produir amb l’ibuprofèn racèmic, ja que l’experiència amb l’isòmer S és molt petita. Les reaccions esperades més freqüents són: gastrointestinals (dispèpsia, diarrea, nàusees, vòmits, hemorràgia digestiva, ulcus duodenal, etc.); dermatològiques (erupcions cutànies, urticària, prurit, etc.); del sistema nerviós central (fatiga, somnolència, mareig, vertigen, etc.); hematològiques (pot perllongar el temps de sagnat); cardiovasculars (edema perifèric, HTA i insuficiència cardíaca); renals (nefritis intersticial, síndrome nefròtica, i insuficiència renal). • Contraindicacions: Pacients amb hipersensibilitat al producte, a altres AINE o als excipients. Pacients que hagin patit: una crisi asmàtica, broncoespasme, rinitis aguda, urticària o edema angioneuròtic després de l’administració d’altres AINE. Pacients amb úlcera gastroduodenal activa o amb antecedents. Pacients amb hemorràgia disgestiva, altres tipus d’hemorràgia o amb trastorns hemorràgics. Pacients amb malaltia de Crohn o colitis ulcerosa. Pacients amb insuficiència cardíaca greu. Pacients amb disfunció renal greu o deteriorament de la funció hepàtica. • Precaucions: Trastorns gastrointestinals que puguin afavorir els efectes adversos greus dels AINE, sobretot en gent gran. Insuficiència cardíaca, hipertensió, insuficiència renal o hepàtica, especialment en els pacients que prenen diurètics. Lupus eritematós sistèmic, malalties del teixit conjuntiu i asma. • Interaccions amb medicaments: Dexibuprofèn amb: anticoagulants (potencia l’efecte anticoagulant), metotrexat, digoxina (augmenta el risc de toxicitat), hidantoïna i sulfamides (augmenten el risc de toxicitat d’aquests productes), ticlopidina (efecte additiu de la inhibició de la funció plaquetària), liti (augmenta el nivell de liti), altres AINE (augmenten el risc d’efectes adversos), antihipertensius (eficàcia reduïda de l’antihipertensiu i possibilitat d’insuficiència renal aguda amb IECA), ciclosporina i tacrolimus (risc de nefrotoxicitat), corticoides, pentoxifil·lina, trombolítics (risc d’hemorràgia), probenecida i sulfinpirazona (augmenta les concentracions de l’AINE), quinolones (possibilitat de convulsions). Amb sulfonilurees: potencia l’efecte hipoglucemiant, amb tiazides i altres diurètics: contraresta l’efecte diurètic i augmenta el risc d’insuficiència renal, amb diurètics estalviadors de potassi: augmenta el nivell de potassi, i amb zidovudina: hi ha risc d’anèmia greu. | |||||||||||||||||||||||
|
ESPECIALITATS:
| |||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
 |
|
||
|
