 | Farmàcia |
 | ||
 | Medicaments avaluats | [ Torneu a Farmàcia ] |
 | ||
| [ Informe estàndard ] |  |
|
|
|
Fàrmac avaluat: EPLERENONA Comparador: placebo Qualificació*: Ús eventual Data d'avaluació: abril 2006 El Comitè d'Avaluació de Nous Medicaments (CANM), després de realitzar l'estudi comparatiu de EPRERENONA enfront de les alternatives terapèutiques actualment disponibles per a les indicacions aprovades a l'Estat espanyol i segons l'anàlisi de l'evidència científica publicada fins a aquest moment, recomana:
|
||||
| ||||
|
El CANM resta obert a posteriors revisions si sorgeix nova evidència que ho faci necessari.
Teniu a la vostra disposició un informe més extens d'avaluació de l'EPLERENONA, elaborat pel Comitè d'Avaluació de nous Medicaments de Navarra, del qual s'ha extret aquest dictamen. Aquesta avaluació ha estat realitzada conjuntament amb els Comitès d'Avaluació de Nous Medicaments d'Andalusia, País Basc, Aragó i Navarra. *Possibles qualificacions: - Important millora terapèutica - Modesta millora terapèutica - Ús eventual - No suposa un avenç terapèutic - No valorable:investigació clínica disponible insuficient | ||||
|
RESUM DE L'EPLERENONA
| |||||||||||||||||||||||
|
INDICACIONS APROVADES:
| |||||||||||||||||||||||
|
Tractament, conjuntament amb la teràpia estàndard inclòs els betablocadors, per reduir el risc de mortalitat i morbilitat cardiovascular en pacients estables amb disfunció ventricular esquerra (FEVI < 40%) i signes clínics d’insuficiència cardíaca després d’un infart de miocardi recent.
| |||||||||||||||||||||||
|
MECANISME D'ACCIÓ:
| |||||||||||||||||||||||
|
L’eplerenona, igual que l’espironolactona, s’uneix als receptors minerals i corticoides, impedint la unió i antagonitzant l’acció de l’aldosterona.
| |||||||||||||||||||||||
|
POSOLOGIA I FORMA D'ADMINISTRACIÓ:
| |||||||||||||||||||||||
|
La dosi de manteniment recomanada en adults, inclosa la gent gran, és 50mg una vegada al dia per via oral. El tractament ha d’iniciar-se amb 25 mg una vegada al dia (no es pot iniciar si els nivells de potassi sèric són > 5mmol/l) i augmentar fins assolir la dosi òptima, preferentment en 4 setmanes, ajustant-la segons els nivells de potassi sèric. Si els nivells de potassi són superiors a 6mmol/l es suspendrà el tractament. Si s’està en tractament concomitant amb inhibidors lleus o moderats del CYP3A4 (vegeu les interaccions) la dosi no superarà els 25mg/dia. Es realitzaran determinacions de potassi sèric abans d’iniciar la teràpia amb epleronona, en la primera setmana i al mes de l’inici del tractament o de l’ajustament de dosi. Posteriorment, el potassi sèric es valorarà periòdicament segons necessitat. S’ha d’iniciar el tractament en els 3-14 dies posteriors a un infart agut de miocardi. Es pot administrar amb o sense aliments. | |||||||||||||||||||||||
|
DADES D'EFICÀCIA:
| |||||||||||||||||||||||
|
L’eficàcia d’eplerenona respecte del placebo s’ha evaluat en l’assaig clínic multicèntric, alatori i doble cec EPHESUS en pacients amb infart de miocardi recent (3-14 dies), disfunció ventricular esquerra (fracció d’ejecció menor al 40%) i insuficiència cardíaca. 6.642 pacients van ser aleatoris per ser tractats amb eplerenona o placebo conjuntament amb la teràpia estàndard que podia incloure IECA, betablocadors, AAS, diürètics o estatines. Criteris d’exclusió: tractament amb diürètics estalviadors de potassi, creatinina sèrica > 2,5mg/dl o potassèmia > 5mmol/l. Seguiment mitjà durant 16 mesos. Resultats variables principals: una menor mortalitat per qualsevol motiu en el grup tractat amb eplerenona (14,4%) que en el grup placebo (16,7%), RR=0,85 (IC95%: 0,75-0,96), NNT=50. En la variable combinada de morts per causa cardiovascular i temps fins a un nou ingrés hospitalari per un esdeveniment cardiovascular, també va ser menor en el grup d’eplerenona (26,7%) que en el grup placebo (30%), RR=0,87 (IC95%: 0,79-0,95), NNT=33. Aquests resultats són inferiors als obtinguts per l’espironolactona respecte del placebo en l’estudi RALES en pacients amb insuficiència cardíaca greu (NYHA classes III i IV). També s’ha de tenir en compte que, ara per ara, no existeixen estudis comparatius amb espironolactona a llarg termini i amb el nombre suficient de pacients, per tant en aquest tipus de pacients (NYHA classes III i IV) el tractament d’elecció seria l’espironolactona. | |||||||||||||||||||||||
|
DADES DE SEGURETAT:
| |||||||||||||||||||||||
|
•
Reaccions adverses:
Igual que l’espironolactona, l’eplerenona també pot produir hiperpotassèmia, ja que el principal efecte advers observat en l’estudi EPHESUS va ser la hiperpotassèmia greu (5,5% en el grup d’eplerenona davant un 3,9% del grup placebo (p=0,002). La incidència global d’efectes adversos va ser molt elevada (78,9% grup eplerenona vs. 79,5% grup placebo). Altres reaccions adverses observades (incidència entre 1%-10%) van ser: mareigs, hipotensió, diarrees, nàusees i funció renal anormal. La incidència de ginecomàstia, impotència o mastàlgia va ser similar al placebo, encara que s’ha de tenir en compte que la ginecomàstia és un efecte que, si apareix, es produeix a llarg termini. • Contraindicacions: Hipersensibilitat als seus components o a algun dels seus excipients. Pacients amb algun d’aquests casos: potassi sèric >5mmol/l a l’inici del tractament; insuficiència renal moderada a greu (CrCl<50 ml/min); insuficiència hepàtica greu; tractament amb diürètics estalviadors de potassi, suplements de potassi o amb inhibidors potents del CYP3A4. Lactància. No s’ha establert la seguretat i l’eficàcia en nens. • Precaucions: Embaràs (només hi ha estudis amb animals que no indiquen efectes adversos en el fetus). En cas d’ insuficiència hepàtica lleu o moderada o en pacients amb insuficiència renal lleu. • Interaccions amb medicaments: Risc d’hiperpotassèmia amb diürètics estalviadors de potassi, suplements de potassi, IECA, ARA II, ciclosporina, tacrolimus o trimetoprim. Pot incrementar els nivells de liti. Amb els inhibidors i inductors del CYP3A4. Fallada renal amb AINE. Potencia el seu efecte anitihipertensiu: blocadors alfaadrenèrgics, antidepressius tricíclics, neurolèptics, amifostina o baclofè. Disminueixen el seu efecte antihipertensiu: glucocorticoides o tetracosàctid. Precaució amb digoxina i warfarina. | |||||||||||||||||||||||
|
ESPECIALITATS:
| |||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
 |
|
||
|
