 | Farmàcia |
 | ||
 | Medicaments avaluats | [ Torneu a Farmàcia ] |
 | ||
| [ Informe estàndard ] |  |
|
|
|
Fàrmac avaluat: ESCITALOPRAM Comparadors: Citalopram i altres inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina (ISRS). Qualificació*: No suposa un avenç terapèutic Data d'avaluació: abril 2005 El Comitè d'Avaluació de Nous Medicaments (CANM), després de realitzar l'estudi comparatiu de l'ESCITALOPRAM enfront de les alternatives terapèutiques actualment disponibles per a les indicacions aprovades a l'Estat espanyol i segons l'anàlisi de l'evidència científica publicada fins a aquest moment, recomana:
|
||||
| ||||
|
El CANM resta obert a posteriors revisions si sorgeix nova evidència que ho faci necessari.
Teniu a la vostra disposició un informe més extens d'avaluació de l'ESCITALOPRAM del qual s'ha extret aquest dictamen. El podeu demanar al coordinador de farmàcia del vostres Servei d'Atenció Primària. Aquesta avaluació ha estat revisada per la Fundació Institut Català de Farmacologia (FICF) i per l'Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATRM). El Centro Andaluz de Información de Medicamentos (CADIME) i el Centro Vasco de Información de Medicamentos (CEVIME) del Servei Basc de Salut han realitzat conjuntament amb el CANM aquesta avaluació. *Possibles qualificacions: - Important millora terapèutica - Modesta millora terapèutica - Ús eventual - No suposa un avenç terapètic - No valorable: investigació clínica disponible insuficient | ||||
|
RESUM DE L'ESCITALOPRAM
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
|
INDICACIONS APROVADES:
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Tractament d’episodis depressius majors.
Tractament del trastorn de pànic, amb agorafòbia o sense, i de la fòbia social.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
|
MECANISME D'ACCIÓ:
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Escitalopram és un inhibidor selectiu de la recaptació de la serotonina (ISRS), d’administració oral. És l’enantiòmer S, terapèuticament actiu, de RS-citalopram.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
|
POSOLOGIA I FORMA D'ADMINISTRACIÓ:
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Episodis depressius majors: la dosi recomanada és de 10 mg una vegada per dia, màx. 20 mg. Trastorn de pànic amb o sense agorafòbia: la dosi inicial recomanada és de 5 mg, una vegada per dia durant una setmana, amb un ajustament posterior a 10 mg, màx. 20 mg. Fòbia social: la dosi habitual és de 10 mg per dia; segons la resposta del pacient pot reduir-se a 5 mg o augmentar-se fins a un màxim de 20 mg. Quan s’hagi d’interrompre el tractament, cal fer-ho de manera gradual durant un període d’una o dues setmanes, per evitar possibles símptomes de retirada. No s’ha demostrat la seguretat de dosis diàries superiors a 20 mg. S’administra en dosi diària única, pel matí o per la nit, i pot prendre’s amb aliments o sense | ||||||||||||||||||||||||||||||||
|
DADES D'EFICÀCIA:
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Depressió: els estudis comparatius, la duració dels quals va ser de 8 setmanes, demostren una eficàcia similar a la de la resta d’antidepressius amb els quals ha estat comparat (citalopram, venlafaxina). La major rapidesa en la resposta antidepressiva observada en una anàlisi secundària d’un dels estudis ha de ser confirmada amb estudis dissenyats específicament per a aquest fi. Trastorn de pànic i fòbia social: els estudis disponibles són insuficients per establir el seu lloc en la terapèutica. | ||||||||||||||||||||||||||||||||
|
DADES DE SEGURETAT:
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
|
•
Reaccions adverses:
En general, són lleus i transitòries. Els efectes secundaris més habituals són nàusees (> 10 %), trastorns de l’ejaculació, insomni, somnolència, mareigs, diarrea, augment de la sudoració, fatiga, sequedat de boca, rinitis, cefalea, mal d’esquena i simptomatologia gripal. Comparat amb citalopram no es van observar diferències ni en la freqüència ni en el perfil d’efectes adversos. Rarament s’ha notificat hiponatrèmia, amb l’ús d’ISRS.
• Contraindicacions: Hipersensibilidad a citalopram, escitalopram o a algun dels excipients o tractament concomitant amb inhibidors irreversibles de la monoaminooxidasa (MAO) per possible risc de síndrome serotoninèrgica. • Precaucions: El grup terapèutic dels inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina (ISRS) pot: provocar l’activació de mania/hipomania o augmentar el risc de convulsions, en pacients que en tinguin antecedents, i el risc de suïcidi durant les primeres setmanes de tractament. Entorpeix la funció cognitiva i motora, cosa que pot afectar la capacitat de conduir i usar maquinària. També cal precaució en pacients amb malaltia coronària, cardíaca, alteracions hemodinàmiques o metabòliques (p.e. diabetis), ansietat paradoxal, pacients amb tendència a patir hemorràgies i pacients en tractament electroconvulsiu. • Interaccions amb medicaments: Per possibilitat de síndrome serotoninèrgica: inhibidors de la MAO (IMAO), triptans, tramadol, triptòfan, citalopram i altres ISRS. Drogues que actuen sobre el sistema nerviós central (SNC). Alcohol. Anticoagulants orals, per potencial increment del temps de protrombina. Medicaments que afecten la funció plaquetària: antipsicòtics atípics i fenotiazines, antidepressius tricíclics, àcid acetilsalicílic i antiinflamatoris no esteroïdals, ticlopidina i dipiridamol. Inhibidors del CYP2C19 (p.e. omeprazole) poden augmentar les concentracions plasmàtiques d’escitalopram. Cimetidina. Medicaments que disminueixen el llindar convulsiu. Altres: liti, flecaïnida, propafenona, metoprolol i altres medicaments que actuen sobre l’SNC. | ||||||||||||||||||||||||||||||||
|
ESPECIALITATS:
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|
||
|
