 | Farmàcia |
 | ||
 | Medicaments avaluats | [ Torneu a Farmàcia ] |
 | ||
| [ Informe estàndard ] |  |
|
|
|
Fàrmac avaluat: ETORICOXIB Comparadors: IBUPROFÈN, NAPROXÈN i DICLOFENAC Qualificació*: No suposa un avenç terapèutic Data d'avaluació: maig de 2006 El Comitè d'Avaluació de Nous Medicaments (CANM), després de realitzar l'estudi comparatiu de l'ETORICOXIB enfront de les alternatives terapèutiques actualment disponibles per a les indicacions aprovades a l'Estat espanyol i segons l'anàlisi de l'evidència científica publicada fins a aquest moment, recomana:
|
||||
| ||||
|
El CANM resta obert a posteriors revisions si sorgeix nova evidència que ho faci necessari.
Teniu a la vostra disposició un informe més extens d'avaluació de l'ETORICOXIB del qual s'ha extret aquest dictamen. El podeu demanar al coordinador de farmàcia del vostres servei d'atenció primària. Aquesta avaluació ha estat revisada per la Fundació Institut Català de Farmacologia (FICF) i per l'Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATRM). El Centro Andaluz de Información de Medicamentos (CADIME), el Comité de Evaluación de Nuevos Medicamentos del País Vasco, el Comité de Evaluación de Nuevos Medicamentos de Aragón i el Comité de Evaluación de Nuevos Medicamentos de Navarra han fet conjuntament amb el CANM aquesta avaluació. *Possibles qualificacions: - Important millora terapèutica - Modesta millora terapèutica - Ús eventual - No suposa un avenç terapèutic - No valorable: investigació clinica disponible insuficient | ||||
|
RESUM DE L'ETORICOXIB
| ||||||||||||||
|
INDICACIONS APROVADES:
| ||||||||||||||
|
Millora simptomàtica de l’artrosi, l’artritis reumatoide, el dolor i els signes d’inflamació associats a l’artritis gotosa aguda.
| ||||||||||||||
|
MECANISME D'ACCIÓ:
| ||||||||||||||
|
Antiinflamatori no esteroïdal inhibidor selectiu de la ciclooxigenasa 2 (COX-2). No inhibeix la síntesi gàstrica de prostaglandines i no té efecte sobre la funció plaquetària
| ||||||||||||||
|
POSOLOGIA I FORMA D'ADMINISTRACIÓ:
| ||||||||||||||
|
S’administra per via oral i es pot prendre amb o sense aliments. L’aparició de l’efecte pot ser més ràpida si s’administra sense aliments. La dosi recomanada en artrosi és de 60 mg una vegada al dia , en artritis reumatoide 90 mg una vegada al dia i en artritis gotosa aguda 120 mg una vegada al dia. La dosi de 120 mg només ha d’utilitzar-se durant el període simptomàtic; en els assaigs clínics es va administrar durant 8 dies. | ||||||||||||||
|
DADES D'EFICÀCIA:
| ||||||||||||||
|
En les tres indicacions sol·licitades s’ha comparat, en assaigs clínics correctament dissenyats, amb placebo i amb altres AINE d’ús habitual, que han mostrat una eficàcia superior al placebo i similar a la dels fàrmacs comparadors.
| ||||||||||||||
|
DADES DE SEGURETAT:
| ||||||||||||||
|
•
Reaccions adverses:
Els trastorns gastrointestinals són freqüents i reprodueixen el perfil de seguretat d’un AINE clàssic, encara que en estudis endoscòpics presenta menys úlceres. Pot incrementar els esdeveniments trombòtics cardíacs i cerebrals en pacients amb antecedents o amb risc cardiovascular elevat. Etoricoxib presenta efectes sobre la tensió arterial més freqüents i intensos que altres inhibidors de la COX-2 i AINE, especialment en dosis altes. Per tant, es recomana un monitoratge acurat de la tensió arterial i no s’ha d’iniciar el tractament amb etoricoxib en els pacients amb hipertensió no controlada. • Contraindicacions: Hipersensibilitat al fàrmac o als excipients; úlcera péptica activa o hemorràgia gastrointestinal; disfunció hepàtica greu (Child-Pugh >9); aclariment de creatinina <30ml/min; pacients amb asma, rinitis aguda, pòlips nasals, edema angioneuròtic o urticària després de l’administració d’AAS o altres AINE; embaràs i lactància; infants i adolescents menors de 16 anys; malaltia intestinal inflamatòria; pacients amb cardiopatia isquèmica establerta, malaltia vascular cerebral, arteriopatia perifèrica i insuficiència cardíaca congestiva (NYHA II-IV). • Precaucions: El risc cardiovascular pot augmentar amb la durada del tractament i amb dosis altes, per tant, s’ha d’utilizar la dosi efectiva més baixa, i fer-ho durant el menor temps possible. En pacients amb factors de risc rellevants per a l’aparició d’esdeveniments cardiovasculars (per exemple, hipertensió, hiperlipèmia, diabetis mellitus, o hàbit tabàquic), sols podran ser tractats després d’una acurada valoració. • Interaccions amb medicaments: Anticoagulants orals, diurètics i inhibidors de l’enzim convertidor de l’angiotensina (IECA), àcid acetilsalicílic (AAS), ciclosporina i tacròlimus, liti, metotrexat, anticonceptius orals, digoxina, ketoconazole i rifampicina. | ||||||||||||||
|
ESPECIALITATS:
| ||||||||||||||
| ||||||||||||||
 |
|
||
|
