Dictamen

Insulina Detemir Núm. 10 Octubre 2007

• PDF del dictamen
• PDF del informe estàndard

Comparadors de referència: Insulina NPH

• Justificació:

  L’eficàcia de la Insulina Detemir (ID) en la reducció de l’HbA1c ha estat similar a l’NPH en la majoria dels estudis en pacients amb DM1.
  Els dos estudis publicats en pacients amb DM2 suggereixen una eficàcia comparable amb NPH però l’informe lliurat per l’Agència Europea del Medicament manifesta que la ID va ser menys eficaç que l’NPH, tant en monoteràpia com associada a antidiabètics orals.
  No es disposa d’estudis que comparin la ID amb la insulina glargina. Tampoc no hi ha estudis sobre l’efecte de la ID sobre les complicacions cròniques de la DM.
  En els estudis realitzats, que van tenir una durada d’entre 3 i 6 mesos, la ID mostra un perfil de seguretat similar al de l’NPH. La ID només s’ha associat a una discreta reducció de la incidència de les hipoglucèmies nocturnes lleus.
  Tot i que la fitxa tècnica recull que l’administració de la ID és d’una o dues vegades al dia, en la majoria dels assaigs avaluats la pauta emprada va ser de dues vegades al dia.
  El cost de la ID és superior al de l’NPH i similar al de la IG

• Lloc en terapèutica:

  L’NPH és la insulina d’elecció per al tractament basal de la DM1 i de la DM2, quan no es controla adequadament amb els ADO17,18. Si el pacient aconsegueix un bon control glicèmic, l’evidència disponible no justifica el canvi de tractament a un anàleg de la insulina.
  Pel que fa a la ID, no ha demostrat ser superior respecte de l’NPH o la IG en termes de eficàcia, seguretat o pauta. No s’ha establert com a insulina d’elecció en el tractament de la DM1 o DM2.

RESUM DE LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES FARMACOLÒGIQUES DEL MEDICAMENT

• INDICACIONS APROVADES

  Tractament de la diabetis mellitus (DM). ¹

• MECANISME D'ACCIÓ

  La insulina Detemir (ID) és un anàleg de la insulina amb una durada de l’efecte de 12 h - 20 h que s’utilitza com a insulina basal en combinació amb insulina d’acció ràpida administrada amb els àpats. Té una cadena lateral d’àcid gras que s’uneix reversiblement a l’albúmina, que explica la seva acció perllongada.^1,2

• POSOLOGIA I FORMA D'ADMINISTRACIÓ

  La ID s’administra per via subcutània una o dues vegades al dia, segons les necessitats del pacient, ajustant la dosi individualment. En la majoria dels assaigs clínics s’han usat pautes de dues administracions diàries. L’eficàcia i la seguretat de la ID no s’ha estudiat en infants menors de 6 anys.¹

• DADES D'EFICÀCIA

  S’han identificat 10 assaigs clínics en un total de 4.446 pacients (8 en DM1^3-10 i 2 en DM2^11,12) on es compara l’eficàcia i la seguretat de la ID amb les de la insulina isofànica (NPH), ambdues associades a insulines ràpides abans dels àpats. En tots els estudis, el disseny ha estat multicèntric, paral·lel, aleatoritzat i obert ja que les insulines eren fàcilment distingibles pel seu aspecte. La majoria han utilitzat la pauta de la ID de dues vegades al dia i van tenir una durada d’entre 3 mesos i 6 mesos, un únic treball comptava amb una fase d’extensió d’un any. La majoria són estudis de no inferioritat on la variable principal d’eficàcia mesurada ha estat la reducció dels nivells plasmàtics d’hemoglobina glicosilada (HbA1c) i com a variables secundàries: glucèmia basal, incidència d’episodis hipoglucèmics i les variacions en el pes. Manquen estudis que avaluïn l’efecte de la ID sobre les complicacions cròniques de la diabetis. Tampoc no hi ha estudis que avaluïn l’eficàcia comparada amb la insulina glargina.
  
  Dels 8 estudis publicats en els pacients amb DM1, en 6 estudis els resultats respecte de l’HbA1c van ser similars entre ID i NPH^3,5,6,8-10. En dos estudis, les reduccions de l’HbA1c van ser clínicament irrellevants i de difícil interpretació per les limitacions metodològiques dels estudis.^6,7
  
  L’evidència en pacients amb DM2 és menor. En els dos estudis publicats la ID va mostrar una eficàcia “no inferior” a l’NPH quan es va mesurar l’HbA1c^11,12. No obstant això, en altres estudis no publicats, però inclosos al dossier d’avaluació de l’Agència Europea de Medicaments, la ID es va mostrar menys eficaç que l’NPH (tant en monoteràpia, com associada a antidiabètics orals) i no va superar els criteris de no inferioritat¹⁵.

• DADES DE SEGURETAT

  En els estudis avaluats, la seguretat de la ID sembla comparable a la de la insulina NPH. En general, la incidència d’episodis hipoglucèmics observats va ser discretament menor en el grup de la ID que en el de l’NPH però, a costa de les hipoglucèmies nocturnes lleus^{3,4,6,10,9,12}. Les reaccions en el punt d’injecció (envermelliment, inflor, coïssor, etc.) es van observar més freqüentment amb la ID que amb l’NPH. La ID no incrementa el pes de forma significativa.

  Reaccions adverses:
  En general, s’estima que un 12 % dels pacients tractats experimenten reaccions adverses i les més freqüents són les hipoglucèmies i les reaccions en el lloc d’administració.

  Contraindicacions:
  Hipersensibilitat a la ID o a alguns dels seus excipients.

  Precaucions:
  · No s’ha d’administrar per via intravenosa o en bomba d’infusió i s’ha d’evitar l’administració intramuscular.
  · El canvi a una altra insulina hauria de fer-se amb supervisió mèdica, a més d’intensificar el monitoratge dels nivells de glucosa durant les primeres setmanes.
  · S’haurà d’evitar de barrejar la ID amb insulina d’acció ràpida.
  · En general, les malalties concomitants, especialment les infeccions i situacions febrils, augmenten els requeriments d’insulina del pacient.

  Interaccions amb medicaments:
  Alguns medicaments poden modificar el perfil de requeriments d’insulina:
  · Els fàrmacs que poden augmentar els requeriments d’insulina són: tiazides, glucocorticoides, hormones tiroïdals i betasimpaticomimètiques, hormona del creixement i danazol.
  · Els fàrmacs que poden reduir els requeriments d’insulina són: antidiabètics orals (ADO), inhibidors de la monoaminooxidasa (IMAO), agents bloquejants no selectius, inhibidors de l’enzim convertidor de l’angiotensina (IECA), sal·licilats i alcohol.
  Els fàrmacs que poden augmentar o reduir els requeriments d’insulina són: octreotida i lanreotida.

  
  

Especialitats	Lab.\preu
Levemir® Flexpen® 5 plomes precarregades 3ml (100ui/ml)	Novo Nordisk // 78,52 €
Levemir® InnoLet® 5 plomes precarregades 3ml (100ui/ml)	Novo Nordisk // 78,52 €

Per a la realització d’aquesta avaluació s’ha seguit el procediment normalitzat de treball del Comitè Mixta d’Avaluació de Nous Medicaments (CmENM) d’Andalusia, País Basc, Institut Català de la Salut, Aragó i Navarra.