Objectiu. Estudiar si la diabetis mellitus tipus 2 es pot prevenir amb canvis dels estils de vida en pacients amb intolerància a la glucosa que tenen, per tant, un risc elevat de desenvolupar la malaltia.

Disseny. Assaig clínic aleatori.

Emplaçament. Estudi multicèntric, desenvolupat en 5 centres de Finlàndia.

Participants. 522 pacients amb intolerància a la glucosa definida per test de tolerància oral a les dues hores -TTOG- en dues ocasions consecutives) i sobrepès (índex de massa corporal -IMC- igual o superior a 25).

Intervenció i mesures. Els pacients van ser aleatoritzats en dos grups. En el primer grup (intervenció sobre els estils de vida), els pacients van rebre consell individualitzat dirigit a reduir el seu pes corporal, el consum total de greix, el consum de greix saturat i a augmentar el consum de fibra i l'exercici físic, incloses sessions amb especialistes en nutrició. El grup de control va rebre, per raons ètiques, un consell general, no individualitzat, oral i per escrit, sobre la dieta i l'exercici, amb una periodicitat anual. Es va realitzar un TTOG de manera anual. La variable de resposta principal va ser el desenvolupament de diabetis mellitus, confirmat per un segon TTOG.

Resultats. La mitjana d'edat va ser de 55 anys, amb un total de 350 dones i una mitjana d'IMC de 31. El seguiment mitjà va ésser de 3,2 anys. Les pèrdues van ser del 9 % i 7 % en el grup d'intervenció i control, respectivament. La incidència acumulada de diabetis als 4 anys va ser de l'11 % en el grup d'intervenció i del 23 % en el grup control, fet que va suposar una disminució del 58 % del risc de desenvolupar diabetis (p<0,001). La intervenció va produir una disminució significativa del pes corporal i de la glucèmia, així com una disminució dels triglicèrids i de la tensió arterial sistòlica i diastòlica (p<0,05). La disminució del risc de desenvolupar diabetis es va associar de manera directa als canvis dels estils de vida, de manera que el risc va ser molt inferior quan el compliment del protocol del grup d'intervenció era elevat. L'NTT va ser de 22 pacients/any.

Conclusions. La diabetis mellitus tipus 2 es pot prevenir mitjançant canvis dels estils de vida en els individus d'alt risc.

Font de finançament. Estudi finançat per la Finnish Academy, el Ministeri d'Educació, la Fundació Novo Nordisk i altres fundacions.

Comentari crític. Es tracta d'un estudi molt interessant, ben fet, que aborda un tema molt poc estudiat. De fet només dos treballs no randomitzats havien estudiat la hipòtesi de l'estudi. A més, tampoc hi ha gaires estudis randomitzats que estudiïn l'efecte dels estils de vida i de la dieta en diabètics, encara que sigui la primera mesura terapèutica adoptada i recomanada. L'estudi demostra una important reducció del risc de desenvolupar diabetis. Es tracta d'un estudi rellevant, atès que la prevalença de la intolerància a la glucosa és elevada i que només cal tractar 22 persones d'alt risc durant un any per estalviar un cas de diabetis mellitus. A més, és possible que l'efecte de la intervenció estigui subestimat, ja que el grup de control també va rebre consells generals i l'anàlisi es va fer per intenció de tractar, incloent també els pacients poc complidors.

L'estudi té algunes limitacions. En primer lloc són difícils d'extrapolar la baixa taxa de pèrdues al nostre medi i l'adherència al protocol. En segon lloc, l'estudi no esclareix quins canvis dels estils de vida són responsables de la disminució del risc de desenvolupar diabetis mellitus. No coneixem amb exactitud el possible paper protector d'una dieta de diabètic. Mentrestant està en marxa un estudi similar a aquest que avaluarà el paper de la dieta, l'exercici i la metformina, del qual tindrem resultats al final de l'any 2002¹, així com algun estudi amb acarbosa.

Bibliografia:

1. The Diabetes Prevention Program Reseach Group. The Diabetes Prevention Program: baseline caracteristiques of the randomized cohort . Diabetes Care 2000; 23: 1619-29.
   
   

Revisor
José Miguel Baena
ABS Dr. Carles Riba