Objectius.

1. Conèixer si hi ha variabilitat entre els equips d'atenció primària (EAP) de Catalunya en la realització d'activitats de detecció oportunista (cribratge de consum de tabac, de consum d'alcohol, d'hipertensió arterial i de l'estat vacunal contra el tètanus)

2. Analitzar els factors explicatius de la variabilitat observada relacionats amb les característiques individuals de la població atesa i amb les característiques de grup dels EAP.

Disseny. Estudi de múltiples nivells, corresponents, el nivell individual, a les persones ateses i el nivell grupal, als EAP. Estudi transversal realitzant un mostreig en dues etapes (primera etapa: mostreig d'EAP i segona etapa: mostreig d'històries clíniques -HCAP-).

Emplaçament. Les ABS de Catalunya amb atenció primària reformada amb més de 3 anys de funcionament, l'any 1995.

Participants. 30 EAP de Catalunya amb atenció primària reformada (tots de l'ICS i amb més de tres anys de funcionament) i la població major de 15 anys atesa per aquests equips durant l'any 1995.

Mesures. Variables explicatives individuals obtingudes a partir d'un mostreig de 3.000 HCAP (100 per a cadascun dels 30 EAP): sexe, edat, factors de risc i/o malalties diagnosticades i altres anotacions a la HCAP. Variables explicatives del nivell de grup: temps de funcionament de l'EAP, mitjana de visites per metge i dia, adscripció de l'EAP al PAPPS (Programa d'Activitats Preventives i Promoció de la Salut), tipus d'ABS (urbana o dispersa), quantitat de població major de 65 anys, nivell socioeconòmic de l'ABS, realització de docència de postgrau, característiques del contracte de serveis de l'EAP quant a tabac, consum excessiu d'alcohol, detecció de HTA i vacunació antitetànica. Variables dependents: registres en la HCAP sobre tabac, alcohol, HTA, i vacunació antitetànica. Es varen elaborar models lineals i logístics dels múltiples nivells segons la variable dependent fos quantitativa o dicotòmica.

Resultats. Troben variabilitat important entre els EAP en les activitats preventives analitzades. El nombre d'anotacions de les activitats preventives augmenta en funció d': edat, gènere femení, nombre de factors de risc i/o malalties diagnosticades, i disminueix amb la mitjana de visites per metge i dia. L'anotació de l'hàbit de fumar és més freqüent en: EAP urbans, en els homes, en els pacients amb major nombre de factors de risc i/o malalties diagnosticades i en els que tenen més anotacions d'altres activitats preventives registrades. Apareix una interacció entre l'edat dels pacients i la mitjana de visites per dia, de manera que en incrementar-se el nombre de visites per dia disminueix l'associació positiva entre l'edat i l'anotació de l'hàbit de fumar. L'anotació del consum d'alcohol és més freqüent en els homes, en els pacients amb major nombre de factors de risc i/o malalties diagnosticades i en els que tenen més activitats preventives apuntades. També apareix la mateixa interacció entre l'edat i la mitjana de visites per dia. L'anotació de les xifres de pressió arterial és més probable a mesura que augmenta l'edat dels pacients, en les dones, en les persones que tenen més factors de risc i/o malalties diagnosticades i en les que tenen més anotacions d'altres activitats preventives, sense que hi hagi cap variable grupal (de l'EAP) que expliqui la variabilitat entre els EAP. L'anotació de la vacuna antitetànica és major en els homes, en els joves, en els EAP que porten més anys de funcionament, en els EAP no urbans, i en els pacients amb major nombre d'anotacions d'activitats preventives, i és menor quan s'incrementa la mitjana de visites per metge i dia.

Conclusions. Se'n destaquen les següents:

1. Es pot estar produint el fenomen de la cura inversa, és a dir, estar prevenint més en les persones més freqüentadores, que solen ser les més malaltes i les de més edat.

2. Les persones a qui s'aplica més d'una activitat preventiva també tenen major probabilitat que se'ls apliqui la resta d'activitats preventives.

3. La pressió assistencial, mesurada a través de la mitjana de visites per metge i dia, té un efecte negatiu sobre la realització de les activitats preventives.

Font de finançament. No consta

Comentari crític. Es tracta d'un excel·lent article en el qual es presenta un estudi rigorós, amb una metodologia -l'anàlisi de múltiples nivells- que pot ajudar a avançar en el coneixement dels factors relacionats amb les diferents pràctiques sanitàries. A més, aborda un tema de molt interès com és la realització d'activitats preventives des de l'atenció primària.