Tornar al web de l'ICSTornar a Índex
E-mailCrèdits
973  La funció endotelial millora amb la dieta mediterrània i la dieta baixa en greixos en homes hipercolesterolèmics
Fuentes F, López-Miranda J, Sánchez E, Sánchez F, Paez J, Paz-Rojas E et al. Mediterranean and low-fat diets improve endothelial function in hypercholesterolemic men . Ann Intern Med 2001; 134: 1115-9.
Article Original

Objectiu. Avaluar l'efecte sobre la funció endotelial d'una dieta baixa en greixos i d'una dieta enriquida amb greixos monoinsaturats.

Disseny. Estudi d'intervenció amb disseny creuat i 84 dies de seguiment.

Emplaçament. Hospital Universitari de Còrdoba.

Pacients. Es van incloure 22 pacients hipercolesterolèmics, de 18 a 65 anys, amb concentracions de colesterol > 5,2 mmol/L, atesos a una unitat de lípids.

Criteris d'exclusió: Malaltia crònica, activitat física intensa, hipercolesterolèmies secundàries, antecedents familiars de malaltia coronària precoç, ingesta de suplements vitamínics i medicació que modifiqui els lípids.


Intervenció. Es va establir un període inicial de 28 dies amb un consum d'una dieta rica en greixos saturats (15 % proteïnes, 47 % hidrats de carboni i 38 % greixos: 20 % saturats, 12 % monoinsaturats i 6 % poliinsaturats). Després d'aquest període es van formar dos grups de manera randomitzada: El grup I, de 10 pacients, va rebre una dieta baixa en greixos saturats d'acord amb les recomanacions del National Colesterol Education Program (NCEP-1) (57 % hidrats de carboni i 28 % greixos: <10 % saturats, 12 % monoinsaturats i 6 % poliinsaturats) i el grup II, de 12 pacients, un dieta rica en greixos monoinsaturats a expenses d'oli d'oliva (47 % hidrats de carboni i 38 % greixos: <10 % saturats, 22 % monoinsaturats i 6 % poliinsaturats). Després de 28 dies es van intercanviar les dietes i el grup I va rebre la dieta mediterrània i el grup II la dieta del NCEP-1 durant un altre període de 28 dies. El consum de colesterol es va mantenir constant durant els tres períodes. Es van preparar 22 menús amb menjars més comuns i el compliment de la dieta es va determinar amb la mesura d'àcids grassos en els èsters de l'LDL al final de cada període.

Mesures.
Les principals mesures van ser les concentracions de lípids, els nivells de P-selectina plasmàtica i la funció endotelial (valorada a nivell d'artèria braquial: vasodilatació induïda per trinitrat de glicerol i augment del flux per vasodilatació postisquèmica).

Resultats. La dieta mediterrània i la del NCEP-1, comparades amb la dieta rica en greixos saturats, es van associar a una disminució significativa de colesterol (mitjana±desviació estàndard 6,0±1,3[232±50], 5,9±1,3[228±50] i 6,5±1,5[251±58] respectivament) i d'LDL( 3,8 ±1,2 [147± 46], 3,7 ± 1,2 [143 ±46] 4,4±1,4 [170±54] respectivament). No es van trobar diferències amb HDL i triglicèrids. Els nivells de P-selectina van ser més baixos amb la dieta mediterrània i amb la del NCEP que amb la dieta rica en greixos saturats. Al final de cada període no es van observar diferències en el diàmetre de l'artèria braquial ni en la vasodilatació induïda per trinitrat de glicerol.

Sí que es va observar un increment del flux per vasodilatació postisquèmica amb la dieta mediterrània, però no amb la dieta del NCEP-1. Es va observar una relació negativa entre LDL i l'increment de flux ( r= -0,23) i una positiva amb els nivells de P-selectina (r=0,275).


Conclusions. La dieta baixa en greixos, especialment saturats, i rica en greixos monoinsaturats afecta la funció endotelial, millorant la funció vasomotora i reduint els nivells de P- selectina per disminució de les concentracions d'LDL.

Font de finançament. Estudi finançat per la beca de la Comissió Interministerial de Ciència i Tecnologia, FIS i altres institucions públiques.

Comentari crític. La dieta, juntament amb altres modificacions d'hàbits, constitueix el primer esglaó d'actuació sobre la malaltia cardiovascular tant a la prevenció primària com a la secundària. Tanmateix, hi ha molta controvèrsia sobre l'escassa reducció que la dieta obté sobre les concentracions de lípids i, per això, es podria argumentar que resulta més fàcil prescriure un fàrmac que canviar els hàbits dietètics dels pacients. L'estudi de Lyon1, realitzat en pacients amb malaltia cardiovascular, va demostrar un efecte protector de la dieta mediterrània sobre la mortalitat total i cardiovascular i la recurrència de nous episodis, sense modificar la relació entre els altres factors de risc (colesterol i tensió arterial) i l'aparició de recurrències. Aquest estudi té limitacions derivades del petit nombre de pacients inclosos, però remarca els altres efectes beneficiosos addicionals de la dieta independents de la simple reducció de colesterol. Per tot això, i malgrat les dificultats que suposi indicar una dieta, és important proporcionar als pacients i a les seves famílies instruccions sobre modificacions dietètiques clares , assequibles i atractives per tal de millorar la seva adopció i el seu compliment.

Bibliografia:

  1. De Lorgeril M, Salen P, Martín JL, Monjaud I, Delaye J, Mamelle N. Mediterranean Diet, Traditional Risk Factors and the Rate of Cardiovascular Complications After Myocardial Infarction. Final Report of the Lyon Diet Heart Study . Circulation 1999; 99: 779-85

Revisora
Ana Espinola
EAP Camp Blancs

Anar amunt
Institut Català de la Salut