Objectiu. Conèixer la prevalença de sospita de maltractament a ancians (SMA) en la població d'una ABS i analitzar els factors associats.

Disseny. Estudi descriptiu transversal mitjançant entrevista realitzada per personal mèdic entrenat.

Emplaçament. ABS Les Planes de Sant Joan Despí (Barcelona), amb una població de 13.271 habitants.

Participants Mostra de 307 persones de 70 anys o més, seleccionades a partir de totes les persones d'aquest grup d'edat que havien sol·licitat visita en un període de 6 setmanes (gener/febrer 2000). Es van excloure les que presentaven trastorns cognitius enregistrats a la HCAP i les que tenien alteracions sensorials que podien afectar l'entrevista. Entrevista realitzada al centre o al domicili, segons on es fes la visita.

Mesures. Per valorar trastorns cognitius no enregistrats a la HCAP es va utilitzar el test de Pfeiffer (SPMSQ: Short Portable Mental Status Questionaire). Es van recollir variables sociodemogràfiques (edat, sexe, estat civil, nivell d'estudis, professió prèvia remunerada o no, convivència), tipus de residència, existència de cuidador específic i percepció d'ajuda social institucional. Per mesurar els diferents tipus de maltractament es va utilitzar el qüestionari de 9 preguntes editat per la Canadian Task Force i la American Medical Association que consta d': una pregunta d'abús físic, tres de psicològic, una sobre abús sexual, una sobre negligència i una d'abandó. Una sola resposta positiva es considerava com a sospita de maltractament. També es va recollir el grau de dependència per a la realització de les activitats bàsiques de la vida diària (índex de Katz). Es va realitzar l'anàlisi bivariada amb comparació de proporcions (test de khi quadrat) i l'anàlisi multivariada mitjançant model de regressió logística.

Resultats. La prevalença de SMA va ser de l'11,9 % (IC 95 %: 7,6 % - 16,2 %). La prevalença va ser major en les dones (18 %) i en aquelles persones que rebien ajudes socials (46 %). Aquestes dues variables van ser les que van sortir com a variables associades de forma significativa a la SMA (sexe femení: OR= 5 i recepció d'ajudes socials OR=7,6). Els autors del possible maltractament eren els fills en el 57 % de casos, els/les gendres/nores en el 23 % de casos, i la pròpia parella en el 8 % de casos.

Conclusions. La sospita de maltractament a ancians és un problema d'elevada prevalença que ha estat infravalorat des de l'atenció primària.

Font de finançament. No consta

Comentari crític. La importància d'aquest treball radica en què posa de manifest un problema, que essent més social que sanitari, és des del món sanitari i especialment des de l'atenció primària des d'on es pot intervenir per tal de detectar precoçment i ajudar en l'establiment de les mesures pertinents en cada cas. Cal tenir en compte que, en aquest cas, es tracta del grup de població que té més contactes amb l'atenció primària, raó de més per considerar-la com un bon lloc des d'on intervenir.