Objectiu. Determinar si hi ha associació entre la durada de l'assistència dels nens a diferents tipus de llar d'infants (LI) públics i la prescripció d'antibiòtics sistèmics

Disseny. Estudi de cohorts poblacional

Emplaçament. Comunitari

Participants. 5.652 nens nascuts durant l'any 1997 al comtat de Northern Jutland (Dinamarca). Van ser exclosos 40 nens que van morir durant el període d'estudi; 577 nens no van ser inclosos a causa que els municipis en que van néixer no van voler participar a l'estudi. L'anàlisi final es va fer sobre 5.035 nens (89,1 % del total de recent nascuts en 1997). Van ser controlats fins el 30 de juny de 1999.

Intervenció. Assistència a LI de tipus domiciliari (LID)- establiments municipals situats en pisos particulars on una persona cuida a 1- 4 nens-, LI "tradicional" de titularitat municipal (LIT)- establiments dissenyats per a aquest propòsit -, que alberguen entre 20- 80 nens- i no assistència a llar d'infants (NLI). Es va mesurar el temps total que els nens van romandre en cada tipus d'establiment.

Mesures. Variable dependent principal: primera prescripció d'un antibiòtic sistèmic (AS), mesurada mitjançant densitat d'incidència. Es va calcular el risc relatiu (RR) per valorar l'existència d'una associació entre cada tipus de LI i la variable dependent; altres variables registrades: sexe, pes al naixement, edat gestacional, hàbit tabàquic matern en l'embaràs, estat civil, nivell educatiu matern, existència de germans grans.

Resultats. Durant el període d'estudi, el 20,9 % no van utilitzar cap servei de LI , el 72,3 % van assistir a LID, el 4,9 % van assistir a LIT i l'1,9 % van utilitzar totes dues modalitats. Després de fer una anàlisi multivariant, l'assistència a LID es va associar amb un increment en la prescripció d'AS en comparació amb NLI- RR: 1,9, (IC 95 %): 1,7 a 2-; l'assistència a LIT també es va associar amb un increment en la prescripció en comparació amb NLI: RR: 2, IC 95 %: 1,7 a 2,3. No van existir diferències significatives entre els dos tipus de LI. Després de fer una anàlisi estratificada per grups d'edat, es va constatar que el risc de rebre una prescripció d'AS baixava segons augmentava l'edat del nen en el moment de l'ingrés a la LI (tant si utilitzava LIT o LID). Restringint l'anàlisi només als nens que van utilitzar algun d'aquests serveis (n= 3.981), es va comprovar que 1/3 van rebre almenys una prescripció d'AS durant els tres primers mesos d'assistència. El sexe femení, l'edat> 1 any en el moment de l'ingrés a la LI i no haver rebut abans prescripcions d'AS van ser factors que van disminuir el risc de prescripció d'AS.

Conclusions. : L'assistència a LI (LID o LIT) es va associar a un increment de la utilització d'AS en nens. No van haver-hi diferències significatives entre ambdós tipus d'establiments, així que, basant-se en aquests resultats, no es pot recomanar un en perjudici de l'altre.

Font de finançament. Estudi finançat pel Medical Research Unit, pel Ringkjobing County i pel Danish Medical Research Council

Comentari crític. Aquest estudi de cohorts compleix els principals criteris de validesa exigibles a un disseny d'aquest tipus: la mostra va ser altament representativa (va incloure el 90 % de la població d'estudi): les pèrdues, que van correspondre a la negativa de cinc municipis a comunicar els seus resultats, no van estar relacionades amb l'objectiu de l'estudi; la selecció dels participants es va fer a partir de registres comunitaris; la seva inclusió a l'estudi es va produir en el moment d'ingressar en algun dels establiments estudiats; el seguiment dels nens va ser suficientment perllongat i complet per poder mesurar la variable de resposta principal ¹.

Els resultats són molt interessants per als pediatres d'atenció primària: fa temps que ja es coneixia la relació entre l'assistència a la llar d'infants i el risc d'infeccions². Tanmateix, la repercussió sobre la incidència de prescripcions d'AS no hi havia estat suficientment valorada. Les dades d'aquest estudi són concloents: l'assistència a qualsevol tipus de LI multiplica per dos el risc de prescripció d'un AS en comparació amb la no assistència a aquests centres. Aquest fet, juntament amb la important disminució de la prescripció d'aquests fàrmacs una vegada complert l'any d'edat- referida pels autors- indueix a aconsellar als pares que retardin la incorporació dels seus fills a la LI preferentment fins després del primer aniversari. Al nostre medi hi ha importants inconvenients per a que aquest fet es produeixi: la baixa maternal a Espanya és de 16 setmanes. És possible que aquesta situació es modifiqui pròximament: a Catalunya entrarà en vigor la pròxima tardor una mesura que facilitarà que un dels pares pugui reduir en un terç la durada de la seva jornada laboral durant vuit mesos- sense que això impliqui una disminució del sou- a partir del moment que acaba la baixa maternal. Una mesura d'aquest tipus pot retardar la incorporació dels nens a la LI. Un avantatge afegit de la incorporació retardada del nen a aquests establiments pot ser també una disminució del percentatge de resistències bacterianes com a conseqüència de la disminució del consum d'AS.³.

Bibliografia:

1. CASPe [fecha de acceso: 27 de julio de 2001].
   
   

2. Peterson C, Hakansson A. A retrospective study of respiratory tract infections among children in differents forms of day care Scand J Prim Health Care 1990; 8: 119- 22.
   
   

3. Goosens H, Sprenger M Community acquired infections and bacterial resistance BMJ 1998; 317: 654-7.

Revisor
Cristobal Buñuel
EAP Girona-4