|
Objectius.
Descriure l'espectre anatòmic dels diferents tipus de lesions tendinoses, la base teòrica que justifica l'ús de corticoides locals i revisar les evidències actuals dels seus potencials efectes beneficiosos i perjudicials.
Disseny.
Article de revisió
Mètode.
Cerca en les bases de dades de Cochrane Library, Embase i Medline de revisions sistemàtiques i assajos clínics aleatoris sobre aquest tema. Les recomanacions de l'autor es basen, en primer lloc, en les revisions sistemàtiques i, en segon lloc, si no es disposen de les revisions sistemàtiques, en assajos clínics aleatoris que segueixin els criteris de qualitat de Sackett i col·laboradors. No hi consta l'estratègia ni el període de cerca.
Resum.
Els diferents quadres lesionals de les estructures tendinoses (paratenonitis, tenosinovitis, tendinosi, entesopaties i esquinçades tendinoses) poden coexistir i poden ser difícils de diferenciar clínicament.
Els estudis histopatològics acostumen a mostrar més lesions degeneratives que inflamatòries (excepte en alguns casos de tenosinovitis). Per això seria preferible utilitzar el terme tendinosi en lloc de tendinitis.
La revisió de l'evidència clínica sobre l'efecte de les infiltracions de corticoides en les patologies tendinoses més freqüents (dit de molla, epicondilitis, tendinopatia aquil·liana i lesions del manegot dels rotatoris), només mostra evidències fortes que recolzen el seu ús en la primera d'elles.
L'absència d'evidències es pot deure tant a la veritable falta d'efecte de les infiltracions com a l'absència d'assajos clínics aleatoris de qualitat, ja que la majoria d'estudis presenten deficiències metodològiques greus (criteris d'inclusió heterogenis, mides de mostra petites, seguiments curts, variables de resultats poc adequades…).
La incidència global d'efectes adversos relacionats amb les infiltracions de corticosteroides és desconeguda.
Font de finançament.
No hi consta
Comentari crític.
La patologia tendinosa és un dels motius de consulta més freqüents a l'atenció primària i les infiltracions són una estratègia de tractament cada vegada més utilitzada en aquest àmbit. Per exemple, en els congressos de la SEMFyC és habitual que hi hagi tallers per ensenyar aquesta tècnica. Tot i així, en revisar les evidències d'eficàcia sobre aquest tipus de tractament en les principals patologies en les que s'utilitza, les dades són, si més no, controvertides. Per què es produeix aquesta discrepància? Aquest article és interessant perquè aporta una visió global al problema i apunta cap a algunes claus. En primer lloc, podria ser que hi hagués una veritable manca d'efecte de les infiltracions, no obstant això la percepció personal, evidentment subjecta a errors de biaix i subjectivitat, de molts clínics és probable que sigui diferent. Les dificultats d'uniformitat diagnòstica per l'escassa precisió clínica i la superposició de diferents modalitats de lesió, dificulten la selecció de pacients homogenis per ser avaluats i la identificació de potencials grups específics que es podrien beneficiar de les infiltracions d'esteroides. La manca d'uniformitat i l'escassa precisió en l'aplicació de la pròpia tècnica és un altre dels motius apuntats per l'article i, a més, justifica que la infiltració guiada ecogràficament comenci a ser popular. L'absència d'estudis histoplatològics que, igualment, permetrien identificar mecanismes lesionals susceptibles a prioiri de respondre a la teràpia antiinflamatòria és una de les altres claus que empra l'autor.
Revisor
Josep Maria Bordas
EAP Gòtic
|
