Objectiu. Descriure el consum d'herbes medicinals (HM) en pacients actualment en tractament crònic amb medicaments tradicionals.

Disseny. Estudi observacional de tipus transversal.

Emplaçament. Tretze centres urbans d'atenció primària de la Comunitat Valenciana.

Participants. Mostra obtinguda del total de pacients majors de 14 anys assignats als centres d'atenció primària estudiats i que utilitzen la targeta de prescripció crònica per a la recollida dels fàrmacs autoritzats.

Intervenció i mesures. Es va realitzar una enquesta estructurada (anònima i autoadministrada) amb els següents ítems: edat, sexe, nivell educatiu, freqüentació del sistema sanitari, utilització de medicaments i utilització d'herbes medicinals (nombre, origen de la prescripció, problema de salut que origina la prescripció i durada del tractament).

Resultats. Es van incloure 812 pacients. El 50,7 % eren dones amb una edat mitjana de 52,8 anys (DE 18,8), el 53 % tenien estudis superiors i respecte a la presa crònica de medicaments el 85,5 % en prenien més de tres.

Del total de pacients inclosos, el 19,6 % declaraven consumir HM (60 % dones, edat mitjana 55,8 anys) sense haver-hi diferències significatives per edat, nivell educatiu o nombre de fàrmacs consumits. La freqüentació d'aquest subgrup era de més de 10 visites al metge en l'últim any en el 42,8 %.

La mitjana de varietats d'HM presa era d'1,4 per usuari (en el cas dels homes 1,6). El 96,9 % les consumeixen per automedicació i d'una forma crònica discontínua en el 65 % dels casos. Els principals problemes de salut que originen el consum són: "per gust" 37 %, dispèpsia 19,5 %, ansietat o depressió 12,8 %, estrenyiment 11 % i insomni el 5,8 %. Es consumeixen a parts iguals varietats manufacturades i "a dojo".

Conclusions. Un de cada cinc pacients en tractament crònic amb fàrmacs tradicionals consumeix concomitantment HM. Els principals problemes de salut que l'originen són digestius i del sistema nerviós. Sembla més freqüent en el subgrup de les dones, encara que els homes consumeixen més varietats. La principal font d'origen és l'autoprescripció i el consum es fa majoritàriament de forma crònica.

Font de finançament. Institut Valencià d'Estudis en Salut Pública.

Comentari crític. És conegut de tots que cada vegada hi ha més persones que consumeixen herbes medicinals, aquest fet va associat a una creença de que com són naturals són segures, a l'important increment de campanyes publicitàries al seu favor així com dels punts de venda d'aquests productes: herbolaris, grans superfícies, "mercadillos"... Tot i que aquest estudi està realitzat amb pocs pacients, limitat a l'àmbit urbà i a més no inclou l'anàlisi d'algunes variables com: varietats HM consumides, possibles interaccions amb els fàrmacs tradicionals utilitzats, grau de coneixement de l'ús d'HM per part del metge de família... ens confirma que hi ha un percentatge alt de consum d'aquests productes implantat a la població general, i ens diu alguna cosa més: que acostuma a ser concomitant amb fàrmacs tradicionals, per autoprescripció i de forma crònica. El metge de família moltes vegades desconeix el seu consum i si el coneix de vegades tampoc sap amb total seguretat els seus efectes i això provoca que puguin passar desapercebudes possibles interaccions i efectes secundaris. Aquest estudi ens serveix perquè els metges de família siguem conscients d'aquests fets, registrem el consum d'HM i ens formem millor en les característiques, utilitat, reaccions adverses i interaccions d'aquests productes. Cal també que l'administració sanitària prengui part en el problema informant als usuaris sobre els possibles riscos per la seva salut derivats de la presa d'HM.