Objectiu. Descriure l'evolució del consum d'antidepressius i valorar l'impacte dels fàrmacs d'aquest subgrup comercialitzats més recentment.

Disseny. Estudi observacional retrospectiu.

Emplaçament. Atenció primària.

Participants Tots els envasos d'antidepressius dispensats a Zamora amb receptes de la Seguretat Social durant el període 1996-1999, obtinguts mitjançant el Sistema Informàtic de Gestió de Farmàcia de la Gerència d'Atenció Primària i classificats en: tricíclics, inhibidors de la monoaminoxidasa (IMAO), inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS) i heterocíclics.

Es van excloure: el liti i les associacions d'antidepressius amb altres fàrmacs.

Mesures. Es va obtenir per a cada principi actiu la DHD = dosi diària definida (DDD) x 1000 habitants i dia.

La DDD és la dosi mitjana diària de manteniment en adults, quan s'utilitza el fàrmac en la seva principal indicació. S'han utilitzat les DDD establertes en el Nomenclator Digitalis.

També es van calcular:

Percentatge d'utilització de cada fàrmac sobre el total d'antidepressius (DHD de cada fàrmac/DHD del total d'antidepressius) i percentatge d'increment al 1999 respecte del 1996 [(DHD99-DHD96) / DHD96] x 100.

Resultats. El consum total d'antidepressius ha augmentat un 47 % en el període estudiat, aquest increment ha estat progressiu (de 18,9 DHD al 1996 fins a 27,9 DHD al 1999).

Per grups:

1. Els que més augmenten són els ISRS en un 88 % (de 9,3 DHD al 1996 fins a 17,5 DHD al 1999). Aquest augment és sobretot a expenses de: citalopram (increment del 734 %), sertralina (218 %) i paroxetina (86 %).

2. Els heterocíclics augmenten en un 56 % (de 3,4 a 5,2 DHD), a causa principalment de venlafaxina amb un increment del 221 %.

3. En canvi disminueix el consum d'IMAO en un 71 % (de 0,4 a 0,1 DHD).

4. També baixa la prescripció de tricíclics en un 14 % (5,8 a 5,2 DHD) a expenses de la davallada en el consum total de clorimipramina i en segon lloc de amitriptilina.

Els cinc antidepressius més prescrits l'any 1996 per nombre d'envasos i en ordre decreixent eren: fluoxetina, paroxetina, clorimipramina, amitriptilina i maprotilina. L'any 1999 van ser: paroxetina, fluoxetina, sertralina, citalopram i venlafaxina.

Conclusions. S'observa un increment notable en l'ús d'antidepressius acompanyat d'un canvi en el perfil de prescripció: aquesta es desplaça cap als ISRS i alguns heterocíclics de recent comercialització, a expenses d'una davallada en el consum sobretot dels tricíclics més clàssics.

Font de finançament. No hi consta.

Comentari crític. L'increment en el consum d'antidepressius és degut al fet que la depressió és un dels principals motius de consulta en atenció primària (AP), amb una prevalença a Espanya del 4,5 % en homes i del 7,8 % en dones. També pot haver influït una major informació de la població, el fàcil accés al metge de família que s'ha convertit en un professional ben format per resoldre temes de salut mental i que aquests grups de fàrmacs són utilitzats també per altres indicacions molt prevalents en AP com trastorns de pànic, trastorns alimentaris...

El canvi en la prescripció cap als ISRS era previsible ja que aquests antidepressius tenen un perfil d'efectes secundaris més favorable, menys interaccions, major facilitat de dosificació, menys taxes d'abandonament i major seguretat en casos de sobredosi.

El que sorprèn és l'increment tant important (segurament al 2001 encara és superior) dels heterocíclics de recent comercialització sobre tot venlafaxina seguit de trazodona, mirtazapina i nefazodona, probablement a causa de l'atractiu teòric de la seva doble acció serotoninèrgica i noradrenèrgica i fonamentalment d'una forta promoció comercial.

Els ISRS són el grup d'elecció en el tractament de la depressió sense que hi hagi actualment diferències significatives en l'eficàcia entre els diferents principis actius del grup. No hem d'oblidar, els clàssics tricíclics que tot i el seus efectes secundaris segueixen tenint el seu paper important en terapèutica.

Reservarem el consum d'heterocíclics (per la seva menor experiència d'ús, seguretat a llarg termini i el seu alt cost) si el tractament amb tricíclics està contraindicat o ha fracassat.