Tornar al web de l'ICSTornar a Índex
E-mailCrèdits
991  La quimioteràpia postquirúrgica augmenta l'esperança de vida en pacients amb càncer gàstric
MacDonald JS, Smalley SR, Benedetti J, Hundahl SA, Estes NC, Stemmermann GN, et al. Chemoradiotherapy after surgery compared with surgery alone for adenocarcinoma of the stomach or gastroesophageal junction . N Engl J Med 2001; 345 (10): 725-30.
Article Original

Objectiu. Determinar l'eficàcia de la quimioteràpia i radioteràpia en pacients amb càncer gàstric després de la resecció tumoral.

Disseny. Assaig clínic aleatori estratificat, segons l'estadiatge -estadificació- (T1, T2, T3 o T4) i l'afectació de ganglis limfàtics (cap gangli afectat, d'1 a 3 positius, 4 o més).

Emplaçament. Multicèntric. EUA.

Pacients. 556 pacients intervinguts d'adenocarcinoma d'estómac o de la unió gastroesofàgica. Era requisit que els marges de la resecció de la peça histològica estiguessin lliures de tumor.

Intervenció. Grup control (GC): Únicament intervenció quirúrgica.

Grup intervenció (GI): Quimioteràpia i radioteràpia postquirúrgica. El tractament coadjuvant va ser el següent: 425 mg de fluorouracil per m2 de superfície corporal/dia més 20 mg de leucovorina per m2/dia, durant 5 dies, seguit de 4.500 cGy de radiació a 180 cGy/dia, 5 dies a la setmana, durant 5 setmanes. Es van administrar dosis modificades de leucovorina i fluorouracil els primers 4 dies i els últims 3 dies d'irradiació. Un mes després de finalitzada la radioteràpia es van donar 2 cicles de 5 dies de fluorouracil (425 mg m2/dia) més leucovorina (20mg/m2/dia).


Principals mesures. Mitjana de supervivència. Toxicitat derivada del tractament coadjuvant.

Resultats principals La mitjana de supervivència en el grup control (únicament cirurgia) va ser de 27 mesos, en comparació amb els 36 mesos del grup intervenció. La taxa de risc de mortalitat va ser d'1,35 (IC del 95 %, 1,09 a 1,66: p=0,005) i la taxa de risc de recidiva d'1,52 (IC 95 %, 1,23-1,86: p<0,001). Es va demostrar que hi va haver recidiva en el 64 % GC i el 43 % GI.

Només es va documentar l'evolució fins a la primera recidiva (categorització en tres grups). Les diferències van ser les següents (GC vs GI): local 29 % vs 19 %; regional (sobretot carcinomatosi peritoneal) 72 % vs 65 %; i a distància 18 % vs 33 %.

Tres pacients (1 %) van morir per toxicitat derivada de la quimioradioteràpia; en el grup intervenció van haver-hi efectes tòxics de tercer grau en el 41 % de casos i de quart grau en el 32 %.


Conclusions. La quimioradioteràpia postoperatòria s'hauria de considerar en tots aquells pacients amb un alt risc de recurrència d'adenocarcinoma gàstric o de la unió gastroesofàgica després d'una resecció curativa.

Font de finançament. Estudi finançat en part per diversos Public Health Service Cooperative Agreement Grants del National Cancer Institute.

Comentari crític. Determinats malalts amb càncer gàstric, igual que en altres neoplàsies, recidiven encara que la resecció tumoral hagi estat completa. Els autors demostren en aquest treball que els tractaments coadjuvants amb quimioteràpia i radioteràpia postquirúrgica poden incrementar el nombre de pacients en remissió completa. Malgrat que els efectes adversos són freqüents i potencialment greus, semblaria raonable oferir els tractaments als pacients amb alt risc de recidiva, encara que els marges de la peça histològica estiguin lliures de malaltia.

Revisor
Ricard Carrillo
EAP Florida Sud

Anar amunt
Institut Català de la Salut