Lloc de treball. Universitat de les Illes Balears.

Grau acadèmic de l'autor. Catedràtica d'infermeria psiquiàtrica i salut mental.

Ressum narratiu. El mobbing és un atac o agressió psicològica per part d'un o diversos individus dèbils contra un altre considerat més fort (el concepte de fort es refereix a qualitats com ara el nivell d'estudis, la bellesa, la joventut, l'elegància, la coherència, etc.).

Històricament, el fenomen ha estat reconegut com a "síndrome del boc expiatori" i popularment se'l coneix com enveja i abús de poder a la feina.

El mobbing és considerat una de les violències més íntimes i clandestines del món del treball, una de les experiències més devastadores que pot sofrir un ésser humà, capaç de destruir-lo físicament i psicològica.

L'autora defensa la hipòtesi que el mobbing podria contextualizar-se en l'àmbit de l'estrès laboral, ja que les males relacions en el lloc de treball representen una de les principals fonts d'estrès (aquesta tesi també la defensen altres autors com González de Rivera i Fidaldo).

Una de les característiques més destacades de la síndrome és la dificultat de la víctima per entendre què està passant i organitzar conceptualment la seva defensa. Durant un període llarg i amb regularitat, la víctima és acorralada, se la col·loca en una posició d'inferioritat i se la sotmet a maniobres hostils i degradants. Es diu d'ella que té un tracte difícil, que té mal caràcter, cosa que és causa de conflicte, que no s'integra en el grup, fins i tot que està boja o desequilibrada psicològicament. Si aquesta síndrome no és reconeguda a temps pot evolucionar cap a: la depressió i/o l'estrès i l'ansietat.

Les conseqüències negatives s'estenen a l'organització, al rendiment del treball, a la professió i a la societat en el seu conjunt.

El mobbing s'ha descrit en institucions altament reglamentades i conservadores en les quals hi ha poca tolerància a la diversitat i forts vincles entre els seus membres, i on es consideren, el poder i el control, com a valors prioritaris sobre la productivitat i l'eficàcia.

Conclusió. Ens troben davant d'un problema de solució difícil per diversos motius.

En primer lloc, és difícil aportar dades que justifiquin l'agressió psicològica ja que no deixa marques objectivables encara que les seves conseqüències poden ser més nefastes que les produïdes per un maltractament físic. En segon lloc, és necessari sensibilitzar la resta del grup perquè entengui el problema i deixi de fer-se'n còmplice així com perquè no permeti que se'l manipuli emocionalment i pugui elaborar un pla de prevenció i defensa. Aprendre a ser impertorbable i no entrar en el joc de l'agressió serà un altre del passos que caldrà aprendre.

Comentari crític. Els maltractaments psicològics en el lloc de treball sembla que afecten més persones de les que ens poden imaginar, segons les conclusions de la jornada sobre mobbing celebrada a Barcelona el 28 de setembre de 2000. El fenomen afecta 12 milions de persones al continent europeu, i és superior en les dones (9 % front del 7 %, en homes). A Suïssa, com a país pioner en l'estudi del mobbing, s'estima que entre el 10 % i el 15 % dels suïcidis tenen el seu origen en la pressió psicològica a la feina.

Encara que aquest fenomen es planteja com a nou, ha existit sempre. Per ajudar a eliminar-lo cal reforçar en el lloc de treball els valors ètics, la justícia, l'equitat, la bona comunicació i la salut mental.