La socialització de la MBE (medicina basada en l'evidència) i el seu ús com a base científica i metodològica per ajudar a prendre decisions en el camp de la tecnologia sanitària ha comportat la disponibilitat d'un elevat nombre de guies de pràctica clínica (GPC).

Atès que l'evidència "en majúscula" és la mateixa per a tothom, el motiu de l'elevat nombre de guies és atribuïble no tant a l'existència de diferències de contingut científic, sinó més aviat a la necessitat d'adaptar els coneixements científics disponibles a l'entorn real en què es prenen les decisions, a la de dotar les GPC d'un disseny amistós i a la necessitat de definir la millor eina d'implantació possible. Aquests són els elements fonamentals que determinaran la capacitat de les GPC de fidelitzar el seu ús en les decisions dels professionals sanitaris. Per això cal aprofundir més en aquests aspectes (adaptació, disseminació i implantació), cal que els experts facilitin eines de comparació i selecció de GPC (com ara la col·laboració AGREE) i finalment, cal aplicar economies d'escala i concentrar en els experts les tasques de revisió de la literatura científica i l'establiment dels nivells d'evidència.