Objectiu. Investigar l'existència del ronc en els infants i avaluar-ne l'associació amb les dades antropomètriques i les troballes clíniques de les vies respiratòries superiors.

Disseny. Estudi transversal i descriptiu.

Emplaçament. Escoles de l'àrea urbana i de 3 comunitats rurals de la regió del Lacium, al centre d'Itàlia.

Participants. 2.209 infants entre els 10 i 15 anys. Es van seleccionar tots els escolars de determinades classes d'escoles de primària i secundària, escollides a l'atzar. La taxa de resposta va ser del 90,5 %.

Mesures. Durant els anys 1990 i 1991 es va passar un qüestionari d'autoresposta als pares on es preguntava: si el nen roncava i la intensitat del ronc, els antecedents d'asma, rinitis, otitis i l'exposició al fum, la tonsil·lectomia i/o l'adenoidectomia. Es van avaluar l'estatus socioeconòmic, el nombre de persones i les habitacions de la llar. Es va fer un examen clínic del nen en què es va mesurar el pes, la talla i l'índex de massa corporal (IMB). Es va avaluar la permeabilitat nasal, la presència de desviació septal i la mida de les amígdales. Es van obtenir 997 mostres de sang per mesurar, en especial, el nivell d'hemoglobina.

Resultats. La freqüència dels roncadors habituals va ser del 5,6 %. Els nois ho van ser significativament més que les noies (OR: 1,55; 95 % CI: 1,04-2,03), i el més grans de 15 anys tenien més risc de ser roncadors habituals (OR: 3,32; 95 % CI: 1,5-7,4). El ronc també va augmentar significativament en nens amb IMB > percentils 90 - 95. Els nens amb pares fumadors tenien més probabilitat de ser roncadors que els nens amb pares no fumadors (OR: 1,58; 95 % CI: 1,03-2,4). El ronc es va detectar amb més freqüència en infants amb antecedents de: asma, rinitis, otitis, i adenoidectomia prèvia. Pel que fa a l'examen clínic es va trobar que el ronc s'associava amb nens que patien desviació del septe nasal, obstrucció nasal i marcat augment amigdalar. El valor mitjà d'hemoglobina de la població va ser de 13,8 g/dL, mentre que en el grup de roncadors habituals va ser de 14,14 g/dL (P = 0,006).

Conclusions. Els principals determinants del ronc són: el pes corporal, i la permeabilitat nasal i faríngia. Les concentracions d'hemoglobina a la sang superiors en roncadors suggereixen que aquests nens poden patir una dessaturació d'oxihemoglobina durant el son. Tenir presents els diferents factors de risc, i les seves relacions, ens pot ajudar a una aproximació clínica millor al nen roncador.

Font de finançament. No hi consta.

Comentari crític. La importància clínica del ronc en el nen s'ha subestimat sovint, si bé sabem que pot estar relacionat amb els trastorns respiratoris i l'apnea obstructiva del son que, a la vegada, poden tenir repercussions clíniques importants com ara els trastorns de comportament, els retards de creixement o l'afectació cardiovascular secundària.

L'article descriu la relació dels diferents factors de risc ambientals i personals amb aquesta simptomatologia, i estableix que la presència de 2 o 3 factors de risc principals té el doble de prevalença entre els roncadors en relació amb els que no ho són. Aquestes dades seran importants a l'hora d'avaluar aquests nens. A més, l'adenoidectomia (sense amigdalectomia) es presenta com un factor de risc del ronc, quan és un dels mitjans terapèutics més utilitzats en els trastorns respiratoris del son. Els autors ho atribueixen al fet que la hipertròfia adenoïdal durant el creixement pot produir canvis anatòmics de la faringe que posteriorment provocaran el ronc.

La diferència entre el valor mitjà d'hemoglobina de la població i el trobat en el grup de roncadors habituals, si bé és significativa estadísticament, no sembla important, clínicament. Caldria, doncs, un seguiment d'aquests nens, per veure quina és la seva evolució i establir la importància d'aquesta dada.