|
Objectiu.
Validar i adaptar al castellà el qüestionari Dyspepsia Related Health Scales (DRHS), instrument que avalua la qualitat de vida associada a la dispèpsia.
Disseny.
Estudi per enquesta i validació de qüestionaris.
Emplaçament.
Dos centres d'atenció primària, dues consultes externes hospitalàries de reumatologia i una altra de digestiu. Madrid.
Participants.
234 subjectes, 163 amb símptomes dispèptics i 71 voluntaris sans, que van contestar el qüestionari. La dispèpsia podia ser d'origen funcional o secundària al consum de fàrmacs.
Resultats.
La mitjana d'edat és de 49,1 anys (DE 18), un 60,7 % són dones. L'índex d'acord entre jutges de Hambleton i Robinelli (que avalua la validesa de contingut) sempre va estar per sota de 0,41. La validesa de construcció, valorada a través de l'anàlisi factorial de les respostes de les persones enquestades, va demostrar que cada subescala pot considerar-se com a unidimensional, tant en dispèptics com en sans. La fiabilitat va ser satisfactòria (alfa de Cronbach 0,92) i l'estabilitat de les mesures (test-retest) excel·lent, amb un coeficient de correlació de 0,95. La validesa convergent amb l'EuroQoL va ser moderada, amb un coeficient de correlació de 0,54 (p<0,001). La validesa predictiva, avaluada en administrar el qüestionari 12 dies després de tractar la dispèpsia, va evidenciar que hi havia una correlació de 0,47 entre les dues mesures (p<0,001), una relació entre les variacions de la puntuació i l'evolució clínica del pacient.
Conclusions.
La versió espanyola del DRHS, denominada QoL-PEI (qüestionari de qualitat de vida en relació amb els problemes d'estómac i intestinals), presenta unes bones propietats mètriques i ha demostrat ser capaç de predir l'evolució de la dispèpsia.
Font de finançament.
No hi consta.
Comentari crític.
La dispèpsia és un motiu freqüent de consulta. Les seves manifestacions clíniques són variades: dolor o molèstia abdominal, pirosi, nàusees, vòmits, sacietat precoç, plenitud postprandial i o plenitud gàstrica. Es calcula que la seva prevalença a Espanya és del 25 %, i en un 50 % dels casos és de tipus funcional.
A part dels resultats de la validació, als quals els clínics no hi estem acostumats, l'interessant de l'article és que ens presenta un qüestionari fiable i vàlid en el nostre medi, que és senzill i factible de ser passat en la consulta. Consta de 18 preguntes dividides en 4 subescales: a) gravetat i intensitat dels símptomes habituals; b) intensitat del dolor; c) discapacitat deguda al dolor; d) satisfacció amb la salut, influida pels problemes de dispèpsia. El temps mitjà utilitzat per completar-lo va ser de 12,7 (DE 6,02) minuts.
Utilitat clínica del qüestionari: La dispèpsia, sobretot la funcional, és difícil de tractar i d'establir quins són els fàrmacs més eficaços per a fer-ho. El qüestionari ens pot servir per valorar la repercussió dels símptomes dispèptics i la interferència que puguin provocar aquests en la vida del pacient, cosa que ens és d'utilitat a l'hora de decidir quins pacients cal tractar, amb quin tipus de tractament (segons la gravetat i el tipus de símptomes), i posteriorment, poder fer un seguiment del pacient i de l'eficàcia i satisfacció del tractament. En l'article podem disposar del qüestionari complet.
Revisor
Xavier Puigdengolas
EAP Florida Sud

|