Mesures.

Aparició de diabetis diagnosticada per un test anual de tolerància oral a la glucosa (³ 200 mg/dl a les 2 hores després d'una càrrega de 75 gr. de glucosa).

Aparició de diabetis en un test semestral de glucosa en dejú (³126 mg/dl). Ambdós tests s'han de confirmar després de 6 setmanes.

Mesura anual de l'activitat física amb el Modifiable Activity Questionnaire.

Mesura anual de la ingesta calòrica amb el Blood Food Frequency Questionnaire.

Resultats. Es van seguir els tres grups durant 2,8 anys. El 99,6 % del participants eren vius en acabar l'estudi. El 92,5 % havia acomplert el pla de visites establert en els 5 mesos previs. Les característiques basals, incloent tots els factors de risc mesurats per diabetis, eren iguals per als tres grups.

El 50 % dels participants en la intervenció de l'estil de vida havien aconseguit una pèrdua de pes de ³ 7 % a les 24 setmanes. Un 38 % tenien una pèrdua de pes ³ de 7 % en el moment de la visita més recent. Un 74 % dels participants en la intervenció de l'estil de vida havien aconseguit la fita de fer 150 minuts d'exercici a la setmana, a les 24 setmanes. Un 58 % la mantenien en la visita més recent.

La disminució de la ingesta energètica va ser de 249 ± kcal. en el grup de placebo i de 296 ± 23 kcal. en el grup tractat amb metformina, mentre que en el grup amb intervenció en l'estil de vida va ser de 450 ± 26 kcal (P < 0,001). La ingesta de greixos (34,1 % en el moment de l'inici de l'estudi) va baixar a 0,8 ± 0,2 % en els grups tractats amb placebo i metformina i a 6,6 ± 0,2 en el grup amb intervenció en l'estil de vida (P < 0,001). La proporció de participants que van prendre almenys un 80 % de la dosi prescrita de medicació va ser del 77 % en el grup de placebo, versus el 72 % del grup de metformina.

Incidència de diabetis. La incidència de diabetis va ser d'11, 7,8 i 4,8 casos per 100 individus en els grups de placebo, de metformina i en el de canvis en l'estil de vida, respectivament. En el grup amb canvis en l'estil de vida hi va haver una incidència de diabetis un 58 % menor que en el grup de placebo (IC: 95 %; 48 - 66 %).En el grup en tractament amb metformina, la incidència va ser 31 % menor que en el grup amb placebo (IC:95 %; 17 - 43 %).

Cap d'aquests resultats es veia afectat per ajustaments motivats per les característiques basals.

El nombre de persones que cal tractar per prevenir un cas de diabetis va ser de 6,9 % (IC: 95 %, 5,4 - 9,5), amb la intervenció en l'estil de vida, i de 13,9 % (IC: 95 %, 8,7 - 33,9), amb tractament amb metformina.

L'estudi no va tenir la potència suficient per determinar el significat dels efectes dintre dels diversos subgrups.

La intervenció en l'estil de vida va ser molt eficaç dintre dels diversos subgrups sense que s'observesin diferències entre ells. La intervenció en l'estil de vida va ser molt efectiva dintre de tots els subgrups. La intervenció en l'estil de vida va ser significativament molt més efectiva en les persones que en el moment de l'inici de l'estudi tenien uns nivells més baixos de glucosa a les 2 hores de sobrecàrrega oral.

L'efecte de la metformina va ser menor en pacients amb un índex de massa corporal menor o amb una glucosa en dejú, inferior.

L'avantatge de la intervenció en l'estil de vida sobre el tractament amb metformina va ser major en persones més grans i en aquelles amb un major índex de massa corporal.

La glucèmia basal va baixar, durant el primer any en el grup tractat amb metformina i en el grup tractat amb actuació sobre l'estil de vida, mentre que va pujar en el grup amb placebo. En els següents anys la glucèmia basal va pujar en els tres grups.

Efectes adversos: Hi va haver un nombre major d'efectes gastrointestinals en els pacients tractats amb metformina (77,8 episodis/100 persones/ any) que en els pacients tractats amb placebo (30 episodis/100 persones/ any) o en els pacients amb intervenció sobre l'estil de vida (129 episodis/100 persones/ any).

No es van atribuir ni morts ni hospitalitzacions a cap de les intervencions.

Font de finançament. Estudi finançat per diverses entitats públiques i privades.

Comentari crític. Es tracta del primer assaig clínic en què es comparen mesures d'intervenció en l'estil de vida amb tractament en la prevenció de l'aparició de la diabetis tipus 2.

Els resultats de l'estudi demostren una eficàcia significativa en la prevenció de la diabetis, tant amb la intervenció farmacològica com amb la intervenció en els hàbits de vida, però més gran amb aquesta última.

És un estudi realitzat en població dels Estats Units. Per tant, s'ha de tenir una certa cautela en extrapolar els resultats a la nostra població, tot i que no es veuen diferències en els diversos subgrups poblacionals de l'estudi.