Objectiu. Conèixer la prevalença d'hipotensió ortostàtica (HO) i els factors associats amb aquest fenomen en ancians amb hipertensió arterial, tractats en atenció primària.

Disseny. Descriptiu, transversal.

Emplaçament. Atenció primària (centre de salut urbà).

Participants. Mostra aleatòria de 295 pacients de 65 anys o més amb hipertensió arterial.

Intervenció i mesures. Es va definir l'HO com una disminució de 20 o més mm HG en la pressió arterial sistòlica o de 10 mm HG en la pressió arterial diastòlica després d'1 o 5 minuts d'estar dret.

Resultats. La prevalença global d'HO va ser del 14,6 %. La prevalença d'HO sistòlica després d'1 i 5 minuts va ser del 5,8 % en els dos casos. En el cas de l'HO diastòlica va ser del 5,1 % al minut i del 4,1 % als 5 minuts.

L'anàlisi de regressió logística va detectar una associació estadísticament significativa (p<0,05) entre la presència d'HO global i les variables: major elevació de la tensió arterial sistòlica inicial, presència de símptomes d'HO (encara que només el 25,6 % dels pacients amb HO en tenien símptomes) i tabaquisme.

Tanmateix, es va trobar una associació entre l'ús de blocadors beta i blocadors dels canals del calci no dihidropiridínics i la presència d'HO al cap d'un minut d'estar dret. Per últim, el consum de tabac es va associar amb l'HO al cap de 5 minuts d'estar dempeus.

Conclusions. La prevalença d'HO és elevada i justifica la seva identificació sistemàtica en pacients amb hipertensió arterial, atès que només 1 de cada 4 pacients amb HO presenta símptomes. És possible que el consum de tabac i d'alguns agents antihipertensius s'associïn amb una major prevalença d'HO.

Font de finançament. No hi consta.

Comentari crític. L'estudi té un disseny correcte per donar resposta a la pregunta que es planteja. Sembla raonablement lliure de biaixos i la metodologia és la correcta i recomanada. A més, els metges participants van rebre un entrenament específic i la proporció de no-respostes, que és el problema principal d'aquests estudis, va ser baixa.
Els autors proposen, per tant, fer una identificació sistemàtica de l'HO, a causa de la seva prevalença elevada i apunten que un millor control de la tensió arterial sistòlica podria disminuir la prevalença d'HO. És important recalcar que, encara que s'ha millorat molt, el control de la hipertensió arterial (especialment de la tensió arterial sistòlica, més associada al risc cardiovascular que la tensió arterial diastòlica) és encara una assignatura pendent al nostre medi. De totes maneres, pocs dels casos (1 de cada 4) tenien clínica, i queda per determinar, mitjançant estudis prospectius, la significació clínica a llarg termini de l'HO. L'estudi de les variables associades aporta dades interessants, però caldria un altre tipus de disseny per confirmar les hipòtesis d'aquests estudis.