Objectiu. Estudiar si la proporció de persones de 75 anys o més i de dones ha augmentat en els assaigs clínics randomitzats (ACR) sobre síndromes coronàries agudes.

Fonts d'informació. Estudi bibliomètric, amb revisió de Medline i Cochrane i altres fonts (metaanàlisis, articles de revisió i llibres).

Selecció dels estudis. Per fer la selecció es van revisar els ACR sobre síndromes coronàries agudes (infart agut de miocardi, angor inestable o altres síndromes coronàries agudes) en el període 1966 - 2000, en llengua anglesa, amb 50 o més pacients i end points clínics.

Extracció de les dades. La van realitzar dos revisors independents, estudiant les variables següents: any de publicació, finançament, fàrmacs utilitzats, fase de l'estudi, localització, diagnòstic, nombre de pacients, edat dels pacients, sexe i causes d'exclusió.

Resultats. Es van revisar un total de 593 ACR. La proporció d'ACR publicats amb exclusió explícita per edat va disminuir del 58 % en el període 1966 - 1990, fins al 40 %, en el període 1991 - 2000. La proporció d'ACR amb pacients de 75 anys o més va ser del 2 % en el període 1966 - 2000 i va augmentar fins al 9 % en la dècada 1991 - 2000, encara que el 37 % dels infarts aguts de miocardi es donen en aquest segment de població. La proporció d'ACR amb dones va augmentar del 20 % (1966 - 1990) fins al 25 % (1991-2000), malgrat que el 43 % dels infarts aguts de miocardi als Estats Units els pateixen les dones.

Conclusions. Les dones i la gent gran estan poc representades en els ACR sobre síndromes coronàries agudes. L'edat i el sexe són factors que tenen influència sobre el pronòstic de les síndromes coronàries agudes, l'eficàcia i la seguretat dels fàrmacs utilitzats, raó per la qual és necessari no excloure aquests pacients.

Font de finançament. Una part pel National Institute of General Medical Sciences.

Comentari crític. Malgrat que gran part dels infarts aguts de miocardi succeeixen en persones d'edat avançada i dones, és escassa la representació d'aquesta població en els ACR. Com a limitacions importants de l'estudi podem destacar l'exclusió dels ACR en llengua no anglesa i el fet que no s'hagi revisat l'altra gran base de dades (Embase), encara que la revisió de la Cochrane i altres estratègies de recerca pot minimitzar aquest biaix.

De fet, la major part dels fàrmacs s'utilitzen en persones de més de 65 anys, població en què la prevalença de la major part de malalties i factors de risc és més elevada. Però, paradoxalment, la major part d'ACR es fan en gent relativament jove. Un altre punt important és que en la gent gran hi ha canvis farmacocinètics i farmacodinàmics que fan que les reaccions adverses als medicaments siguin més freqüents i greus. Tampoc sembla gaire ètic posar limitacions per l'edat avançada si el tractament és potencialment útil. Altres estudis han assenyalat un pronòstic pitjor en les dones que han patit síndromes coronàries agudes. Malgrat que la proporció de gent d'edat avançada i de dones amb síndromes coronàries agudes ha anat creixent de manera important els últims anys, aquest fet no ha anat acompanyat d'un augment significatiu de la proporció d'ACR. Caldria, per tant, conscienciar els investigadors de la importància de no excloure aquesta població i que els comitès ètics no autoritzin els ACR amb limitacions per edat i sexe, en els casos en què els tractaments siguin potencialment útils.