Objectius. Actualitzar el maneig de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) en situació estable.

Proves diagnòstiques. Cal confirmar el grau d'obstrucció del flux aeri per espirometria (FEV₁/ FVC < 70 %).

Després de la inhalació d'un ß2-agonista de curta durada, un increment del FEV₁ inferior a 200 ml suggereix més la presència de MPOC que d'asma.

La radiografia de tòrax permet excloure altres diagnòstics (com són la tuberculosi o el càncer).

Cessació tabàquica. Deixar de fumar alenteix la disminució de la funció pulmonar i millora la taxa de supervivència. Si cal, s'utilitzaran substituts de nicotina o bupropió.

ß2-agonistes de curta durada. Una revisió sistemàtica va trobar que augmenten el FEV1 (una mitjana de 0,14 l) i el PEF postbroncodilatació i redueixen la dispnea, comparats amb placebo.

És preferible el seu ús "a demanda" perquè no hi ha evidències convincents que l'ús "regular" sigui més beneficiós.

Anticolinèrgics. Els assajos clínics els demostren, almenys, tan eficaços com els ß2-agonistes de curta durada en la millora dels símptomes i de la funció pulmonar, a curt termini. El seu inici d'acció és més lent i l'efecte broncodilatador més sostingut.

Es recomanen sols de forma regular quan amb l'ús de ß2-agonistes de curta durada "a demanda" continuen els símptomes.

ß2-agonistes de llarga durada. Una revisió sistemàtica va trobar que produeixen un petit augment del FEV1 (~ 0,1 l) comparat amb placebo. Tot i així, dos assajos clínics demostren que són tan eficaços com l'ipratropi en reduir la dispnea i augmentar el FEV1i que proporcionen una broncodilatació sostinguda millor a les 12-24 h.

Teofil·lina. Redueix els símptomes i augmenta el FEV1 a curt termini. Pel seu estret marge terapèutic i pel risc d'efectes adversos greus, cal reservar-la per a quan amb altres broncodilatador no es controlen els símptomes.

Combinació de broncodilatadors. Els assajos clínics proven augments addicionals del FEV1 en combinar broncodilatadors quan, per separat, no es controlen adequadament els símptomes.

Cortocosteroides inhalats. El seu paper és controvertit. Actualment, s'haurien de reservar per a MPOC amb FEV1 < 50 % i exacerbacions freqüents o per aquells pacients que han respost per espirometria als corticosteroides inhalats.

L'ús de corticoides via oral a llarg termini no es recomana per la seva poc favorable relació benefici/risc.

Dispositius inhaladors. Els inhaladors pressuritzats continuen sent d'elecció. Les cambres d'inhalació es reserven per a quan hi ha dificultats de coordinació o dificultats per aguantar la respiració. Els inhaladors de pols seca solen ser més cars i requereixen una força mínima d'inspiració (aprox. 30 l/min).

Abans de prescriure solucions per nebulització s'hauria d'haver provat la teràpia inhalada convencional a dosis màximes, amb cambres espaiadores, si cal.

Mucolitics. Una revisió sistemàtica ha trobat que el seu ús a llarg termini (fins a 24 mesos) redueix el nombre d'exacerbacions (de 2,7 a 1,92 a l'any). Tot i ser un benefici modest, podrien ser útils en MPOC amb exacerbacions freqüents o severes tot i el tractament estàndard.

Vacunes. Es recomana la vacuna antigripal anual i la vacuna antipneumocòccica polisacàrida.

Antibiòtics. No hi ha evidències per recomanar el seu ús profilàctic en la MPOC estable.

Rehabilitació pulmonar. Els programes d'almenys 4 setmanes i que inclouen aprenentatge d'exercicis, educació i intervencions psicològiques/conductuals (incloses estratègies per reduir el tabaquisme), poden reduir la dispnea, augmentar la mobilitat i millorar la qualitat de vida del pacient.

Oxigenoteràpia. L'oxigenoteràpia domiciliària d'almenys 15 hores/dia, en pacients amb hipoxèmia severa, millora la supervivència (però no, si la hipoxèmia és moderada).

Font de finançament. No hi consta

Comentari crític. L'article resulta interessant perquè actualitza breument el maneig d'una malaltia tan freqüent com la MPOC. Tot i no ser una revisió sistemàtica, recull la informació objectiva que s'ha anat generant i, en base a una extensa bibliografia (57 referències: 29 assajos clínics i 5 metaanàlisis), resumeix els coneixements actuals sobre les diferents alternatives terapèutiques disponibles. L'article no tracta, però, de les exacerbacions agudes.