Objectiu. Comparar la nitroglicerina transdèrmica (NTG) amb les infiltracions de corticoides en la tendinitis del manegot dels rotatoris.

Disseny. Assaig clínic aleatori.

Emplaçament. Àrea bàsica semirural de la província de Barcelona.

Participants. 48 pacients amb el diagnòstic clínic de tendinitis del manegot dels rotatoris, que no havien respòs prèviament al tractament amb antiinflamatoris no esteroïdals, van ser assignats a rebre aleatòriament una infiltració local amb esteroides i anestèsics o amb nitroglicerina transdèrmica.

Mesures. La variable principal d'estudi va ser el dolor, mesurat amb l'escala visual analògica (EVA), en el moment de la inclusió i als 7 dies. Es va considerar com a una millora total en els casos en els quals el dolor havia disminuït més de 5 punts.

Resultats. Dels 24 participants que van rebre una infiltració local, 22 van presentar una millora total (79 %). En el grup tractat amb nitroglicerina els pacients que van presentar una millora total van ser 5 (21 %). La diferència de proporcions va ser estadísticament significativa (0,58 IC del 95 %, 0,35-0,81).

Conclusions. La nitroglicerina transdèrmica és menys eficaç que les infiltracions en la tendinitis del manegot dels rotatoris.

Font de finançament. No hi consta.

Comentari crític. La síndrome de l'espatlla dolorosa és un motiu de consulta extraordinàriament freqüent en l'atenció primària. Per al seu tractament s'han proposat múltiples estratègies conservadores. Sense anar més lluny, en el capítol dedicat a l'espatlla dolorosa del Clinical Evidence¹ s'avaluen 19 tipus diferents d'intervencions terapèutiques. Únicament dues d'aquestes reben l'etiqueta de "probablement beneficioses" i, a més, en dues condicions específiques (capsulititis adhesiva i tendinitis calcificant).

L'estudi de Pons et al., que compara la NTG i les infiltracions d'esteroides, és interessant perquè s'ha realitzat en el nostre medi i perquè posa de manifest una eficàcia baixa i un percentatge elevat d'efectes adversos amb la NTG. No obstant això, els mateixos autors reconeixen dues limitacions importants del seu estudi: l'absència d'una variable de resultats objectiva (com podria ser el rang de mobilitat articular) i la falta d'un grup placebo, cosa que suposa una limitació important si es té en compte que una de les intervencions és una infiltració i està descrit que aquesta tècnica comporta un efecte placebo important. A aquestes dues limitacions, caldria afegir-hi una tercera: l'estudi no esmenta si els grups són comparables en el moment de la inclusió quant a la variable de resultats (dolor mesurat per EVA), la qual cosa qüestionaria, si no s'ha tingut en compte, la seva comparabilitat.

Una metaanàlisi publicada en el Brisitsh Medical Journal l'any 1998² sobre l'eficàcia de les diverses intervencions terapèutiques en l'espatlla dolorosa i un article de revisió recent publicat en la mateixa revista(3) sobre l'eficàcia de les infiltracions en diverses patologies tendinoses, coincideixen en què la majoria d'estudis d'intervenció publicats sobre l'espatlla dolorosa, presenten problemes qualitatius seriosos que afecten, fonamentalment, a la manca d'homogeneïtzació dels criteris diagnòstics i de les variables de resultats i a la mida reduïda de les mostres. Speed, en el seu article de revisió³, conclou que l'absència d'evidències es pot deure tant a la vertadera falta d'eficàcia de les intervencions com a l'absència d'estudis de qualitat.

Bibliografia:

1. Speed C, Hazelman B, Shoulder pain. En: Barton S editor. Clinical evidence. London BMJ Publishing group. Juny 2001: 850-64.
   
   

2. Green S, Buchbinder R, Glazier R, Forbes A. Systematic review of randomised controled traisl of intervencions for painful shouler: selection criteria, outcome assessment, and efficay. BMJ 1998; 316: 354-60.
   
   

3. Speed CA. Corticosteroid injection in tendon lesions. BMJ 2001; 323: 382-6.
   
   

   Revisor
   Josep Maria Bordas
   EAP Gòtic