No és habitual en la ja llarga trajectòria del Recull de Revisions Bibliogràfiques Clíniques, destacar en l'editorial un article de psiquiatria, però, en aquest cas, ens ha semblat oportú comentar un article de revisió d'en Quintí Foguet de l'EAP Anglès sobre les implicacions clinicoterapèutiques de la pseudodemència depressiva, que hem titulat: "una demència de mentida" .
És evident que en la pràctica clínica es tracten pacients que semblen tenir una demència primària, quan en realitat estan presentant una disfunció; aquesta pseudodemència apareix, comunament, al final de la vida adulta i a la tercera edat, on l'existència d'alteracions cognitives importants tenen la suficient entitat clínica per presentar-se en primer pla, possibilitant així la seva confusió amb una demència.
Les manifestacions clíniques, evolutives i de resposta al tractament segueixen sent els criteris més utilitzats per diferenciar ambdues entitats; tanmateix, no pot obviar-se que una part dels pacients evolucionen cap a una demència, per la qual cosa els primers estadis poden constituir períodes preclínics de demència.
L'autor de l'article de revisió ens dona, en el seu comentari crític, pautes per estudiar de forma objectiva el trastorn cognitiu mitjançant la utilització d'eines útils i senzilles que, emprades amb caràcter sistemàtic, permetran establir si es tracta d'un diagnòstic de pseudodemència o de demència establerta.

Montserrat Martínez Morales
Secretària Tècnica