|
Objectius:
Determinar si els antitussígens són eficaços
per disminuir la intensitat i/ o durada de la tos en nens amb
infecció del tracte respiratori superior (ITRS).
Fonts de dades:
Es van revisar,
sense restricció d'idioma, les següents bases de dades: Registre
Cochrane d'assaigs clínics (AC), Registre específic del Grup
Cochrane d'infeccions respiratòries agudes, Medline, Embase,
Registre d'investigació nacional de salut del Regne Unit, revisió
del llistat de referències bibliogràfiques dels estudis recuperats i
col·lecció personal de referències dels autors de la revisió
sistemàtica (RS). Es va intentar contactar amb els autors dels
articles recuperats i amb la indústria farmacèutica per tal
d'identificar treballs addicionals no publicats.
Selecció dels estudis:
Criteris d'inclusió: 1) estudis fets en població d'edat inferior a 16 anys; 2) els medicaments avaluats eren antitussígens que era possible adquirir sense recepta mèdica; 3) la variable de resposta dels estudis va ser la tos (intensitat, durada); 4) els estudis van ser AC aleatoris (ACA) que disposaven d'un grup control que va rebre placebo.
Criteris d'exclusió: 1) pacients amb tos
crònica, definida com "tos de més de tres setmanes de durada en nens
amb una malaltia crònica subjacent (asma, TBC)"; 2) estudis fets amb
antitussígens no convencionals, com ara herbes o preparats
homeopàtics; 3) estudis fets amb preparats amb vies d'administració
diferents de l'oral.
Resultat principal:
Es van identificar 328 articles. Sis ACA, amb 438 nens, van complir els criteris de selecció. L'heterogeneïtat dels estudis no va fer possible una metaanàlisi.
Antitussígens: Un ACA va comparar tres grups de pacients tractats respectivament amb dextrometorfan, codeïna o placebo durant tres dies. La codeïna i el dextrometorfan no van ser més eficaços que el placebo (P=0,41). No van existir diferències significatives quant a la incidència d'efectes secundaris.
Mucolítics: Un estudi amb el mucolític letosteïna va produir una millora dels símptomes entre el quart i el desè dia d'administració en una escala d'intensitat de la tos de quatre punts. La millora va ser de 0,2 punts (P< 0,01).
Antihistamínics-descongestius: Dos estudis van comparar una combinació d'aquests dos tipus de fàrmacs amb placebo.
La combinació bromfeniramina- fenilpropanolamina no va ser més eficaç que el placebo per reduir el percentatge de nens amb tos a les dues hores de l'inici del tractament (P=0,53). Els nens que van rebre el medicament actiu van presentar somnolència amb més freqüència que el grup control. La combinació bromfeniramina- fenilefrina-fenilpropanolamina no va ser més eficaç que el placebo (P=0,5) o la no administració de tractament (0,8).
Altres combinacions de fàrmacs: Un estudi
va comparar tres grups d'intervenció: triaminicol, dorcol o placebo.
No van existir diferències significatives entre els tres grups (P=0,5).
Antihistamínics: Un estudi va
comparar clemastina, clorfeniramina i placebo. Es va produir una
millora espontània en els tres grups sense diferències
estadísticament significatives (P=0,2).
Conclusions:
Actualment no existeix
evidència suficient per recomanar la prescripció d'antitussígens en
les ITRS, per la qual cosa aquests productes no haurien de ser
utilitzats com a tractament d'inici. La letosteïna va produir una
millora simptomàtica estadísticament significativa però de
rellevància clínica nul·la.
Conflicte d'interesos:
Estudi finançat per la
Universitat de Bristol
Comentari crític:
Aquesta RS compleix els criteris exigibles a un disseny d'aquest tipus. Va existir una gran heterogeneïtat dels ACA individuals valorats quant a la mesura de la variable de resposta principal, fàrmac avaluat o nombre de pacients perduts durant el període de seguiment. Van existir, també, algunes mancances de tipus metodològic en alguns estudis: en tres ACA no es va indicar si va existir algun tipus d'ocultament de la intervenció als pacients i/ o metges. Cap estudi va descriure el procés d'aleatorització.
Les ITRS són el primer motiu de consulta en les consultes de pediatria d'atenció primària (AP) i són la patologia que produeix una major despesa farmacèutica en el nostre medi 1,2,3. No existeixen al nostre àmbit estudis que analitzin els hàbits de prescripció dels pediatres d'AP en les ITRS. Tanmateix, sembla factible suposar que aquests hàbits són molt heterogenis i que oscil·len des de la no administració de medicació fins a la prescripció d'algun dels productes analitzats en la RS de Schroeder et al. Per aquest motiu, els seus resultats són especialment importants per als pediatres d'AP; en ocasions pot resultar més fàcil, per la pressió assistencial, receptar un medicament per l'alleujament simptomàtic de la tos que invertir un o dos minuts en explicar als pares que les ITRS són processos autolimitats i que, en la majoria de les ocasions, els antitussígens- descongestius- mucolítics no contribueixen a alleujar els símptomes. En ocasions, l'actitud d'emplenar una recepta per a aquest tipus de patologia és més una manera de combatre l'ansietat dels pares que el procés que el nen pateix. La present RS aporta informació valuosa per induir un canvi d'actitud en aquest sentit: els pares haurien de ser informats sobre l'eficàcia real i els possibles efectes secundaris d'aquests fàrmacs per prendre una decisió conjunta metge-pares informada i individualitzada en cada cas. L'actitut del metge hauria de ser no recomanar aquest tipus de medicaments basant-se en les proves actualment disponibles.
Mesures no farmacològiques com ara la humitat
ambiental han demostrat eficàcia en l'actualitat4. Poden donar-
se situacions en què els pares desitgin, malgrat tot, que el seu
fill rebi algun tipus de medicació. En aquesta situació, el pediatre
hauria de recórrer a aquells fàrmacs que presentin un risc menor
d'efectes secundaris potencials
Bibliografia:
| 1. |
Sánchez de Dios M, Machín Valtuena M,
Carnicero Laseca RM, Cameo Rico MI, Moro Monge R, Burgoa Arribas L.
Utilization of a continuing care center by the child population,
assessing the need of care delivered by pediatricians. Aten Primaria
1993; 11 :306-8 |
| 2. |
García Llop LA, Asensi Alcoverro A, Grafía Juan
C, Coll Mas P.The demand for primary pediatric care. An Esp Pediatr
1996; 44: 469-74 |
Revisor:
José Cristobal Buñuel
EAP Girona-4
|
