Objectius: Investigar la incontinència urinària (IU) no detectada, tant en homes com en dones majors de 65 anys, per estudiar-ne la prevalença i l'impacte en la qualitat de vida, i en l'ús dels serveis sanitaris.

Disseny: Estudi comunitari transversal.

Emplaçament: Enviament d'un qüestionari postal a 2.000 persones adscrites a 11 centres de salut d'una ciutat d'Anglaterra, mitjançant un mostreig aleatori estratificat per sexes i edats compreses entre els 65-74 anys i els majors de 75 anys.

Intervenció i mesures: La pregunta principal del qüestionari fa referència a si se li ha escapat alguna vegada l'orina durant el mes anterior. Altres característiques que es valoren són: la freqüència i la quantitat de les pèrdues, quan i en quines circumstàncies tenen lloc, si interfereixen en la seva vida normal, i quines accions o mesures adopta.

Es consideren d'intensitat lleu les pèrdues des d'un cop per mes a un cop per setmana, moderada des de 2 cops per setmana fins a un cop per dia, i greu (severa) si és superior a un cop per dia.

Resultats: 1.540 persones van respondre el qüestionari (79 %), van quedar excloses les defuncions (22) i les persones desplaçades a altres centres (25). La prevalença global d'IU va ser del 27 % (416), 23 % en els homes (183) i el 31 % en les dones (233), i es va observar un increment gradual en relació amb les edats, que va arribar, en els majors de 80 anys, al 34 % en els homes (76 de 222) i al 42 % en les dones (78 de 184).

La freqüència va ser d'intensitat moderada o greu en el 61 % (126) de les dones (D) i el 54 % (95) dels homes (H), i es va identificar com un problema en el 54 % (118) i en el 49 % dels casos (89), respectivament.

La incontinència d'urgència (prèvia a anar al servei) va ser més freqüent en la dona (p=0,03), 53 % (125) per 43 % (79).

La IU postmiccional predominà en l'home, 28 % (51) i 6 % (14) (p<0,001).
La d'esforç o d'estrès (per tossir o esternudar) va ser molt més freqüent en la dona (p<0,001), 48 % (111) i 8 % (12). La IU durant un esforç físic va ser del 8 % (14) i del 13 % (30), respectivament (H/D).

Les pèrdues imprevisibles (sense cap raó evident) van ser del 20 % (36) i del 16 % (37) H/D.

Quant a les mesures, no van utilitzar cap tipus de protecció el 32 % (58) dels homes i el 12 % (27) de les dones, ni tampoc van realitzar cap tipus d'acció particular el 49 % (90) i el 47 % (110), respectivament. Bé que a mesura que s'incrementaven els símptomes o afectaven la seva qualitat de vida, sí que procedien a consultar els serveis sanitaris o a utilitzar protectors.

Conclusions: L'estudi exposa, un cop més, l'alta prevalença de la IU, tant en homes com en dones (es considera que a les consultes atenem només la punta de l'iceberg), així com la variabilitat dels símptomes que l'acompanyen, i també la complexitat de les circumstàncies que condueixen als pacients a demanar ajut, segons percepcions i actituds personals envers el problema. Probablement una millor aproximació al problema passa per augmentar tant la conscienciació dels pacients i dels professionals com la de l'administració sanitària.

Font de finançament: No hi consta.

Comentari crític: Estudi amb un disseny senzill, en què les definicions problemàtiques han estat simplificades, en optar per un qüestionari de tipus descriptiu amb símptomes fàcilment identificables pels pacients.