Objectius: Avaluar l'impacte d'un programa de vacunació de la varicel·la mitjançant la vigilància epidemiològica de la malaltia.

Disseny: Estudi comunitari.

Emplaçament: S'estudien 3 comunitats de Los Angeles, Texas i Philadelphia (EUA) des de 1995 a 2000.

Participants: Població total de 1.241.735 persones censades l'any 1995.

Mètodes: Definició de cas de malaltia, rash papulovesicular difús, o bé atípic amb cap o poques vesícules, sense cap causa coneguda i d'inici agut en pacients de l'àrea geogràfica de l'estudi, verificats en entrevista pels investigadors.
La detecció de casos es va fer a les escoles i preescolar, universitats, serveis sanitaris d'atenció primària i hospitals, serveis de salut pública, urgències, serveis d'atenció a la dona, a la infància i l'adolescència, centres correccionals de menors, centres d'acollida, albergs i contactes familiars.
Des de cadascun dels llocs de vigilància participants s'enviaven cada 2 setmanes al centre de seguiment els informes amb el llistat dels possibles casos.

Mesures: Evolució de les cobertures vacunals i les incidències anyals de varicel·la i hospitalitzacions per aquest motiu en la població de l'àrea geogràfica d'estudi.

Resultats: El 1995 es van detectar taxes de la malaltia de 10,3 x 1.000 habitants, mentre que el 2000 va disminuir a 2,5 x 1.000 habitants. El 93 % dels casos es van donar en menors de 15 anys d'edat, i amb una clara distribució estacional als mesos de març, abril i maig.
Entre 1995 i 1998 es van detectar incidències d'hospitalitzacions per varicel·la d'entre 2,7 i 4,2 x 100.000 habitants, baixant a 0,6 i 1,5 x 100.000 habitants al 1999 i 2000 respectivament (p = 0,15). Entre el 60 % i el 90 % dels hospitalitzats en cada any tenien menys de 20 anys d'edat.
Paral·lelament, les cobertures vacunals entre els infants d'entre 19 i 35 mesos d'edat van augmentar des del 25,8 % al 67,8 % del 1997 al 2000 de forma progressiva.

Conclusió: Una moderada cobertura vacunal de la varicel·la a la població infantil produeix una disminució important dels casos de malaltia en la població general.

Font de finançament: Estudi finançat pel Center for Diseases Control (CDC).

Comentari crític: Un problema descrit per a la implantació d'aquesta vacuna en el calendari de vacunació sistemàtica és el canvi epidemiològic que es podria provocar en fer que les primoinfeccions es retardessin a l'edat adulta, quan els quadres clínics són molt més severs. Aquest fet no queda reflectit en aquest estudi, encara que potser és aviat per poder descartar-lo. També cal destacar que des de 1995, quan la vacuna de la varicel·la es va autoritzar als EUA per a la població sana, s'està fent una intensa vigilància dels possibles efectes secundaris.

Els bons resultats epidemiològics d'aquest treball tenen el suport de 3 estudis d'eficàcia que situen les raons benefici/cost entre 2,1 i 6,9 (tenint en compte els costos, tant directes com indirectes, que té la malaltia) amb un cost aproximat de 2.500 dòlars (de 1994) per any de vida salvat.

L'estratègia vacunal recomanada per l'American Academy of Pediatrics i el CDC és la vacunació universal de nens i nenes sans d'entre 12 mesos a 13 anys, amb una única dosi, i 2 dosis en adolescents de més de 13 anys i en adults susceptibles (sanitaris, contactes familiars, mestres, personal de guarderia, etc.); sempre tenint en compte les contraindicacions d'una vacuna de virus atenuat.

A Espanya s'aconsella la vacunació, d'ús hospitalari, a partir dels 9 mesos d'edat, per immunodeprimits i pels contactes de pacients amb varicel·la (incloent-hi el personal sanitari que els atén). Entre altres grups de risc quan no s'ha adoptat l'estratègia de vacunació universal, es citen a la bibliogràfia les dones en edat fèrtil abans de l'embaràs, els reclutes i els mestres.