Objectiu: Respondre les preguntes següents: 1) Com hauria de diagnosticar-se l'obesitat?; 2) Quina és la prevalença d'obesitat infantil (OI) al Regne Unit (RU)?; 3) L'OI, pot prevenir- se?; 4) L'OI, pot tractar- se?; 5) Què ha de fer el metge davant el nen-adolescent obès?.

Disseny: Revisió sistemàtica (RS).

Fonts de dades: Registre Cochrane d'assaigs clínics (AC), Medline, Embase, CINAHL, Healthstar, revisió del llistat de referències bibliogràfiques dels estudis recuperats, revisió d'un conjunt predeterminat de revistes clau.

Selecció dels estudis: Valoració crítica segons procediment estructurat. Classificació de l'evidència: nivell 1, RS o metaanàlisis d'assaigs clínics (AC) aleatoris; nivell 2, AC no aleatoris, estudis observacionals/cohorts; nivell 3, estudis no experimentals, enquestes; nivell 4, opinió d'experts. D'acord amb criteris de qualitat metodològica (CQM), els estudis es van classificar com a: ++ (compliment de tots els CQM, risc de biaix baix), + (alguns CQM no descrits, risc de biaix baix), - (compliment de pocs o cap CQM, risc de biaix alt).

Resultats principals:
1) Com hauria de diagnosticar-se l'OI? (nou estudis amb nivells d'evidència de 2+ a 3): utilitzant les taules de percentils de l'índex de massa corporal (IMC) de l'RU (1990). Un IMC> P-98 permet catalogar un nen com a obès. L'IMC elevat es relaciona amb una major morbiditat infantil i amb la persistència de l'obesitat en l'adult (evidència de 2++ a 2+).

2) Quina és la prevalença d'OI a l'RU? (3 estudis, nivell d'evidència de 2+ a 3): la prevalença està augmentant (11 % als 6 anys, 17 % als 15 anys). Sembla relacionada amb la privació social (nivell 3).

3) L'OI pot prevenir- se? (2 estudis, nivell 1+): utilitzant les estratègies actuals- dieta, prevenció de la inactivitat física, foment de l'activitat física, implicació de l'escola i la família -, els resultats no són concloents;

4) L'OI pot tractar- se? (4 estudis, nivell 1+): els estudis recollits es van realitzar en clíniques especialitzades.

L'increment de l'activitat física i la reducció de la conducta sedentària van ser eficaços per reduir la incidència de sobrepès (OI, 5). Què ha de fer el metge davant el nen adolescent obès? (evidència nivell 4, comitès d'experts): haurien de ser tractats els nens amb un IMC > P- 98 i amb una implicació activa de la seva família per afavorir els canvis indicats pel metge en l'estil de vida del nen. L'objectiu és resoldre la comorbiditat associada i fomentar els canvis conductuals: menjar sa, activitat física, disminució del temps passat veient la televisió. Han de ser referits a l'hospital nens amb comorbiditat severa (per exemple, apnees del son), i nens en qui se sospita OI secundària a problemes endocrins.

Conclusions: L'OI és comú a l'RU. El seu diagnòstic ha de basar-se en les taules de percentils de l'RU (1990) i no hi ha proves, actualment, que pugui ser previnguda. Les intervencions per perdre pes han de dirigir-se a modificar els estils de vida més que a la realització de dietes per perdre pes. És necessari involucrar la família en el control de la alimentació del nen i en la seva activitat física.

Conflicte d'interesos: Cap.

Comentari crític: En els darrers anys s'ha constatat un augment de la prevalença de l'OI als països desenvolupats^1,2,3. Aquesta situació és paral·lela a l'augment de la prevalença d'obesitat en la població adulta⁴. Per als pediatres d'atenció primària (AP), l'OI és ja un important problema de salut pública a causa de les seves potencials repercussions negatives en la vida adulta (augment del risc cardiovascular). És interessant destacar que les intervencions que han mostrat eficàcia major insisteixen en la modificació dels hàbits de vida, més que en la realització de dietes per perdre pes. En el nostre medi s'ha fet algun AC en AP per determinar l'efectivitat del consell mèdic i de la teràpia cognitiva-conductual en l'OI amb resultats poc concloents⁵, encara que són necessaris més estudis a Espanya. En espera d'aquests, sembla raonable insistir, des de les consultes d'AP, en aquelles intervencions que han ja han mostrat la seva eficàcia. En el tractament de l'OI en altres països de nivell socioeconòmic semblant: s'han utilitzat la prevenció del sedentarisme i la promoció de l'activitat física, amb la implicació de la família del nen com a ajuda imprescindible per poder adquirir hàbits alimentaris saludables.

Bibliografia:

1. Krassas GE, Tzotzas T, Tsametis C, Konstantinidis T. Prevalence and trends in overweight and obesity among children and adolescents in Thessaloniki, Greece. J Pediatr Endocrinol Metab 2001;14 (Suppl 5):1319- 1326.
   
   
2. Rodríguez F, López E, Gutiérrez-Fisac JL, Banegas JR, Lafuente PJ, Domínguez V. Changes in the prevalence of overweight and obesity and their risk factors in Spain, 1987-1997. Prev Med 2002;34: 72-81.
   
   
3. Barthel B, Cariou C, Lebas-Saison E, Momas I. Prevalence of obesity in children: study in the primary public Parisian schools. Sante Publique 2001; 13: 7-15.
   
   
4. Martínez-Ros MT, Tormo MJ, Navarro C, Chirlaque MD, Pérez-Flores D. Extremely high prevalence of overweight and obesity in Murcia, a Mediterranean region in south-east Spain. Int J Obes Relat Metab Disord 2001; 25: 1372- 1380.
   
   
5. Bustos G, Moreno F, Calderín MA, Martínez JJ, Díaz E, Arana C. Comparative study of medical advice and cognitive-behavioral group therapy in the treatment of child-adolescent obesity. An Esp Pediatr 1997; 47: 135-43.

Revisor: José Cristóbal Buñuel
EAP Girona- 4