Objectiu: Determinar si l'administració de fàrmacs descongestius (DC) i/o antihistamínics (AH) és eficaç per augmentar la taxa de curació d'otitis mitjana aguda (OMA) i per disminuir la incidència de complicacions. Comparar la incidència d'efectes adversos.

Disseny: Metaanàlisi (MA).

Fonts de dades: Es van revisar, sense restricció d'idioma, les següents bases de dades: Registre Cochrane d'Assaigs Clínics, Medline i Embase. Es va contactar amb els autors dels articles recuperats i amb la indústria farmacèutica per tal d'identificar altres assaigs clínics (AC) no publicats.

Selecció dels estudis:
Criteris d'inclusió: 1) AC aleatoris (ACA); 2) patir OMA (diagnòstic clínic); 3) edat dels malalts inferior a 18 anys.

Criteris d'exclusió: 1) Pacients amb otitis mitjana (OM) crònica, OM recurrent o OM serosa; 2) utilització d'esteroides intranasals. Els participants dels ACA podien rebre altres tractaments com ara antibiòtics (ATB) i analgèsics-antitèrmics.

Variable de resposta principal: percentatge de resolució d'OMA a les dues setmanes de l'inici del tractament.

Altres variables de resposta: 1) incidència d'otàlgia, febre i hipoacúsia; 2) incidència d'efectes adversos (EA); 3) incidència de complicacions: OMA prolongada, OMA recurrent, necessitat d'intervenció quirúrgica, mastoïditis, meningitis.

Comparacions estudiades: 1) Qualsevol medicació versus cap; 2) DC versus placebo, DC + AH versus AH; 3) AH versus placebo, AH + DC versus DC; 4) DC + AH versus cap intervenció.

Tretze ACA (amb un total de 2.569 participants) van complir els criteris de selecció. La validesa dels estudis es va valorar segons l'escala de Moher-Jadad.

Extracció de dades: Es va fer de forma independent per tres autors. Els desacords es van resoldre mitjançant el consens.

Resultats principals: 1) Percentatge de resolució d'OMA a les dues setmanes (onze ACA). No van existir diferències estadísticament significatives (risc relatiu -RR-: 0,9; interval de confiança del 95 %; 0,79 - 1,03) en cap de les intervencions estudiades. Només la combinació "DC + AH versus cap intervenció" va mostrar un benefici significatiu (RR: 0,76; IC: 95 %; 0,6 - 0,96) amb un "nombre necessari de malalts a tractar" de 10,4 (IC: 95 %: 6,2 - 62,5); no van existir diferències significatives quant a la incidència d'otàlgia (4 ACA), febre (un ACA) i hipoacúsia (dos ACA). Els EA es van estudiar en cinc ACA. L'anàlisi global va constatar un augment del risc d'EA (RR: 6,34, IC: 95 %; 1,2 - 33,5; "nombre necessari de malalts a danyar": 16,7; IC: 95 %; 11,1 - 50). No hi van haver diferències quant a la incidència de complicacions en cap de les comparacions farmacològiques realitzades. Quan els estudis es van comparar segons el grau de validesa, no van haver-hi havia diferències entre els grups de comparació en els ACA amb puntuació > 2 (sobre un màxim de 5 punts). Quan es va valorar la curació de l'OMA segons un mètode objectiu (timpanograma, tres ACA) tampoc no hi van haver diferències significatives.

Conclusions: Els DC + AH no són eficaços en el tractament de l'OMA. Només la combinació DC + AH ha demostrat alguna eficàcia, però el benefici clínic és molt petit. Aquests fàrmacs augmenten significativament la incidència d'EA.

Conflicte d'interesos: Cap.

Comentari crític: El tractament de l'OMA a l'edat pediàtrica està sent objecte d'estudis diversos en els darrers anys^{1, 2}. La teràpia d'aquesta malaltia ha evolucionat des d'una actitud "agressiva" -ús sistemàtic d'antibiòtics (ATB) sistèmics i d'altres fàrmacs com són els estudiats en aquesta MA- cap a una actitud més "conservadora": afavorint el tractament simptomàtic amb analgèsics-antitèrmics i reservant l'ús d'ATB a situacions molt concretes.

Dels tretze ACA inclosos, onze es van dur a terme a l'atenció primària (AP). Així, els resultats d'aquesta MA poden ser aplicables en el nostre medi, tant pel nivell d'atenció com pel nivell socioeconòmic dels països on es van fer els estudis.

Els resultats d'aquesta MA són importants per als pediatres i metges d'AP perquè demostren que la utilització de DC i AH és ineficaç per afavorir la curació de l'OMA. Estudis com aquest són necessaris per induir en molts professionals, un canvi en els seus hàbits de prescripció. La no utilització de DC i AH té, a més, com a avantatges addicionals, la disminució de la despesa farmacèutica i la prevenció dels possibles efectes adversos que aquests fàrmacs presenten.

Bibliografia:

1. Glasziou PP, Del Mar CB, Sanders SL, Hayem M. Antibiotics for acute otitis media in children (Cochrane Review). In: The Cochrane Library, Issue 2 2002. Oxford: Update Software.
   
   
2. Kozyrskyj AL, Hildes-Ripstein GE, Longstaffe SEA, Wincott JL, Sitar DS, Klassen TP, Moffatt MEK. Short course antibiotics for acute otitis media (Cochrane Review). In: The Cochrane Library, Issue 2 2002. Oxford: Update Software.

Revisor: José Cristóbal Buñuel
EAP Girona- 4