Disseny: Metaanàlisi (MA).

Objectiu: Determinar si, en nens amb infecció del tracte urinari (ITU), l'administració d'un tractament antibiòtic (ATB) de curta durada (un - tres dies) té la mateixa eficàcia que un de llarga durada (set - catorze dies) per resoldre aquesta malaltia (urocultiu negatiu).

Fonts de dades: Es va revisar Medline (PubMed) per identificar assaigs clínics (AC) en anglès. També es va revisar la Cochrane Library per buscar revisions sistemàtiques sobre teràpia amb ATB de la ITU. Es van revisar les referències bibliogràfiques dels articles recuperats i es va contactar amb experts en el tema per tal de trobar nous AC.

Selecció dels estudis:
Criteris d'inclusió: 1) AC aleatoris (ACA); 2) edat dels malalts: 0 - 18 anys; 3) tractament amb ATB en règim ambulatori; 4) durada del tractament igual o inferior a tres dies ("braç curt" del tractament); 5) durada del tractament entre set i catorze dies ("braç llarg" del tractament).

Criteris d'exclusió: 1) tractament hospitalari; i 2) nens amb anomalies anatomicofuncionals del tracte urinari, ITU recurrent o bacteriúria asimptomàtica. La validesa dels ACA es va mesurar segons una escala dissenyada pels autors. Disset ACA van complir els criteris de selecció.

Variables d'estudi:

· Fallada del tractament: infecció persistent: persistència d'urocultiu positiu un - dos dies després de començar el tractament. Recaiguda: un urocultiu inicialment negatiu seguit de la reaparició de la simptomatologia passa a ser un urocultiu positiu pel mateix bacteri, almenys dues setmanes després d'haver acabat el tractament.

· Reinfecció: un urocultiu inicialment negatiu seguit de reaparició de la simptomatologia passa a ser un urocultiu positiu per un altre bacteri diferent del primer, entre dues i quatre setmanes després d'haver acabat el tractament. Les recurrències que van tenir lloc després de quatre setmanes es van considerar reinfeccions.

Resultats principals: 1) Els malalts tractats durant tres o menys dies van presentar una taxa de fallades del tractament superior a la dels malalts tractats durant set dies o més (RR: 1,94; IC: 95 %; 1,19 - 3,15 %). No hi van haver diferències quant a la taxa de reinfeccions (RR: 0,76; IC: 95 %; 0,39 - 1,47). Una vegada exclosos els estudis que no restringien els seus participants a malalts amb ITU, la taxa de fallades de tractament va ser més elevada en els pacients del "braç curt" del tractament (RR: 1,74; IC: 95 %; 1,05- 2,88). No hi van haver diferències quant a la taxa de reinfeccions (RR: 0,69; IC: 95 %; 0,32 - 1,52).

Conclusions dels autors: La durada del tractament antibiòtic en l'ITU ha de ser d'almenys set dies. Els tractaments de curta durada estan associats amb un augment de la taxa de fallades del tractament.

Conflicte d'interesos: Cap.

Comentari crític: Aquest estudi presenta algunes limitacions de tipus metodològic que, encara que no invaliden els seus resultats¹, s'han de ressaltar: 1) la cerca bibliogràfica es va limitar només a ACA publicats en anglès i no es van consultar altres tipus de bases de dades com ara l'Embase o el Registre Cochrane d'assaigs clínics. Per aquest motiu és possible que no s'hagin recuperat tots els ACA relacionats amb el tema d'estudi; 2) la majoria dels ACA van tenir un nivell metodològic baix segons l'escala elaborada pels autors de la MA.

En nens amb ITU no complicada, un tractament antibiòtic de tres dies o menys de durada està associat a un augment del percentatge de fallades de tractament. Aquest fet és important per a tots els pediatres d'atenció primària, ja que els ACA individuals que formen aquesta MA no van trobar diferències entre el tractament curt i el llarg (possiblement a causa d'una manca de potència estadística). És sabut que la ITU pot produir lesions renals permanents (cicatrització renal) en nens menors de cinc anys d'edat. Per això és important, sobretot en aquest grup d'edat, mantenir el tractament antibiòtic durant almenys set - catorze dies per tal de prevenir fallades del tractament i possibles repercussions a nivell renal. En aquesta MA no va ser possible fer una anàlisi de subgrups per intervals d'edat per l'àmplia variabilitat d'edat estudiada en els diversos assaigs. Així, potser podria donar-se el cas que les pautes curtes de tractament antibiòtic fossin eficaces en nens grans -sense perill que patissin lesions renals secundàries a la ITU- tal com passa en dones adultes². En qualsevol cas, aquesta decisió ha d'estar basada en nous estudis ben dissenyats- sense les limitacions metodològiques dels ACA d'aquesta MA- que avalin la seva eficàcia. Mentrestant, el pediatre ha de prescriure, a tots els nens amb ITU no complicada, un tractament antibiòtic d'almenys set dies de durada per tal de prevenir les fallades del tractament.

Bibliografia:

1. Web CASPe: 10 preguntas para ayudarte a entender una revisión. [en línia].[data de consulta: 19 de juliol de 2.002]. URL disponible en: http://www.redcaspe.org/herramientas/index.htm.
   
   
2. Anderson JD, Aird MY, Johnson AM. The use of a single 1g. Dose of amoxycillin for the treatment of acute urinary tract infections. J Antimicrob Chemoter 1979; 5: 481- 483.

Revisor: José Cristóbal Buñuel
EAP Girona- 4