Objectiu: Aportar evidència científica per a l'ús de ß-blocadors en pacients amb insuficiència cardíaca (IC).

Identificació de dades: Es van seleccionar:

1) Els assaigs clínics aleatoris (ACA) en llengua anglesa que documentaven una reducció en la mortalitat dels pacients amb IC, tractats amb ß-blocadors.

2) Estudis científics bàsics per justificar el paper fisiològic potencial dels ß-blocadors en la IC.

3) Guies clíniques de tractament de pacients amb IC per determinar les recomanacions actuals de l'ús d'aquests fàrmacs.

Selecció dels estudis:

1) Els ACA amb més de 300 pacients dissenyats per mesurar dades de mortalitat com a objectiu principal. Es van revisar cinc metaanàlisis i set ACA de mortalitat que analitzaven l'impacte dels ß-blocadors de segona i tercera generació (metoprolol, bisoprolol, bucindolol o carvedilol) en pacients simptomàtics amb disfunció sistòlica del ventricle esquerre. Els participants eren assignats aleatòriament a rebre un ß-blocador o placebo a més del tractament estàndard.

2) 56 publicacions científiques bàsiques d'estudis de laboratori i clínics que demostren els efectes cardiovasculars i la plausibilitat biològica i fisiològica del tractament de la IC amb ß-blocadors.

3) Les guies de pràctica clínica del Col·legi Americà de Cardiologia, de l'Associació Americana del Cor, de la Societat Europea de Cardiologia i de la Societat Americana d'Insuficiència Cardíaca.

Extracció de dades: En els ACA es comparava el percentatge de reducció de mortalitat dels pacients tractats amb ß-blocadors amb el dels grups tractats amb placebo. També es mesurava la reducció dels riscs relatius (RR) amb un interval de confiança del 95 %. Variables analitzades: mortalitat global, mortalitat cardiovascular, mort sobtada, mort per progressió de la IC i hospitalitzacions degudes a descompensació de la IC.

Resultats principals: Dels quatre ß-blocadors estudiats en els ACA de pacients amb IC, tres estan comercialitzats als Estats Units: bisoprolol, carvedilol i metoprolol. Dos d'ells, carvedilol (de 3,125 mg/dia a 100 mg/dia) i metoprolol (de 10 mg/dia a 200 mg/dia) estan indicats per al tractament de la IC per la Food and Drug Administration (FDA). Comparat amb placebo, l'ús d'un ß-blocador s'associa amb una reducció de la mortalitat del 30 %, i de les hospitalitzacions del 40 %, en pacients amb IC de les classes II a IV de la NYHA (Associació del Cor de Nova York). Les guies de pràctica clínica revisades també recomanen l'ús de ß-blocadors per al tractament dels pacients amb IC per disfunció sistòlica, excepte, els casos de contraindicació absoluta d'aquests fàrmacs o en pacients amb IC severa que necessiten inotrops intravenosos o suport mecànic.

Conclusions: Provats en més de 10.000 pacients, els ß-blocadors redueixen la morbimortalitat en la IC de les classes II a IV. Juntament amb els IECA, diürètics i digoxina, suposen una eina més al nostre abast per millorar el pronòstic clínic dels pacients amb IC. Aquesta evidència científica cal traslladar-la a la nostra pràctica clínica.

Fonts de finançament. Laboratoris farmacèutics AstraZeneca, Pfizer, Merck, Sanofi, Biogen i Bristol-Meyers Squibb.

Comentari crític: Les guies de pràctica clínica i la FDA fins fa poc (l'any 1994), considerava que els ß-blocadors estaven contraindicats en pacients amb IC. Aquest article revisa l'evidència científica que dóna suport a l'ús de ß-blocadors en pacients amb IC i les actuals recomanacions de tractament de les guies d'organitzacions professionals^{1, 2}. Els clínics que tractem pacients amb IC hem d'incorporar els ß-blocadors, juntament amb diürètics, IECA i digoxina, per al seu tractament quan és produïda per una disfunció sistòlica.

Bibliografia:

1. Heart Failure Society of America (HFSA). HFSA guidelines for management of patients with heart failure caused by left ventricular systolic dysfunction. J. Card Fail. 1999; 357 - 82.
   
   
2. Hunt SA, Baker DW, Chin MH et al. ACC/AHA guidelines for the evaluation and management of chronic heart failure in the adult: executive summary and recommendations. JAM Coll Cardiol. 2001; 38: 2101 - 13.

RevisorA: Dolors Rosselló
EAP Dr. Sayé