Objectius: Analitzar si l'eradicació de l'Helicobacter pylori (Hp) pot reduir la incidència d'úlceres en pacients que comencen a prendre tractament amb antiinflamatoris (AINE) a llarg termini (pacients que no prenien prèviament AINE -el mes anterior- i que iniciaven tractament amb AINE durant un període perllongat).

Disseny: assaig clínic aleatori.

Emplaçament: Departament de Medicina Familiar i Comunitària de Hong Kong.

Pacients o participants: 210 pacients amb artritis.

Intervenció: Pacients amb artritis, sense ingesta prèvia d'AINE (en el mes anterior), infectats per Hp (estudiat mitjançant un test de l'alè positiu), que tenen antecedents de dispèpsia o d'úlcera pèptica, i que requereixen tractament amb AINE a llarg termini. Els pacients foren separats de forma aleatòria en dos grups que rebien tractament durant set dies: un grup era tractat amb triple teràpia eradicadora (omeprazole i antibiòtics -OCA-) i a l'altre, se li donava omeprazole i placebo. Tots els pacients van prendre diclofenac retard 100 mg/dia durant sis mesos des de la randomització. Es practicava una endoscòpia als sis mesos, o en cas que aparegués dispèpsia severa o sagnat digestiu.

Medicions: Incidència de lesions ulceroses o complicacions relacionades durant aquests sis mesos.

Resultats: Dels 210 pacients inicials que patien artritis, 128 (61 %) tenien el test de l'alè positiu (Hp+). D'aquests, 102 pacients van ser reclutats, i finalment se'n van incloure 100 (per intenció de tractament); 51 casos i 49 controls.

Les taxes d'eradicació d'Hp van ser del 90 % en el grup eradicador (GE), respecte del 6 % en el grup placebo (GP).

En el GE, cinc dels 51 pacients (9,8 %) van patir una úlcera (tres gàstriques i dues duodenals), dues d'elles simptomàtiques i cap de complicada. Mentre que en el GP van ser 15 de 49 (31 %) (sis gàstriques, vuit duodenals i una mixta), nou d'elles simptomàtiques i tres complicades amb sagnat digestiu.

La probabilitat de patir una úlcera als sis mesos era del 12,1 % (IC: 95 %; 3,1 - 21,1) en el GE i 34,4 % (21,1 - 47,7) en el GP (p = 0,0085).

La probabilitat de presentar una úlcera complicada als 6 mesos era del 4,2 % (1,3 - 9,7) en el GE respecte de 27,1 % (14,7 - 27,1) en el GP (p = 0,0026).

Conclusions: L'estudi i l'eradicació de la infecció per Hp redueix de forma significativa el risc d'úlceres gastroduodenals en pacients que inicien tractament amb AINE a llarg termini.

Conflicte d'interessos: No declarat.

Comentari crític: Cal tenir present que la mostra escollida és de pacients d'alt risc (antecedents previs de dispèpsia o d'úlcera pèptica) i naïf (naive) o sigui, sense ingesta prèvia d'AINE en el mes anterior al reclutament.

El paper d'Hp en aquests pacients naïf sembla ser diferent que en els pacients que prenen AINE prolongadament, (o també s'ha dit que la mucosa gàstrica hauria desenvolupat cert mecanisme de protecció respecte del tractament crònic per AINE), de tal manera que els pacients naïf que inicien un tractament amb AINE tenen un major risc de complicacions (multiplicat per 2 - 4) que aquells que ja els prenen de forma continuada.

L'estudi presenta limitacions, com són, per exemple, que quan eradiquem l'Hp potser estem prevenint l'aparició de nafres per causa ulcerosa i no per l'ús d'AINE (hi ha un biaix i es sobrevaloren els resultats); que realment, el més interessant seria evitar l'aparició de complicacions serioses (més que d'úlceres endoscòpiques asimptomàtiques) i que per demostrar-ho, caldria un estudi més complet (augmentar la grandària de la mostra i valorar sols les úlceres complicades).

Altres estratègies de prevenció de complicacions tenen un cost econòmic major, i no deixen d'estar exemptes de risc:

1. L'administració concomitant d'inhibidors de la bomba de protons (IBP) a llarg termini podria incrementar el risc de gastritis atròfica (que no queda descartat, per bé que no s'ha demostrat, un possible paper carcinogen).
   
   

2. Els inhibidors selectius de la ciclooxigenasa-2, malgrat la seva selectivitat, no deixen de tenir un risc major d'incidència d'úlcera en pacient infectats, i a més, no hi ha prou estudis de seguiment en el temps per demostrar la seva innocuïtat, per tant es desconeix com el seu ús continuat pot afectar, a la llarga, altres òrgans (ronyó...).