Objectiu: Determinar amb quina precisió es pot predir un càncer colorectal a partir de la informació proporcionada a través d'un qüestionari fet als pacients que presenten símptomes de sospita de càncer colorectal. Comparar els resultats amb les derivacions fetes segons les recomanacions del National Health Service (NHS) en el Programa de diagnòstic ràpid.

Disseny: Estudi prospectiu.

Emplaçament: Regne Unit. Període: octubre 1999-octubre 2001.

Participants: Pacients amb símptomes que suggereixen patologia anorectal i de còlon distal, i que, per aquest motiu, han estat referits pel seu metge d'atenció primària per fer-los una endoscòpia.

Intervenciói mesures: Tres comparacions:

1) Puntuació del risc de malignitat a partir de la informació de derivació del metge de capçalera

2) Qüestionari emplenat pel pacient per enregistrar: edat, sexe, tipus de sagnada rectal, canvi del ritme deposicional, tenesme, urgència o buidament incomplet, simptomatologia perianal, símptomes abdominals, pèrdua de pes, pèrdua de la gana, astènia, història familiar, història mèdica rellevant. Es va aplicar la puntuació del risc de malignitat i també s'utilitzà una puntuació o score, assignant un pes diferent a cada variable.

3) Classificació segons les recomanacions del Programa de diagnòstic ràpid de l'NHS: sagnada amb canvis del ritme deposicional de > 6 setmanes; > 60 anys i sagnada persistent, sense altres símptomes anals; > 60 anys i canvi ritme deposicional de > 6 setmanes, sense sagnada (no s'han tingut en compte els altres criteris per sol·licitar examen físic o proves).

S'ha calculat la sensibilitat, especificitat, valors predictius i risc relatiu dels diferents símptomes. El poder de discriminació del risc de malignitat s'ha fet a partir de la valoració i comparació de les corbes ROC.

Resultat principal: S'han diagnosticat 95 càncers (22, en un estadi A de Dukes). Els símptomes més comuns van ser: canvi del ritme deposicional (73 %) i sagnada rectal (70 %). El pes de la puntuació numèrica mitjana va ser més elevat per als pacients amb càncer [mitjana de 76,5 (IC: 95 %; 72,2 - 80,9) vs 44,5 (IC: 95 %; 43,6 - 45,4)]. La taxa de detecció a partir de les recomanacions de l'NHS és similar, però la puntuació de risc de malignitat i el pes de la puntuació que es deriva del qüestionari comporten menys derivacions urgents que les produïdes amb les recomanacions de l'NHS (43,1 % i 39,8 % vs 49,8 %; p < 0,0001).

Conclusions: El qüestionari depèn solament de la història clínica i és fàcil de reproduir. Juntament amb el pes de la puntuació pot considerar com un sistema per predir els càncers colorectals a partir dels símptomes.

Conflicte d'interessos: Copyright del qüestionari propietat de l'autor.

Comentari crític: En els darrers anys els plans de salut d'oncologia han incorporat, com a un dels eixos fonamentals, el diagnòstic ràpid del càncer. Aquest és el cas de l'NHS i també de Catalunya on actualment s'està fent un programa pilot. Els programes de diagnòstic ràpid del càncer estableixen mecanismes de coordinació entre els diferents nivells assistencials per tal que els pacients amb sospita de càncer siguin derivats de manera preferent.

L'experiència d'aquests programes és curta. Aquests programes s'han trobat amb dificultats a l'hora d'establir els signes i els símptomes per determinar els criteris de derivació, ja que molts d'ells són poc específics i tenen un valor predictiu positiu molt baix. Per exemple, la sagnada rectal és un signe de sospita de càncer colorectal, però a la consulta d'atenció primària, les causes més freqüents de la sagnada rectal són les hemorroides i les fissures anals. El fet de no disposar d'uns criteris clars sobre quins són els pacients que s'han de derivar sembla que pot sobrecarregar les consultes dels especialistes amb pacients amb poc risc de patir càncer.

Per tant, l'associació de signes i símptomes és un aspecte clau per millorar la capacitat predictiva i en aquest sentit els resultats d'aquest estudi són molt interessants, ja que constaten que el qüestionari autoadministrat dóna més informació que la disponible a través de la derivació emplenada pel metge, i que els resultats del qüestionari són millors quan a partir d'una determinada puntuació obtinguda es deriva el pacient.

Els autors comenten que el qüestionari autoadministrat fa guanyar temps als metges i que el pacient se sent més còmode per contestar i refereix els signes i els símptomes amb més precisió. Té també l'avantatge de poder ser traduït. Permet disposar d'una informació més estandarditzada i enregistrar-la, per crear bases de dades que possibilitin fer un seguiment de les persones amb pòlips, risc més elevat, etc. Per tant, sembla que disposar d'una eina d'aquest tipus podria ser molt útil. No obstant això, és necessari disposar de programes de suport informàtic, en què es pugui introduir la informació.